Un dels episodis històrics més importants i dolorosos per la Part Forana cau en l'oblit. Les Germanies, la revolta social que enfrontà entre 1521 i 1523 milers de pagesos i menestrals (agermanats) contra nobles, mercaders i jerarquia eclesiàstica (mascarats), no es té present. Els agermanats, primer dirigits sota les ordres de Joan Crespí i després per Joanot Colom, s'aixecaren per obtenir la reforma radical de l'economia pública i l'abolició dels censals i imposts que ofegaven pagesos i menestrals. Pràcticament tota la Part Forana, tret de la ciutat d'Alcúdia (títol que rebé precisament per mostrar lleialtat a Carles I) i del castell del Santueri (Felanitx), féu costat als agermanats, que demanaren la deposició del virrei Miquel de Gurrea.

Malgrat que fou una de les revoltes cabdals on la Part Forana lluità per fer-se valer, actualment són pocs els que saben que les terres que trepitgen foren escenari de morts salvatges. El poble no conserva cap record en forma de cançó, contarella o dita que s'hi refereixi, indicador del trauma que suposà per als vençuts. L'historiador Martí Canyelles assegura, però, que "durant segles s'ha intentat retre homenatge als agermanats, però sempre s'acaba imposant la visió vencedora".

Tanmateix, la sort de les Germanies s'escrigué als camps forans. La vila de Pollença fou la primera que pagà les conseqüències de revoltar-se contra el virrei, que rebé ajuda de les tropes de l'emperador Carles I, que cremaren l'església de Pollença, on hi havia 200 persones, entre dones i nins, que moriren sense compassió. A més, les marjals de sa Pobla foren testimoni de la massacre agermanada, primer en la batalla del pujol de Son Sabater i després a Son Fornari. La lluita més cruel fou a Son Fornari, on moriren prop de 2.000 persones, fet que suposà la desfeta dels homes de Joanot Colom.

Fins fa pocs anys, una placa en recordava els incidents, però desaparegué, com la resta de testimonis de les Germanies, sense que Patrimoni no hi actuàs. La fi dels agermanats s'escrigué a la batalla de Rafel Garcés, entre els municipis de Binissalem, Inca i Sencelles, on els vençuts foren penjats als ametlers que es trobaven fins a arribar a Ciutat.