algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

El Govern i el 'Círculo Balear', en plena sintonia contra el català

Els assistents a la reunió entre l'entitat espanyolista i la conselleria.

05-06-2013 | FNCB

Encara aconseguiran fer bo Rafel Bosch: la nova consellera d'Educació, Joana Maria Camps, i el seu secretari autonòmic, Guillem Estarellas, es reuniren ahir amb una representació del Círculo. A l'encontre, celebrat a la seu de la Conselleria, quedà palesa la bona sintonia entre l'organització castellanista i l'actual Govern del PP. La imatge que il·lustra aquesta notícia, distribuïda pel Círculo Balear, n'és una bona mostra, així com el comunicat que consideram interessat reproduir en versió original i íntegra.

"Una delegación de la Fundación Círculo Balear (FNCB) se ha reunido durante más de una hora con la consejera de educación del gobierno balear, Juana Mª Camps, y el secretario autonómico, Guillermo Estarellas, para tratar la aplicación del nuevo decreto de tratamiento integrado de lenguas que acaba con la inmersión obligatoria en catalán, y estrechar la colaboración entre la entidad constitucionalista mayoritaria de Baleares y la consejería de educación para que la libertad y el respeto en la educación sea un hecho.

El resultado de la misma ha sido muy satisfactorio para el presidente de la FNCB, Jorge Campos, quien ha confirmado que: "La consejera de educación se ha mostrado firme en el cumplimiento de la normativa, asegurando que se sancionará al que intente vulnerarla. Algo lógico en una democracia pero que hasta ahora no sucedía".

El presidente de la FNCB junto a otros miembros de la misma como Joan Font, Sebastià Artigues, Isabel Grech y Carlos Serra, han trasladado a Juana Mª Camps y Guillermo Estarellas las quejas de los padres y alumnos que sufren la politización en los centros educativos en manos de docentes nacionalistas, a lo que Camps ha respondido que hará todo lo posible para que esto no suceda.

Jorge Campos ha recordado a la consejera que "la mayoría de los ciudadanos está a favor de que se aplique la norma que acaba con la imposición del catalán en la educación balear. La mayoría de la sociedad balear dejó bien claro en las urnas que quiere libertad de elección y que los centros no sean recintos para organizar campañas políticas pancatalanistas. Los sindicatos representan a una minoría radicalizada".

El cumplimiento del artículo 35 del Estatuto de Autonomía también ha sido una de las peticiones de la FNCB. La consejera ha informado que el mallorquín, menorquín e ibicenco se utilizará en los libros de texto y en las comunicaciones de la administración, en sustitución del actual catalán estandar.

Finalmente, la consejera de educación incluirá a la FNCB en la nueva "mesa social" que va a constituir para tratar temas educativos".

A la reunió hi assistí Juan Font Rosselló, exconseller insular del PP que es donà de baixa del partit i passà a integrar-se a les files d'UPyD.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per MALLORQUÍ, fa mes de 5 anys

Gràcies CB, per defensar-nos des feixisme pancatalanistas.

SEMBRE BALEARS i ESPANYOLS, MAI CATALUFOS!!!!

Valoración:-5menosmas
Per Biel, fa mes de 5 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoración:13menosmas
Per transcriptor, fa mes de 5 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoración:8menosmas
Per Llorencet, fa mes de 5 anys

No pot ser mai saludable, això del Sirculo i de upyd ... Ni del govern peperro.

Valoración:6menosmas
Per Psy, fa mes de 5 anys

Aquest Campos es poserà malalt, perque tenir un odi tan profond cap a la terra on es viu ha de ser terrible, i una guerra perduda abans d´iniciar-la.

Valoración:8menosmas
Per Macià, fa mes de 5 anys

Voltros, voltrots que mos qualificau de catalufos, catalinos o pancatalanistes venuts als invasors catalans, voltros que vos autoqualificau de salvadors de la pàtria mallorquina i redentors de la "llengo baléà" sorgida de no se sap quin ilustre filoleg.
M´agradaria moltíssim que sortissir al carrer a manifestar-vos en defensa de sa vostra llengo baléà, amb sa vostra bandera tribarrada, m´agradaría moltíssim que demenassiu al govern del sr. Baussà que defenses el vostre estimat idioma, la vostra cultura i la vostra identitat com a poble, que exigisiu l´ensenyament a les escoles públiques del baléà, que exigiseu el canvi de la quatribarrada per la tribarrada....

Valoración:8menosmas
Per arg, fa mes de 5 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:8menosmas
Per Una mallorquina,, fa mes de 5 anys

Quina guarda de barruts, manifestar que defensant es català defensen sa nostra cultura i drets com a poble, lo que defensen són ses sevas subvencions per viure des cuento des catalanisme..ho puc entendre son panxes agraïdes que també xuclen de sa mamella.. Per a mi, són tan pocavergonyes com es corruptes. S'ha acabat sa mamella. ¡Tropa de venuts!
Mallorquins / Balears sempre, catalans mai.. no volem pancatalanisbe, barco

Valoración:-30menosmas
Per Joan,, fa mes de 5 anys

Xerrau d'imposicions? Voltros? Es que no m'ho crec... després d'aquest desastre de legislatura feixista-catalana ara xerrau d'imposicions, que fort!!!

Valoración:-18menosmas
Per Joan,, fa mes de 5 anys

Xerrau d'imposicions? Voltros? Es que no m'ho crec... després d'aquest desastre de legislatura feixista-catalana ara xerrau d'imposicions, que fort!!!

Valoración:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris