cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 24°
24°

Eren 930, com a molt

dBalears calcula en un màxim de 930 persones els participants en la protesta contra el decret de català de Salut, després de comptar, un per un, els assistents a l'acte de dimecres a la plaça d'Espanya

Tothom s’equivocà. No foren ni 3.500 –com deien els organitzadors–, ni 2.200 –com informà la Policia Nacional–, ni tan sols un miler, com s’assegurà equivocadament ahir des d’aquestes mateixes pàgines. Els organitzadors de la protesta contra el decret de català de la Conselleria de Salut i Consum no arribaren a congregar dimecres ni un miler de persones a la plaça d’Espanya de Palma. Així ho demostra el càlcul realitzat per dBalears a partir de les fotografies fetes durant la protesta dels contraris al decret i la comptabilització, un per un, dels presents.

Aquest diari comptà ahir un total de 680 persones participants de la protesta a partir de la vista aèria de l’acte. Una xifra a la qual encara s’haurien de sumar els assistents a la concentració que s’ubicaren a l’àrea que quedà fora de la fotografia. Aquest darrer grup, però, ocuparia la zona a la dreta de la imatge, un espai enjardinat i arbrat. Segons els comptes fets per dBalears, com a màxim 250 persones s’hi haurien pogut situar, la qual cosa deixa una participació màxima d’entre 850 i 930 persones.

Versió oficial

El càlcul de dBalears posa en dubte el mètode de comptabilització utilitzat per la Policia Nacional, que gairebé triplicà l’assistència real de manifestants. En altres protestes, que tingueren una participació semblant, el recompte d’aquest mateix cos donà resultats diferents. Així, per exemple, la concentració a favor dels drets del poble palestí realitzada el 3 de gener passat congregà tan sols 250 persones, segons la Policia Nacional. Aleshores, els assistents ocuparen l’espai central de la plaça d’Espanya, una superfície lleugerament menor a l’ocupada dimecres pels contraris al decret del català.

Múrcia intenta aprofitar-se del conflicte amb Salut

Els metges que tinguin intenció d’abandonar les Illes Balears a causa del decret de català ja tenen on anar. La regió de Múrcia ha aprofitat el conflicte per resoldre la seva manca de metges. La Conselleria de Sanitat i Consum murciana, en mans del PP, féu públic un comunicat en el qual "ofereix feina als metges que renunciïn a exercir a Balears per l’obligació d’acreditar el seu coneixement de català".

La responsable de la sanitat murciana, María Àngeles Palacios, assegurà que els metges que vulguin abandonar Balears trobaran que a Múrcia "no se’ls exigirà cap tipus d’acreditació en referència als idiomes que parlin per treballar com a professionals de la medicina, sinó tan sols l’ús correcte del castellà, que és la llengua oficial per a tots els espanyols".

Thomàs: "No hi ha conflicte"

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, negà que existís cap problema lingüístic a Balears, a la vegada que afirmà que el PP "és qui té el conflicte i ha decidit treure’l al carrer". Thomàs comentà que "està clar que el PP ha escollit la llengua com a instrument polític i de confrontació". D’altra banda, UGT manifestà la seva oposició al decret, si bé es desmarcà de l’acte de dimecres i asseverà que no hi participà, perquè les posicions dels convocants "estan polititzades i aprofiten la situació com a arma llancívola contra el Govern".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 11
Siguiente
Per forastera, fa mes de 11 anys
Jajajaja, ambaixadora jo, ayyy que me parto.
Moltes gràcies per la proposta, m'ho pensaré, d'ença que se consigui l'estat propi ja hauré donat una resposta, si no m'he jubilat abans.I si m'he mort que em facin un funeral d'estat, si us plau, que em fa il·lu, jajajaja
Bona nit a tothom.
Valoració:0menosmas
Per tip, fa mes de 11 anys
La solució és que la nació catalana torni a tenir estat propi, que el que teníem ens el varen arranar.

Aleshores a la forastera la farem ambaixadora, i la convivència entre català i castellà serà tan enriquidora i harmònica com la que té el castellà amb el francès, o el català amb el portuguès: bilingües voluntaris, intercanvis culturals i tot això que hi ha entre els països que es respecten.

Bona nit si us colgau.
Valoració:5menosmas
Per En Miquelet, fa mes de 11 anys
Respecte de l'anglès a la wikipedia vull dir que sempre hi faig un tomb i els articles són més extensos i aprofundeixen molt més en el tema que els de les demés llengües. S'hi pot veure també, o jo tinc aquesta impressió, un esforç per la neutralitat i l'asèpsia. En contrast, anau a la wikipedia en espanyol i ja la columna esquerra hi trobareu la primera prova del caràcter sectari que, per inèrcia, destilaran molts dels articles que tenen un contingut històric o polític, etc, en espanyol. A la columna d'idiomes de la wikipedia espanyola hi apareix el català i just a sota un altre pressumpte idioma: el 'chavacano de Zamboanga'. Hi podem veure, doncs, el respecte que tenen pel català. La conclusió és que gairebé no utilitz mai la versió espanyola.
Valoració:-1menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
Upupa, no t'enfadis! si aquí tothom pot participar,home(o dona, no sé)
I no reclamo res a ningú, ja en tenc prou amb jo mateixa (cadascú amb les seves cadascunades) .I el no arribar a res, o arribar i tornar a caure, fa més estimulant el debat dialèctic que per a mi és etern perquè no hi ha veritat absoluta i sempre es pot girar la truita.Es tracta de pensar i reflexionar una mica, no de canviar les idees a ningú.
Bona tarda, sebel·lí. Gràcies per la teva consideració i estima. Si ser o pensar com jo és la solució del conflicte, realment és més fàcil i factible del que jo pensava, gens d'extraordinari.Actitut i empatia pot ser la clau.
Valoració:-7menosmas
Per Upupa epops, fa mes de 11 anys
Tip i forastera, perquè no vos donau els telèfons, queau per fer unes cervecetes i deixau que els altres hi participin més!!! Ja eseim cansats de sentir que forastera reclama d'en tip menys radicalitat i això és impossible!!!!!
En tipet, és radical per natura per això mai arriba a res amb els seus "raonaments"!!
Valoració:-1menosmas
Per Sebel·lí, fa mes de 11 anys
Dissortadament, els espanyols com la Forastera són una minoria. La majoria d'ells donen suport a les tesis dels eminents sociolingüistes Estaràs i Delgado. És més fàcil que un equatorià parli català que no pas un espanyol, encara que tots dos visquin aquí. Per què? Supòs que perquè noten que ells, els espanyols, encara tenen tot el poder aquí. No cal ser molt viu per veure que l'autonomia és una almoina i que les decisions importants -per exemple tenir la clau del calaix- les prenen a Espanya. Si això canvia, també canviaran les actituds dels espanyols i de tots plegats.
Valoració:3menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
No pot ser bo no respondre quan ens demanen qualque cosa.És de mala educació, i tu que dones lliçons de civisme a predelinqüents ho deus de saber. El titllar d'útil o no útil una llengua, pel motiu que sigui (nombre de parlants, quantitat i qualitat d'informació que s'hi vehicula,etc) podria suposar la desaparició de moltíssimes llengües en comptes d'altres "més utils". Som nosaltres qui posam sentiments a les llengües,i, avui per avui, la llengua més útil per a mi és el castellà perquè és la llengua vehicular de les meves emocions, com ho és el català per a tu. I com individus som més importants que tota la informació del wikipedia i de totes les bases de dades del món, no creus? o m'estàs dient que hem de donar supremacia a l'informació i als seus vehicles que a les persones?
I dius que no cal l'ensenyament del castellà en els intituts "com llengua en si" (fonema,morfema, sintagme, l'oració...). Si a tu no et sembla important l'ensenyament del castellà com a llenguatge,com pots pretendre obligar al mateix tipus d'aprenentatge del català?
Valoració:-1menosmas
Per tip, fa mes de 11 anys
Pot ser bo no respondre quan ens parlen en espanyol per no reforçar la conducta de parlar espanyol als desconeguts. Parles espanyol? Per ventura no obtens resposta. Parles català? Sí que n'obtens, no passis pena. Això és just girar la truita del que ens ha duit a la situació actual, convé que ho tenguem clar. Hem començat a deixar de parlar català quan hi ha començat a haver gent que o no l'entenia o ens ha fet creure que no ens entenia, quan ha perdut utilitat. L'espanyol triomfa com triomfa i posa en perill la supervivència del català perquè és massa útil aquí, entre altres coses. Normalitzar la llengua, però de debò, passa per fer més útil el català i, alhora, més poc útil l'espanyol. La recuperació lingüística començarà quan la utilitat del català superi la de l'espanyol, com passava quan la llengua tenia una situació de normalitat.

En anglès, de moment ens podem permetre respondre-hi, fins i tot en anglès mateix. Ningú no pretén substituir el català per l'anglès. I ens és molt útil per anar per tot el món, no només per Sudamèrica, a més de poder llegir-hi els textos més avançats sobre moltíssims de temes interessants. Per exemple, l'anglès és la llengua que té més articles a la Wikipèdia, mentre que l'espanyol queda per sota del portuguès, ja me diràs, a més de l'alemany, el francès i algunes més, tot i que hi ha moltíssims més milions de parlants d'espanyol que no d'aqueixes altres llengües, per ventura sumades i tot. Hi ha bastantes llengües més útils que l'espanyol.

Cal revisar la idea d'utilitat de la llengua en la societat de la informació: ja no és tant el quadrat del nombre de parlants -això és devers el doble de les relacions personals teòriques que s'hi poden establir, tots amb tots-, sinó que més aviat té a veure amb la quantitat i la qualitat d'informació que s'hi vehicula. I en això, l'espanyol no va tan envant com ens volen fer creure.

Sobre l'espanyol a l'escola, pens que no hauria de ser obligatori -aquí simplement m'afegesc a la idea de Til Stegmann, que en sap bastant més que jo- i que s'hauria d'ensenyar ben igual que s'ensenyarien altres llengües romàniques, no com a vehicle de "llengua en sí" per a parlar del fonema, el morfema, el lexema, el sintagma, l'oració, la coordinació, la subordinació i milers de coses més que ja s'expliquen en la llengua pròpia territorial. Per això és inútil repetir-ho en castellà, no fa més que confondre l'alumnat, que acaba l'ESO sense tenir clar quina és la llengua d'aquí, perquè el castellà s'hi ensenya com a "lengua", no com a "castellà" ni com a "espanyol".

Un objectiu molt important de l'ensenyament obligatori de l'espanyol arreu de l'Estat és dinamitar el rol de primera llengua del català. Un altre objectiu és mirar de garantir la lliure circulació dels castellanoparlants -però no dels altres, almenys en la seva llengua pròpia- per tot el territori de l'Estat, per la supremacia d'una de les quatre llengües oficials. Això cal atacar-ho frontalment si volem que el català tingui cap futur; aquí el castellà no pot servir igual que a Castella: si mai ho arribàs a fer, el català seria redundant.

Si has de dir el inútil català, millor que diguis l'inútil català ;)
Valoració:-3menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
Tip, has dit en un altre fòrum:
no respondre quan ens parlen pel carrer en espanyol per demanar-nos tabac,...però, per què no? ho pots fer en català !! I si et demanen en anglès?
i això de "continguts excessius d'espanyol inútil"... inútil una llengua, de veritat penses que una llengua és inútil? I amb aquests preceptes vols defensar el català? o he de dir millor el "inútil català"?
Valoració:-3menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
Anirem per parts:
no passo pena, no, per la teva radicalitat, ja n'estic acostumada a la dels meus amics.Més que insegura amb el català parlat, t'ho puc assegurar. La integració, tal i com està el món......
Jo tampoc veig matisos en els articles, ni de la consti, ni de la LRJ PAC, ni de cap decret, ley o el que sigui; deixem als advocats que mos ho expliquim que ells ja posan tots els matisos haguts i per haver ( com s'explica que amb la mateixa llei es pugui defensar a la víctima i al culpable?) Ja he dit abans que quan s'encercla la convivència en lleis surt la confrontació (m'ha quedat una mica anarka, no és exactament el que vull dir però allà va)

"acceptaries que jo parlàs la meva llengua a tothom del teu poble natal?". Pobrets ,no t'entendran. Si t'entenguessin? cap problema
això sí, et contestaran en castellà i ,fins i tot,algú ho podrà fer en euskera que per a tu tampoc seria cap problema.

Si que hi ha dues llengües, català i castellà amb una mateixa arrel. Podem dir que el llati es va imposar per tota la mediterrània i per tant totes les llengües romàniques són imposades. Ja que xerraves abans de les cavernes, per què no parlar la llengua del homo.
sapiens de la nostra tribu ? o pot ser també sigui imposada?

Els decrets de Nova Planta abolien el règim jurídic propi, les institucions d'autogovern i l'autonomia monètaria i fiscal , i suprimien l'ús oficial del català. Jo no sóc tan tirana.

No he llegit la declaració dels drets lingüístics. Potser ho faci, per ara ja en tenc prou amb el temari juridic de la CAIB.

Si que crec que poden conviure el castellà i el català, perquè no crec que ni el castellà ni el català siguin maltractadors.Els sentiments els posam nosaltres i ja he dit que la convivència lingüística ha de ser neutral.

Mai m'he plantejat la convivència castellà-francès o castellà-portugues i ho desconeixo.Com et sembla a tu?

Gràcies per les correccions i pels ànims.
una aferrada
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 11
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris