nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 25°
28°

Bosch diu que no es cap “barbaritat” evitar dir català a la llengua

El conseller justifica que el BOIB es referís a l’idioma propi com a “llengua cooficial distinta del castellà”. Diu que era una convocatòria d’ajuts estatal que es transcrigué textualment. PSM-IV-E li demana la dimissió

El BOIB de dijous publicava una convocatòria de subvencions a la indústria cinematogràfica i audiovisual “en la llengua cooficial distinta del castellà”.

19-10-2012

La polèmica per la publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) de dijous d'una convocatòria oficial de la Conselleria d'Educació i Cultura en la qual s'evita dir pel seu nom la llengua catalana i s'empra l'expressió "llengua cooficial distinta del castellà" provocà ahir nombroses reaccions i obligà el conseller responsable, Rafel Bosch, a justificar-ho. El titular defensà que es tractava d'una convocatòria d'ajuts del Govern de l'Estat amb fons finalistes destinada a comunitats amb dues llengües oficials que s'havia transcrit textualment. "Si fos una convocatòria pròpia hauríem posat llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", apuntà Bosch, qui també afirmà que no era un "error" i que la convocatòria "no diu cap barbaritat".

Tot i que el conseller volgué treure importància a la terminologia emprada per l'Executiu en el BOIB, l'oposició el criticà amb contundència i, fins i tot, el portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló, li demanà la dimissió per això i per la seva intervenció en un programa d'Intereconomía en què anuncià la derogació del Decret de mínims. "És una mostra d'autoodi com no es veia des de fa temps" i "és cada vegada més patètic", assegurà Barceló, després de comparèixer per presentar una iniciativa al Parlament a favor del dret a decidir. "És indignant el paper que fa d'atac a la llengua, cultura i idiosincràsia pròpia", hi insistí, i el situà "a les ordres dels sectors més rancis" del PP.

Des del PSIB, el diputat Cosme Bonet va denunciar que la publicació al BOIB és una mostra més del "menyspreu absolut" del Govern a la llengua pròpia. "El PP vol crear amb l'idioma una cortina de fum per amagar el seu fracàs absolut en matèria econòmica i la retallada de drets i llibertats".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 11
Siguiente
Per Llengo des mediterrani, fa mes de 6 anys

Per l'engreït "independencia ja"...ja te val! Mai tendras s'independència...estàs castigat a ser un españolito de a pie per molts d'anys...
Tal vegada te podria perdonar perquè no entres en es discurs catalino nazionalsocialista impositiu i nazi de que tots hem de xerrar catala...inteligent ja ha quedat demostrat que no ho ets...quina part de llengua del mediterrani no entens?...agrupa a ses comunitats que xerram una mateixa llengua amb ses nostres riques varietats...no representen ni catalunya, ni balears ni valencia...a veure si t'enteres, espabilat!

Valoración:-23menosmas
Per Independència ja!, fa mes de 6 anys

Crec que el podem perdonar perquè al manco no l'ha anomenada ni "bàléà" ni "castellano propio de las balearides
A el de la llengua del mediterrani... t'enterres amb el teu propi argument! Que no veus que mallorquí o mediterrani són denominacions TERRITORIALS!

Valoración:1menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 6 anys

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoración:18menosmas
Per transcriptor, fa mes de 6 anys

Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873)


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoración:15menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 6 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoración:19menosmas
Per Biel, fa mes de 6 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoración:18menosmas
Per Joan, fa mes de 6 anys

Sr que s'autodenomina "No Catala", els nordamericans baben davant dels anglesos?
, ho dic perque els nordamericans anomenen a la seva llengua "angles". Que no heu veus que es un doiot el que dius?.

Valoración:6menosmas
Per Mallroquín, fa mes de 6 anys

No más subvenciones a la imposicíón de la lengua catalana

Valoración:-4menosmas
Per Mates, fa mes de 6 anys

2+2=5

Es valencià, es balear i es "català en senti geogràfic" no són lo mateix

Per jo ambdues afirmancions superiors són aberrcions

Valoración:3menosmas
Per Mates, fa mes de 6 anys

2+2=5

Valoración:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 11
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris