nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Moody's? Qui és Moody's?

¿En quin món vivim, quan un telenotícies obre amb un titular que la immensa majoria de la població no deu entendre? No pretenc dir que la població sigui indocumentada: jo mateix, que, de moment, mantinc una intensa dedicació política i que som un bon consumidor d'informació, em faig una idea molt vaga de què vol dir que "Moody's rebaixa la qualificació del deute espanyol". Al telenotícies, una vegada que el locutor ha enunciat l'anatema, surt una ministra amb veu tremolosa a explicar que bé, que la cosa no està tan malament i que la propera vegada ens posaran millor nota. L'actitud és la de l'aspirant insegur davant un tribunal d'oposició en mans del qual hi ha el seu destí.

És clar, als que no hi entenem gaire el primer que se'ns ocorre és demanar-nos qui és Moody's. Pel nom, l'associaríem amb Goofy o Woody, o amb els Moody Blues, de manera que situaríem aquest nom en una pel·lícula de dibuixos animats o en un enregistrament de quan el rock arribava en blanc i negre. La cosa sona encara menys seriosa si ens deixam dur per allò que suggereix la mateixa paraula anglesa moody, un adjectiu derivat de mood ('humor'). En diuen moody de la persona esquerpa i donada als canvis impredictibles d'humor: un qualificatiu que no anuncia res de bo per a una agència privada, òbviament nord-americana, que té una influència colossal en l'economia de tots els països del planeta.

Sí, em podria haver informat, en lloc d'escriure frivolitats, o fer l'article sobre algun altre tema: el cas és que, des de la ignorància, se m'ocorre que totes aquestes associacions diuen molt de com funciona allò que en diuen l'economia globalitzada. No entendre la complexitat d'allò que en diuen "els mercats" no m'impedeix comprendre l'esquema bàsic de la pel·lícula: els governs, per disposar de doblers, han de sortit desesperats a córrer món, a buscar algú que vulgui comprar-los un deute que fluctua com si es tractàs de les accions d'una companyia d'exportació de plàtans o de fabricació de roba interior. Moody's, bàsicament, posa nota: diu si allò que un govern o un altre tracta de vendre és un bon producte. Puc intuir que la nota de Moody's no sols descriu el valor del producte, sinó que el determina: el tribunal decideix que l'aspirant no ha fet els deures i el condemna a treballs de recuperació.

La ministra que surt amb veu tremolosa, i el mateix Zapatero, poden ser tan desastrosos com vulguin els que els critiquen (els que el criticam) des de la dreta o des de l'esquerra, però diria que tenen una posició que no tenen ni Moody's ni cap dels que juguen al Monopoly amb les economies dels països: ostenten un poder que deriva de la sobirania popular, responen davant un Parlament i estan sotmesos periòdicament al veredicte de les urnes. Són atributs i servituds de les quals Moody's està tan lliure com els Moody Blues, i que tampoc no són d'aplicació als qui viuen a l'univers superior dels mercats financers, que semblen d'un altre univers però que amb un clic d'ordinador envien milions de persones a la ruïna. Els polítics, pobres, comandam poc i, a sobre, som els més desprestigiats. Al capdavall, en un món fet a imatge de Walt Disney, ¿qui pot competir amb algú que es diu gairebé igual que el vaquer Woody o l'inoblidable Goofy?.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris