El poble d'Alaró, governat amb majoria absoluta pel Partit Popular, s'afegeix a la Xarxa de municipis i entitats de Balears pel Ramon Llull. És la primera localitat de Mallorca on la majoria de regidors conservadors no veten la incorporació a l'organisme encarregat de difondre la llengua i la cultura pròpies de les Illes a l'exterior.
L'adhesió a la Xarxa de municipis la varen possibilitar el vot favorable del jove edil Llorenç Perelló (independent dins la llista del PP) i l'abstenció dels altres regidors conservadors. Els representants dels grups de l'oposició (el PSOE, MÉS i Esquerra) varen votar a favor d'entrar a la xarxa, òbviament.
El batle, Joan Simonet, recordà que els membres del grup municipal del PP, davant les mocions de l'oposició, "tenen llibertat de vot si els temes no afecten la política estrictament municipal" i recordà que altres representants ja s'han desmarcat dels postulats oficials en altres votacions. Simonet, que no veu "cap problema" en l'ingrés d'Alaró al Llull, remarcà que "ens reservam el dret a sortir-ne si el Llull es polititza i es converteix en una arma contra el PP".
Perelló, que a banda de regidor de Cultura cursa la llicenciatura en Filologia Catalana, considerà que l'Ajuntament d'Alaró no hauria de formar part del Llull, "sinó el Govern, però com que tampoc no n'és part cal que hi siguem nosaltres".
No és el primer cop que Perelló o el PP alaroner es desmarquen de la línia imposada per Palma. Els conservadors ja s'abstingueren quan es votà la moció de rebuig a la Llei de funció pública, i Perelló es manifestà contra l'anomenada "llei Company", la que facilita la construcció.
A la Xarxa de municipis i entitats pel Ramon Llull hi ha altres pobles governats pel PP, però cap per majoria absoluta. És el cas de Sineu, Alcúdia i Andratx. Els regidors d'aquests municipis votaren contra l'adhesió, però estrenyent la boca, en alguns casos. El batle d'Andratx, per exemple, va dir que tot i votar-hi en contra no li sabia greu que la moció s'aprovàs.
Per. Canonge
Anomenes es Mossen i resulte que es catalans el feren president de I.E .C l'heu va esser fins que se farta de Puig iCadafalc i d'en Pompeu FAVA (fabre) perque li volian imposar es barceloni i els envía a la merde, quant ells dos no li arribaven a ses soles des peus