muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

La temporada d'incendis forestals deixa la pitjor xifra de bosc cremat des de 1994

Els 157 focs declarats han calcinat un total de 2.478 hectàrees, de les quals 1.670 corresponen a Eivissa

127712

El foc de la Serra de Morna, a Eivissa, té el dubtós honor de ser l'incendi més virulent de la temporada arreu de les Illes.

Efe

La temporada de màxim risc d'incendis d'aquest any ha deixat a Balears 157 focs (67 d'ells intencionats) i 2.478,83 hectàrees cremades, amb el que se supera la pitjor xifra registrada el 1994 quan es van calcinar 2.454,2 hectàrees.

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, ha presentat avui el balanç dels incendis forestals de 2011 després que el 31 d'octubre acabàs la temporada de major risc dels últims 17 anys.

El 43% dels 157 incendis han estat intencionats, mentre que el 38% s'han produït a causa de negligències i causes accidentals; un 6% a causes naturals; un 3% per altres raons; un 2% té un origen desconegut i un 8% encara està pendent d'investigació.

En aquest sentit, Company ha demostrat la màxima confiança en el seu equip i ha descartat que entre els provocadors d'incendis es trobin exagents forestals, com van donar a conèixer alguns mitjans durant els mesos passats.

Segons el conseller, els qui han provocat aquests focs són "persones amb problemes", per la qual cosa s'ha reforçat la vigilància a les zones més perilloses o amb alt risc d'incendis.

Eivissa, la major damnificada

De les 2.478,83 hectàrees calcinades aquesta temporada, 1.670.08 es van cremar a Eivissa, on es van registrar 19 conats i 3 incendis; i 805,81 hectàrees a Mallorca, illa en la qual es van produir 100 conats i 25 incendis. A Menorca, 10 conats van arribar a cremar 1,67 ha., mentre que a Formentera no es va registrar cap sinistre.

Del total de la superfície afectada, 1.908,59 hectàrees estaven cobertes per arbres i 570,25 no en tenien. A Mallorca, 567,78 formaven part d'una zona sense arbres, mentre que 238 n'estaven poblades. Tanmateix, a Eivissa, de les 1.670 que han estat cremades tenien arbres, a diferència de les altres 1,27 hectàrees.

El conseller de Medi Ambient ha destacat la resposta "extraordinària" dels organismes responsables del control de focs, ja que gràcies a la seva actuació es va aconseguir reduir el potencial de molts dels incendis, que segons les previsions podrien haver assolit les 10.000 hectàrees.

L'incendi a la Serra de Morna, registrat el passat 25 de maig i que va deixar 1.576 hectàrees cremades, n'és un exemple, ja que en 20 minuts es va arribar amb mitjans aeris i terrestres i es va aconseguir reduir el seu potencial de 3.225 a la xifra facilitada.

Reforestar la Serra de Morna

En relació amb aquest incendi, Company ha explicat que ja s'està redactant el pla d'actuació per començar a actuar en la reforestació de la zona, que es calcula estarà enllestida en 8 anys i costarà prop de 7 milions d'euros.

Un altre dels incendis més greus registrats, el de Cala Llonga, que es va produir el passat 18 de setembre, tenia un potencial de 400 ha. i finalment se'n van cremar 91.

Company ha indicat que davant d'aquestes altes xifres de superfície cremada, és important fer un tasca de conscienciació en la ciutadania a través de programes educatius.

Ha recordat que el 2012 estarà en marxa el IV Pla de Defensa d'Incendis de les Illes Balears, i que també treballen en un pla forestal, que estarà conclòs en un termini màxim de dos anys i definirà el programa de gestió dels boscos de l'arxipèlag.

Company ha indicat que aquest pla forestal és indispensable en vista que Balears és l'única comunitat autònoma que no disposa d'un, encara que el 46% del seu territori està compost per boscos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris