algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

Cort censura contes escrits per infants

L'Ajuntament de Palma ha decidit no publicar en el Recull de literatura jove d'enguany tres dels contes guanyadors aportats pels centres escolars de Ciutat. Els relats han quedat fora per la seva temàtica: els Països Catalans, la crisi i la violència.

Fou un familiars d'un dels nins censurats qui donà la veu d'alarma d'aquest fet. MÉS per Palma demana ara una rectificació immediata del que ha passat. "L'equip de govern de Cort ha actuat de forma sectària i repressiva", manifesta la coalició. "És antipedagògic rebutjar la publicació de contes escrits per infants pel seu contingut", afegeix.

Ja fa 12 anys que es publica el Recull de literatura jove, i mai no havia succeït res semblant. La censura ha estat exercida per part de la Regidoria d'Educació, de la qual era responsable fins fa poques setmanes Aina Ferriol, i que ara està en mans de Sebastià Sansó. Malgrat que dBalears ha intentat posar-se en contacte amb els serveis de comunicació de l'Ajuntament de Palma, no ha rebut cap resposta per part dels mateixos.

"Aquest fet és un capítol més de la croada del Partit Popular contra l'escola pública i els drets i la llibertat d'expressió dels alumnes i mestres. L'educació pública és la garant de la igualtat d'oportunitats i de coneixements, i el Partit Popular ens trobarà enfront de forma contundent cada vegada que la vulgui atacar", assenyala el regidor de MÉS, Antoni Noguera.

Ni tan sols els representants de MÉS a l'Ajuntament han pogut parlar amb representants de la Regidoria d'Educació. "No ha estat possible contactar amb l'actual regidor i no sabem si està disposat a rectificar", diu Noguera. "Això que ha passat és una expressió de la realitat que vivim en aquests moments. Quin exemple es duran els alumnes?", es demana. Per al regidor, "és un extrem que els polítics censurin contes escrits per infants".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per anticatalufo, fa mes de 5 anys

Estos cuentos han sido escritos por chavales y dirigidos por sus adoctrinadores catalufos, es la manera de actuar la minoria catalufa.

Valoración:2menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 5 anys

psan.cat/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf


www.tot-catalunya.cat


"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

Valoración:17menosmas
Per Biel, fa mes de 5 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoración:10menosmas
Per Lulio, fa mes de 5 anys

Si son de ciencia ficció ancara te un "pase", com es posible que a uns nins les venguin es cuento des paisos catalans, una cosa que mai a existit.seran curtets, que agafin un bon llibre de historia y se reciclin ells.

Valoración:-2menosmas
Per transcriptor, fa mes de 5 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoración:11menosmas
Per Quinoi, fa mes de 5 anys

A la universitat jo tenia un profesor que ens dèia que la cultura desunia la gent, perque els coneixements fan que cada individu tengui un criteri propi que en moltes ocasións es trova enfrontat al dels damés. Dic això, perque es veu pels seus comentaris que esl gonelles i espanyolistes no ténen aquest problema: A uns coneixements nuls, els han afegitl´ensenyament de paraules per ells desconegudes com adoctrinament, pancatalanisme, manipulació, una historia de la Conquesta falsa, la negació de la veritat, y la interjecció "arruix". Bén cohesionats i bén equivocats!.

Valoración:9menosmas
Per Sa gran mentida, fa mes de 5 anys

Sa gran mentida de que sa nostra llengo està en perill, manipulen als joves i ignorants per tal d'augmentar adeptes a la causa i ells poder seguir xuclant de sa mamella de sa llengo. Alguns professors que també manipulen.. i adoctrinan pancatalanisme dins de ses escoles. Que se vos veu es llautó des de molt lluny.. si M Alcover aixequés es cap a més d'un li pagaria es bitllet per Barcelona però sense retorn ja es va marxar aquest gran il · lustre,, ben escaldat, enganyat i robat en aquesta ciutat per lluitar per sa nostra llengo
Som i serem mallorquins i Balears.. ni de conya catalanufos !

Salut, Força i coses de conveniència,

Valoración:-2menosmas
Per Sa gran mentida, fa mes de 5 anys

Sa gran mentida de que sa nostra llengo està en perill, manipulen als joves i ignorants per tal d'augmentar adeptes a la causa i ells poder seguir xuclant de sa mamella de sa llengo. Alguns professors que també manipulen.. i adoctrinan pancatalanisme dins de ses escoles. Que se vos veu es llautó des de molt lluny.. si M Alcover aixequés es cap a més d'un li pagaria es bitllet per Barcelona però sense retorn ja es va marxar aquest gran il · lustre,, ben escaldat, enganyat i robat en aquesta ciutat per lluitar per sa nostra llengo
Som i serem mallorquins i Balears.. ni de conya catalanufos !

Salut, Força i coses de conveniència,

Valoración:-14menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 5 anys

"...no ha rebut cap resposta per part dels mateixos". Més correcte "no n'ha rebut cap resposta"

Valoración:0menosmas
Per arg, fa mes de 5 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris