nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
15°

Mestre Solà

Ens ha deixat en Joan Solà, un lingüista de primera línia, un científic íntegre i ferm, un professor excel·lent i una magnífica persona. He tengut la sort de conèixer Joan Solà com a professor (vaig fruir de la Sintaxi explicada a la seva manera). Estic ben segur que a alumnes seus de diverses generacions ens va obrir moltes finestres a la indagació i al pensament. Joan Solà agafava allò que consideràvem certeses, allò que havíem après de la gramàtica convencional, i ens ho capgirava com un mitjó, o ens ho mostrava des d'un angle que no havíem sospitat. I sortíem de la classe amb la sensació que havíem desaprès el poc que sabíem, que estàvem completament peixos. Ens provocava una sensació de desassossec, però també ens imbuïa unes ganes extraordinàries d'aprendre, de trobar solucions, d'arranjar el trencaclosques. Sense que nosaltres ens n'adonàssim gaire, ens impel·lia a investigar, a llegir, a comparar llibres, a indagar, a buscar pel nostre compte.

De vegades ens reprenia amb aquella mena de fermesa malhumorada que tant el caracteritzava, però mai no ens sentíem ofesos, perquè crec que tothom veia en ell la persona clara, transparent, i tots sabíem que darrere aquelles invectives s'hi amagava el caràcter d'un tros de pa.

Els episodis més genials es produïen quan Joan Solà dialogava amb els autors de gramàtiques, o amb els teòrics de la llengua, quan trobava contradiccions en els seus textos. "Digui'm, senyor Ruaix...", començava, o "A veure, mister Lakoff...". Record les classes del Dr. Solà com les estones en què em costava més aguantar la rialla franca que tan fàcilment s'hauria produït sentint les seves invectives.

I, mentre maldava perquè una colla de jovenots sabéssim una mica de català, s'escarrassava escrivint la seva Gramàtica o començava a treballar en l'ingent obra que serà la Gramàtica del Català Contemporani, en fase d'elaboració a l'Institut d'Estudis Catalans. O, juntament amb el seu amic Jordi Miró, compilava, text rere text, les obres completes de Pompeu Fabra, en una acuradíssima edició que gairebé ja està a les acaballes.

Joan Solà ha estat un dels científics catalans més importants de les últimes dècades. No em reca gens ni mica escriure-ho, perquè en tenc tot el convenciment. Perquè un home de lletres, un lingüista, també pot ser un científic, si treballa segons el mètode pertinent i seguint els paradigmes que hom convé a acceptar com a Ciència. Científic eminent, ha estat reconegut com a home de lletres amb la màxima distinció que es dóna dins l'àrea lingüística catalana: el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Fins a l'últim dia, Joan Solà ha estat al peu del canó, mentre lluitava contra la malaltia. Ha col·laborat, durant anys, amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i amb la Secretaria de Política Lingüística, de manera generosa i amb una dedicació sense mitges tintes, intensa i eficaç. Els seus consells han estat molt valuosos i només hem de lamentar molt sovint no haver estat capaços d'aplicar-los millor. Perquè en Solà no només tenia una visió extraordinària per als fenòmens interns de la llengua, sinó que també entenia molt bé el seu dinamisme social, i veia clars els remeis polítics que la precària situació del català requeria. A les pàgines del suplement cultural de l'Avui ens va deixar constància d'aquesta dimensió, amb agudesa, rigor i saviesa.

Fa pocs mesos vaig dinar amb ell. Era ja a l'estiu, i s'ocupava en tasques diverses com a vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, la nostra Acadèmia Nacional. Parlàrem sobre l'Institut, però parlàrem sobretot sobre política lingüística, i sobre política en general. Com sempre, tenia un doll d'idees i de propostes.

Ara, des del dolor per la pèrdua i des del reconeixement de la sort que hem tengut podent-lo tractar, només em resta dedicar-li aquest paper, i desitjar que la seva obra sigui tan transcendent com es mereix. En el català divers i unificat, en l'arquitectura gramatical i en l'obra feta, en la pregunta perenne i la indagació buscada i cercada, en tot això que ens vàreu ensenyar, sempre viureu una mica en tots nosaltres, mestre Solà.

Generalitat de Catalunya

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris