bruma
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
12°

“La continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini”

Així ho creu el filòleg Joan Melià, sobretot si des de les institucions no es prenen mesures adequades “per redreçar aquest procés de canvi”

Melià durant la conferència oferida a Can Alcover.

30-11-2011 | Ferran Aguiló(I.M.)

El filòleg Joan Melià explicà ahir que "la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini" pel solapament de dos factors. El primer és la intensitat dels canvis demogràfics, que ha fet créixer la població d'origen al·lòcton a l'Arxipèlag; i l'altre, la regulació de l'oficialitat de la llengua catalana, que legalment i de fet li confereix "un caràcter secundari i prescindible".

Melià pronosticà aquest escenari de futur per a la llengua catalana sobretot "si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi". Segons l'exdirector general de Política Lingüística durant el primer Pacte de Progrés, "pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada, per tant aquesta inutilització de la nostra llengua ja s'ha donat". Bilingüitzar una comunitat lingüística "és una passa indispensable per aconseguir la substitució de la seva llengua per una altra", recordà, i a continuació es demanà: "Després de la bilingüització, és inevitable el pas cap a la substitució?". Melià apuntà de nou que "no necessàriament ho hauria de ser, si es prenen les mesures per evitar-ho".

"Ja no hi ha qui, bonament, pugui pensar, com passava a finals dels 60 i durant els 70, que la situació del català depenia de la seva presència com a assignatura a l'escola". Pel filòleg, la situació lingüística actual és molt més complexa del que es pugui arribar a expressar. Sobre la polèmica a les aules, defensà que "els gestors de l'educació han de saber ja que l'ensenyament en català, a les nostres illes, no impedeix l'adquisició del castellà".

El professor de la UIB participà ahir a Can Alcover en la presentació del darrer número de Treballs de sociolingüística, en què intervingué també el president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres. Melià, durant la seva conferència La pertinença de la complexitat: el català a les Illes Balears vint-i-cinc anys després del 1986, valorà el darrer quart de segle dedicat a la normalització lingüística.

25 anys de normalització

Enguany se celebren els vint-i-cinc anys de l'aprovació per unanimitat al Parlament de la Llei de normalització lingüística, la qual, "tot i no haver tingut els efectes que hauríem desitjat els que defensam el manteniment de la llengua catalana a les Illes, ha tingut incidència sobre el procés de canvi lingüístic", reconegué. Tot i que la llei ha permès avançar en determinats aspectes, "no ha aconseguit capgirar del tot el procés de canvi lingüístic, no tant per la Llei mateixa, sinó per la manca d'aplicació o pels canvis socials".

El 1986 marcà un punt d'inflexió per al català a les Balears. S'aprovà la Llei de normalització, es dugué a terme el II Congrés Internacional de Filologia Catalana a Palma i fou el primer Cap d'Any en què es pogué veure TV3. Així mateix, fou la primera vegada que es realitzà un estudi sociolingüístic d'abast considerable -l'enquesta encarregada pel Consell a la UIB- i que es recolliren dades generals sobre els coneixements de català en el conjunt de les Illes, mitjançant el Padró municipal d'habitants, rememorà. Melià, que també aportà dades de finals dels anys vuitanta i d'actuals sobre la situació de la llengua, deixà clar que "aquestes comparacions sempre suposen un gran perill".

Pel que fa a l'evolució dels coneixements en llengua catalana de la població entre el 2002 i el 2010, s'hi ha notat clarament la regressió. Els percentatges més baixos corresponen al nivell d'escriptura (mirau el gràfic superior). Ara bé, la xifra de persones que diuen saber llegir o parlar la nostra llengua tampoc no convida a l'optimisme, segons els últims informes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per Pobrets quina pena, fa mes de 7 anys

N'hi que de curtets que són es fiquen les banyes pel "cool"...
De la mateixa manera que deis que aquí xerram el mallorquí o el "Balea" (encara ric de la gràcia que fa!) aquí es xerra el "mallorquín" que ja en fa tants d'anys que ha perdut l'arrel del castellà i ara és una llengua pròpia...

"que no lo veis que lo que desís no tiene sentido si no'stá escrito como toca! aquí comemos camón y tiramos potadas en el davantal!"

Valoración:0menosmas
Per Francesc, fa mes de 7 anys

Com heu comentat, una llengua no desapareix si aquells que la parlen no giren de llengua.

No hem d'obviar que hi ha una maquinària d'estat que fa segles que ens clava garrotades perquè girem de llengua; no estem com estem per casualitat.

Sense anar més enfora, al final de la segona república molta gent es va significar en favor dels vincles entre Mallorca i el Principat de Catalunya; poc després es va fer servir el llistat de signants per fer neteja. I així ens han mantingut sempre a retxa...

Valoración:-18menosmas
Per 1972, fa mes de 7 anys

Buaaa, buaaaa, buaaaa, Madrid ens roba..buaa, buaaaaaaaa, putes feixistes, buaaaa, buaaaa, noltros som una nació i no ho reconeixen, buaaaa buaaaaaa, ens roben la identitat, buaaa buaaaa, el mon no ens compren, buaaaa buaaaaaaa, volem calçots i botifarra, buaaaa buaaaaa,

Valoración:-46menosmas
Per miquel, fa mes de 7 anys

No se pero crec que us preniu massa en serio ,aqui tenc sa serteça que es as balea que tenim que xerra,pues encara que tenim alguna similitud no es exactament se mateixa arrel,perque no mus preocupam de coses mes importants de deve per se vida ............

Valoración:-30menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

Que no ens imposin el bilingüisme en aquest fòrum: ni respostes ni valoracions als comentaris en espanyol.

Valoración:44menosmas
Per Luki, fa mes de 7 anys

Ojala la lengua catalana (dialecto barceloni) desapareciera de las islas, seria lo mejor que nos pudiera pasar.
En Baleares se habla en castellano y Balear.

Valoración:-1menosmas
Per polaco, fa mes de 7 anys

Normalitzacio es la lliure eleccio de llengua. Tot lo demes es imposicio i adoctrinament. S' acabat es viure des cuento catalanista.

Valoración:-34menosmas
Per Mes puta que ses genetes, fa mes de 7 anys

Malaït any 1986... Es mallorquí va caure a mans de fascistas catalanistas. Ja era ben hora que vos posasin a puesto.

Valoración:-47menosmas
Per Vicenç Marquès i Sanmiquel -SABADELL (Vallès Occid, fa mes de 7 anys

Una llengua no mor perquè els que no la saben no l' aprenen.
Una llengua mor perquè els que la saben no la parlen.

Aquest és el meu pensament i raonament sobre el tema. Si els illencs i les illenques no s'esforcen en seguir parlant en català, i cada vegada que algú se'ls dirigeix en castellà canvien de llengua, el català s'anirà esmorteint a ses illes i arribarà el trist moment que només serà una llengua en record d'alguns i algunes.
Illencs! I llenques! Si us plau, seguiu parlant sempre en català, perquè la nostra llengua no desaparegui!!! Els vostres fills i els vostres néts us ho agrairan tota la vida!

Valoración:4menosmas
Per miquel rossello, fa mes de 7 anys

Tià, 200% d'acord amb tu, però només un detall, "Tenc, al meu POBLE...." Ja m'ho has dit tot.
Els pobles són diferents, la realitat de l'illa, o una part molt important és a ciutat. A un poble alguns immigrants (sobretot estrangers) veuen "graciós o simpàtic" tot el que facin els mallorquins, ja sigui Bunyola, Sóller, Esporles... La majoria de gent a un poble és de parla catalana i els fills dels immigrants per collons aprenen català i els pares també, més que res per sentir-se a gust.
Però a Palma!!!??? Jo sempre parlo en català, i que et penses..., m'entenen però se que molts de pics no els hi agrada. A Palma la gent no té la necessitat, ho veuen com una imposició, un atac... Ells són més! Un mallorquí que estimi molt la seva cultura a Palma, en general, es troba desplaçat, et diria que hi ha llocs on nosaltres som els immigrants... Ara tu intenta parlar en català a certs barris... no servirà de res!!

Per això repeteixo, si hi ha motius per estar preocupats, i molts, i amb això de la lliure elecció els pobles també tindran els dies contats. Temps al temps....

Valoración:59menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris