cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 25°
28°

«Va a ser que sí», que hi ha dues llengües

Fa ben bé tres dies, potser quatre, que plou damunt banyat. També ho fa sobre la nostra llengua, amb gotejades d’aigua blanca, d’aigua verda, d’asèpsia i de quiròfan. Tot plegat, en aquestes crestes elevadíssimes de la història, em dol fondament i, alhora, em fastigueja l’ànima. Encara engrinyats en aquests debats fal·laços...! Serà possible? Em palp la còrpora i em freg els ulls, no sigui cosa que somiqui en una mena de ressaca nocturna –o de rissaga, dit ara a la menorquina. No hi ha dret, Déu meu. Quantes tones de vèrbola emmetzinada, quina allau d’estèrils debats sobre el coneixement de la llengua catalana en determinades capes professionals que tenen contactes amb el públic autòcton que mama un idioma matern no castellà. No tenc, em podeu ben creure, gens de talent (en femení i en masculí, benentès), d’estendre’m en plets i disputes, en estira-i-arronses. Em declar estomacalment desganat d’entrar en pugnes dialèctiques fàtues i vàcues. Us n’adonau?

Ara bé: us confés a cor obert que no podria conciliar el descans nocturn sense contar-vos la idea matriu, sense fer-vos la dissecció de la medul·la raquídia, si els facultatius em deixen manllevar-los els mots. La qüestió que no m’explic és aquesta: per què un menorquí, a Menorca, educat en el pla català de l’illa, acaba coneixent i sabent emprar les dues llengües oficials, i, en canvi, un castellà de debò situat damunt Menorca –alguns, illo tempore– pot culminar la seva biografia d’illenc sense haver pronunciat, ni per accident vascular, una sola paraula menorquina. Vull dir sense parlar la llengua pròpia d’aquí en cap forma de registre, ni de boca ni de ploma, ni dins ni fora, ni a l’estanc ni al supermercat, ni pel carrer ni a la feina? Per què passa un tan enrevessat fenomen de la, diríem, posició superba dels castellanoparlants? Ho repetiré de bell nou: no ho puc entendre, ni per endavant ni per endarrere; ni amb frases per activa, per passiva o perifràstica.

Sí, sí, no ho comprenc gens, si no és que, en moltes ments de lingüística castellana, hi habiti la creença –falsa, grotesca, il·legítima– de creure que en un territori de dues llengües oficials, n’hi ha una d’elles que és, posem-ne, suboficial. O sigui: una llengua, en realitat, menor, ínfima, tribal i minúscula, que no s’ha de situar a l’alçada de la llengua oficial per antonomàsia. Idò no, mil vegades no –expressant-me ara, és clar, amb tota la solemnitat hipocràtica que pertoca de fer-ho. No i no, perquè si, en terres castellanes monolingües, el castellà mai no hi ocupa un paper de sergent, caporal o soldat de garita, ¿per què el català de Menorca n’ha de ser tingut, per idioma secundari? Expressat ara d’una altra manera: les persones que s’instal·len a l’illa cal que prenguin nítida consciència que passen a residir en un lloc que en, no una, sinó dues llengües oficials.

"Es lo que hay", "y va a ser que sí, que hay dos", i totes dues amb el mateix rang jurídic. Per tant, fóra molt adient que, si més no, els qui s’entesten en un monolingüisme recalcitrant i repatani, de cap clos i actitud altiva atorguin al català tots els drets, exactament els mateixos, que li atribueixen al castellà. ¿O és que vaig errat? ¿O és que desvariesc com un enze de la meva llengua materna? Potser sí: sent pel menorquí la mateixa bogeria que mereixen totes les llengües de la humanitat –incloses les que són vistes com a suboficials. Vull dir, les netejadores de planta.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
En tot cas, heu de mirar sa secció d'opinió
Valoración:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
I a Eivissa molt pitjor: es passat setembre vaig anar a urgències i em tocà una metgessa que no m'entenia i a dures penes, conservant mínimament es català, en sortírem. Però el pitjor vengué dies després quan rep una cridada anònima d'algú que telefonava des centre de salut i em deia "taliban" per haver-ne presentat una reclamació. Més detalls a s'edició digital des Diario de Ibiza (www.diariodeibiza.es), en concret mirant sa secció d'hemeroteca i més en concret s'exemplar de dia 30-9-2008
Valoración:7menosmas
Per MATIAS A.S., fa mes de 10 anys
q dura es la vida, eh, "lectora fidel"?...
Valoración:-3menosmas
Per La lectora fidel, fa mes de 10 anys
Enhorabona pel teu article d'opiniò. El què dius és la veritat, clara i concisa, sobre un tema que sembla que ningú a hores d'ara s'hauria de qüestionar.

Vull afegir que el nombre de manifestants a Menorca a les portes de l'Hospital Mateu Orfila, era més bé minsa, si tenim en compte que l'àrea de Salut de Menorca, és l'empresa amb més empleats de l'illa.

Si fos cert que és tant espantòs treure's el nivell B, crec que en hi haguera hagut més de gent manifestant-se.

Així i tot m'agradaria poder dirigir-me a qualsevol administratiu, zelador, fisioterapèuta, tècnic de RX, auxiliar d'infermeria, infermera o metge amb la llengua nostra, cosa que està encara per veure.

I no parlem de les cafeteries de S. Dureta i M. Orfila per exemple,(açò és una altra història) on en demanar un café amb llet descafeïnat de màquina i calent, em van respondre: hablemé en castellano. Em vaig sentir externa dins ca meua.

No com l'altra dia qu
Valoración:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris