muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:
10°

Un llop mossega el món de l'art

La reedició en castellà de La palabra pintada (editorial Anagrama), de Tom Wolfe, és una excusa magnífica per plantejar un parell de qüestions sobre el que hem convengut anomenar art contemporani. En aquell llibret de l'any 1975 Wolfe feia un repàs parcial, subjectiu, caricaturesc i tanmateix extremadament lúcid de l'evolució de l'art modern, des del cubisme fins a l'art conceptual.

La tesi nuclear del llibre era que l'art modern havia anat sotmetent-se cada cop més a la teoria, fins al punt que una obra d'art ja només podia ser considerada valuosa i intel·ligible si algun dels popes de la crítica oficial la sancionava amb el seu prestigi i si algun marxant o protector de renom l'avalava donant-hi suport publicitari o crematístic. Wolfe resumeix aquesta idea en una fórmula brillant. En el passat, l'art era una qüestió de "veure per creure" (és a dir: veure l'obra per creure en les seves virtuts o qualitats). Durant el segle XX, però, l'art es va anar convertint progressivament en una qüestió de "creure per veure" (és a dir: creure que aquella obra és bona per entendre o adonar-se o acceptar que ho és). La trampa era letal, i no cal dir que en general ha tengut uns efectes nefastos.

L'assaig o la crònica de Wolfe no és, per descomptat, perfecte. Endut pels seus prejudicis de conservador recalcitrant, comet l'error de ficar dins un mateix sac tota la producció artística moderna, sense a penes reconèixer la irrefutable importància de les avantguardes del primer terç de segle i desdenyant l'espectacular explosió de talent dels expressionistes abstractes nord-americans.

Segons el meu parer, la millor manera de tractar aquest assumpte sense caure en malentesos ni confusions és distingir entre art modern -des de l'Impressionisme fins al Pop Art: és la classificació del MoMA de Nova York- i art contemporani, que inclouria tots els corrents més presumptament innovadors -Minimal, Op Art, Conceptual, etc.- que han sorgit durant les darreres quatre dècades. És quan s'aplica a l'art contemporani (no a tot, però sí a una bona part) que la fórmula de Wolfe s'imposa amb tota la seva veritat.

No som -ni de lluny- un expert en matèria artística, però he llegit desenes de llibres sobre el tema i he passat milers d'hores en museus d'arreu del món. Així i tot, fins fa ben poc dubtava si no devia ser idiota quan, tot passejant per alguns dels temples de l'art actual (els Guggenheim de NY i de Bilbao, o el Withney Museum de NY, per exemple), em semblava que les obres allà exposades no valien un rave. ¿Què falla, per què no m'agrada ni ho entenc? No fallava res.

Evidentment, no seria just rebutjar en bloc la pintura abstracta, però sí que és del tot legítim demanar als artistes abstractes d'avui que siguin conscients que pinten entre el buit essencial del Blanc sobre blanc de Malèvitx i les vibrants pasterades pletòriques de Pollock. Tampoc no es tracta de carregar-se sumàriament el videoart, però sí que cal recordar als videoartistes que hi ha un art audiovisual conegut com a cinema i que està prou bé. Igualment, tampoc cal metrallar tot el que entra dins la vasta categoria de les dites instal·lacions, però potser convendria fer veure als instal·ladors que ja existeix IKEA.

Som poc amant de les profecies, però estic segur que un dia es descobrirà que els més grans artistes actuals són els que semblen més antics, els que han estat capaços de treballar a partir del llegat de la història i no els que, de la història, han preferit ignorar-ho o negligir-ho tot. Per entendre això, n'hi ha prou de visitar l'exposició de Miquel Barceló al CaixaFòrum de Barcelona o la de Lucian Freud al Pompidou de París. Sí: la posteritat serà dels que són moderns essent antics.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carme Vidal, fa mes de 10 anys
Reflexions molt lúcides compartides per molta gent, però que quasi ningú no s'atreveix a manifestar públicament precisament per allò de "creure per veure".
Segurament aquesta crisi posarà moltes d'aquestes inconsistències al seu lloc: la inexistència.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris