Per. Canonge
Anomenes es Mossen i resulte que es catalans el feren president de I.E .C l'heu va esser fins que se farta de Puig iCadafalc i d'en Pompeu FAVA (fabre) perque li volian imposar es barceloni i els envía a la merde, quant ells dos no li arribaven a ses soles des peus

Pareix que sa veritat ha deixat mut es fòrum.Pot se molt dur saber que t'han enganyat tos aquells que vos contaren una historia tergiversada i convenientment manipulada per sostener i omplir de raòns es interesos des Catalanìstes Mallorquìns.

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa devers 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

Any 1913,Moseen Alcover dimiteix com President de la Secciò Filològica de S'institut de Estudis Catalàns,i ho fa diguent aquestas paraulas:¿Quin dret ni categoría literaria tè es Català demunt es Balear o es Valencia?absolutament cap.Que s'escandalisin els nostres mallorquins catalanistas que digui aqui llengo i no llengua,Per aixo jo reivindic come forma absolutament llegitima la de ses balears,per mes que s'en escarrufin certs mallorquins catalanistas...Aixo es part de lo que diguè Mossen Alcover cuan va dimitir veigent com en Pompeu Fabra se adjudicava part de ses tesis i estudis amb es que Mossen Alcover va colaborar amb es IEC,imposant es Català Barcelonì amb es que ara mos estan usurpan sa nostra parla i enganyant a tots es nins que ara estodìan.tan enganyats com estau tots es que defensau sa catalaniçaciò de ses Balears amb sa normalitçaciò linguistica.Se cert que Mossen Alcover vos dirìa a sa cara lo que pensa de vosaltres,TRAIDORS,traidors a sa vostra llengo,cultura,abanspasats i costums.

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

@fart de tot: I que és es mallorquí més que es català que se xerra a Mallorca? T'agrairia que no manipulacis. Perque ni ramon LLull (fill de repobladors barcelonins), ni mossen alcover negaven s'unitat de sa LLENGO CATALANA. A ses escoles s'ensenya mallorqui, o menorqui, o lleidetà o rossellones, fins hi tot algarès, i entre tots feim es català. Mossen Alcover va dir se declarava català de Mallorca. Fins hi tot a un congrés d'Hisotria a Aragó, en temps qque estava enfadat amb Pompeu i Fabra acaba amb un "...mi patria Cataluña". Pots manipular, però els textos són allà, hi són i hi seràn. Defensem es mallorqui, eivissenc, o valencià! Defensem sa nostra modalitat, diguem-l'hi com volguem però defensem-la!! Aqueixa notícia en cap cas xerra de modalitats, xerra de sanostra llengua i culura CATALANA (sa qual Mossen alcover defensava). VISCA MALLORCA I ES MALLORQUÍ

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

-1289: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

-1309: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..."

-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

-1418: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

Ara m'enter que a ses escolas de Mallorca se ensenya Mallorquì,jo crec que lo que donan es Català,que es de lo que jo estic opinant.Si ramón Llull axecas es cap vos fotria una bona garrotada per manipuladors i si Mossèn Alcover ,Impulsor de es Diccionari Català,Valencià i Balear tornas a viure se moriría de disgust veigent com una llengo se impossa a unas altres i amb sa seva ensenyança fa desapareixe es sentit de una part de sa seva obra,que era que se conservasin ses características de ses tres.Segur que vos diría que aixo es una traiciò i una manipulaciò de sa llengo i de sa cultura...¿jo curt? pot ser ,i voltros uns fanatics que vos han everinat es cervell amb ideas que no se corresponen gens amb lo que Ramon Llull i Antoni Maria alcover,ja que els anomenau.