nubes rotas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
18°

Les famílies 'buiden les aules' en solidaritat amb els ensenyants

L'escola de Sant Rafel, a Eivissa, ha seguit al 100% la vaga.

27-09-2013 | Juanjo Cardona.

El desè dia seguit de vaga indefinida a l'Educació ha deixat un seguiment del 5,2%, segons ha informat el Govern. Aquesta xifra suposa "17 punts menys" que els registrats primer dia de vaga, segons puntualitza la Conselleria de Joana Maria Camps a un comunicat.

Segons això, aquest divendres 27 de setembre hi ha hagut el registre més baix de vaga des de l'inici de les aturades el passat 16 de setembre.

A l'educació pública han fet vaga segons les xifres oficials un 6,4% dels docents i un total de 717 professors, mentre que en l'escola concertada el percentatge ha baixat fins a l'1,9% amb 75 docents en vaga.

Per illes, a Mallorca dels 8.309 docents de la pública, han fet vaga el 5,1%, és a dir, un total de 427; a Menorca, dels 1.206, el 0,7% ha secundat la vaga, el que suma 9 docents; a Eivissa, dels 1.567, el 16,3% no ha acudit a treballar, amb 256 en vaga; i a Formentera, dels 112, el 22,3%, amb un total de 25 professors en vaga.

En canvi, el sindicat STEI xifra en un 26,63% el seguiment per part dels professors de l'ensenyament públic. Tanmateix des d'aquest sector indiquen que avui el protagonisme de les aturades l'havien passat a les famílies, en una altra edició de la iniciativa 'Buida les aules'.

En aquest context, nombrosos centres de les Illes han presentat aules buides, i en molts casos, com a l'IES de Porreres, hi havia més professors que no estudiants.

Els treballadors del Consell de Mallorca amb els professors
També els treballadors del Consell de Mallorca expressen el seu suport als docents. Els òrgans de representació dels mateixos -la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa- en reunió ordinària del comitè i extraordinària de la Junta de Personal han pres per unanimitat les següents decisions:

1. Solidaritzar-nos amb les mobilitzacions dutes a terme pel col·lectiu educatiu que fa 12 dies estan en vaga indefinida.

2. Com a treballadors i treballadores del CIM, com a ciutadans i ciutadanes, i com a pares i mares, donem suport a les reivindicacions que aquest col·lectiu du a terme per una escola pública de qualitat.

Per això "vos demanem l’assistència a tots els treballadors i treballadores del Consell de Mallorca a la manifestació de diumenge", expliquen en un comunicat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per pum, fa mes de 6 anys

Efectivament, Consellera, ara un nin repetidor, amb poques expectatives escolars, amb una mare separada que no es pot ocupar d'ell perquè fa feina 18 hores i que el que vol és anar-se'n a fer feina, per art de màgia, quan li facin les Socials o la Química en anglès, miraculosament es posarà a estudiar i arribarà a tenir dues carreres i fins i tot a Conseller d'Educació. Si ara té problemes per aprovar i vol anar a fer feina, amb el TIL l’acabarem de rematar. Que ens hem tornat bojos?
A part que la Consellera només té en compte els que arribaran a la Universitat, que deuen ser els seus fills i els dels seus amics, i necessitaran l’anglès, perquè el 80% o no acabarà els estudis o acabarà fent un cicle mitjà o superior de FP

Valoración:8menosmas
Per mare, fa mes de 6 anys

ELS PARES I MARES NO HEM DE DEIXAR ELS DOCENTS TOTS SOLS. Els docents lluiten amb el seu sou (cada dia de vaga els descompten 90 euros) per la qualitat de l'educació, la de tots, i la qualitat passa per aturar les retallades, per no omplir les aules d'alumnes que no podran esser ben atesos, i menys els qui tenen dificultats, per seguir donant beques i ajuts per llibres. El TIL és una maniobra política . L'anglès és important, però no a potades, sense consens amb els professionals .Què diríem si algú que no en sap de medicina li digués al metge com ens ha d'operar? o el qui no enten de mecànica, li diu al mecànic com ha d'arreglar el cotxe? doncs sembla que de docència tothom té un màster!! Escoltem i recolzem als professors, JA!!

EDUCACIÓ O BARBÀRIE

Valoración:16menosmas
Per otro, fa mes de 6 anys

Es triste que con el porcentaje de huelguistas que hay, no se impartan las clases, ya que hay mas docentes en los centros sin hacer nada, que en la calle manifestandose.
Esto dice mucho, que es una huelga politica y que es ademas de coorporativa, pesetera.

Valoración:-2menosmas
Per un pare, fa mes de 6 anys

Aquesta huelguilla més de ser un fracàs és un frau, ja que els docents fan torns per anar al centre i evitar que els descomptin de la nòmina, despreocupant tenir als nens sense impartir classe, ja que pel sol fet de fer acte de presència al centre (tocant-se els ous) tenen assegurat el que no li descomptin, a això se li diu prepotència feixista.

Valoración:-19menosmas
Per EL CORREO DEL ZAR, fa mes de 6 anys

DÉCIMO DIA DE HUELGUILLA:
SEGUIMIENTO DE LA HUELGUILLA 5,2% CON 131 DOCENTES MENOS QUE ESTE JUEVES.
-EN LA PÚBLICA EL 6,4% (717 DOCENTES)
-EN LA CONCERTADA 1,7% (75 DOCENTES)
SIN COMENTARIOS

Valoración:-2menosmas
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa mes de 6 anys

Catalunya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant espanyol- vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.

Valoración:14menosmas
Per Biel, fa mes de 6 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Blai Bonet, Josep Guia, Joan Guasp, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.

Valoración:14menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 6 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"


Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoración:20menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 6 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoración:11menosmas
Per Cucala, fa mes de 6 anys

A Jajojajota:
Un lema del nostre professor de Pedagogía era el següent:
"La letra con sangre entra"...però amb la del mestre!
Que en tenia de raó D. Melcior Rosselló! I com ens ho va inculcar! LA DEL MESTRE! I la suor per afegitó...
Ara els mestres han despertat a la Societat.
La darrere vegada que ho feren els va costar sang, mort , llágrimes, fam, ofenses, "purgues" amb l'expulsió del Cuerpo de Maestros Nacionales...
Encara en queda qualcun de viu per donar testimoni.
I aquí estam un altre pic!!!
Cada dia perdem el sou, la part proporcional de les vacances, dies que no compten per la jubilació, i TAMBÉ SOM PARES! Contam per dos!
I encara creu que som uns "vagos" desgraciat!

Valoración:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris