cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
11°

Les mocions contra el Decret de Llengües arriben a Eivissa

Entesa d'Eivissa presentà el passat divendres dues Mocions al Consell i a l'Ajuntament d'Eivissa, en les què sol·liciten que en els propers Plens se consideri la derogació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Segons el grup polític, que recorda l'oposició unànime de tot el sector educatiu, el decret del govern Bauzá "limita l'educació en català, dificultant enormement l'objectiu d'aconseguir que els escolars, i a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país".

Segons la moció "el sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d'escolarització". Ara bé, segons el grup polític, "aquest objectiu, que és també una obligació legal, quedaria estroncat si, tal i com promou l'avantprojecte de llei d'educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l'educació obligatòria a l'Arxipèlag sense haver d'acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català es limiti al 20% de les hores lectives".

La moció considera que l'aprenentatge de l'anglès "és imprescindible", però matisa que assolir les competències en llengua anglesa "no ha de suposar cap detriment per a l'ensenyament de la llengua catalana". "Cap dels estudis diagnòstics publicats per les agències d'avaluació autonòmiques (IAQSE), estatals o internacionals, ni cap dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears analitzats pels organismes competents, mostren com a problema l'ús de la llengua catalana. I per altra banda es constata que l'aprenentatge majoritàriament en llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot, amb resultats millors que en altres territoris de l'Estat monolingües en castellà", recorda la moció.

La moció, que lloa la cohesió social aconseguida gràcies al model de la immersió lingüística, assegura que "la qüestió del tractament i l'ús de llengües oficials, del model lingüístic de les Illes Balears, no ha provocat ni conflictes, ni distorsions en relació als resultats, a la convivència als centres o a les relacions amb el seu entorn". En aquest sentit la moció reconeix que "les insinuacions que s'han fet de manera intencionada des d'alguns sectors" que apunten a l'ús de llengua pròpia com a "causa del fracàs escolar" no estan basades "en cap estudi". "Les causes de l'elevat fracàs escolar són múltiples i aquestes insinuacions pretenen desviar perillosament l'atenció de les vertaderes causes", afegeix la moció.

Derogació del TIL i modificació de la Llei Wert
És per tots aquests motius que la moció presentada per Entesa insta el Govern Bauzá a derogar el decret i a "evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la seva llengua d'aprenentatge o a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques". A més insten el Govern Rajoy a retirar la proposta inclosa en l'avantprojecte de llei d'educació segons la qual al final de l'educació obligatòria "no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent".

La moció també insta l'Executiu Autonòmic a "garantir que el nombre d'assignatures impartides en llengua catalana no sigui mai inferior al 50% de les hores lectives". També demana a Madrid que no "faci desaparèixer" el model lingüístic que fins ara hi havia implantat a totes les escoles públiques de les Illes i a crear "vies de millora" per possibilitar millors resultats en l'ensenyament escolar de l'anglès, "incrementant els recursos humans i materials necessaris".

Finalment la moció, que espera tenir el suport de la resta de grups polítics, insta el Govern Bauzá a "defensar l'oficialitat i la unitat de la llengua catalana a tots els àmbits en els quals és qüestionada" i l'emplaça a "recuperar el consens social en matèria lingüística i en les propostes educatives bàsiques".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Foner Vermell, fa mes de 7 anys

PER QUÈ DIR-LI "BALEAR" A SA NOSTRA LLENGUA?

Encara que no comú, aquest terme ès es que creim més just i apropiat, ja que ha de representar sa llengua de totes ses illes. De fet, Mossèn Alcover ja el va utilisar per referir-se a sa llengua de Balears en voler crear una normativa comú per català, valencià i balear.

Si bé des de 1230 fins 1715 ses Illes Balears formaven el Regne de Mallorca, i per tant era lògic denominar sa nostra llengua com a "mallorquí", amb s'Estatut d'Autonomia de 1983, prenent ses nostres illes es seu nom actual: Comunitat Autònoma de ses Illes Balears, ès lo més adequat denominar sa nostra llengua "llengua balear". D'aquesta manera agrupam ses diferents modalitats insulars: mallorquí, menorquí i eivissenc.

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris