cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
16°

La llengua com a pecat original

Cada any patim una altra volta de rosca. Enguany, se’ns diu que el fet de tenir una llengua pròpia al marge de l’espanyol pot ser negatiu per al turisme. El mallorquí Joan Mesquida sembla com si adoptàs una postura pretengudament equidistant: el problema no seria tenir una llengua pròpia, sinó que aquest fet donàs lloc a missatges perjudicials. Però en el nucli dur de la croada hi ha empresaris com el senyor Gonzalo Pascual, com si ens volgués comminar a ser monolingües en espanyol i plurilingües en llengües estrangeres. Quin mal hi deu haver a ser com som? Per més voltes que hi doneu, no trobareu una explicació acceptable. De manera que optaríem, finalment, per la llengua entesa com a pecat original. Només pel baptisme de foc podríem expiar-lo. Des de la Mesa de Turisme se’ns convida a batiar-nos. Cada vegada parlen més seriosament. No van de bromes. Però, si ens conviden a abandonar la nostra llengua, per què no hauríem d’esbucar la Seu, el castell de Bellver, la Llonja de Palma, la catedral de Ciutadella o la d’Eivissa? No, això els fa servici. Hi hauria, per tant, un patrimoni cultural bo i un altre de dolent. La llengua catalana és part del patrimoni dolent.

Tenim un conflicte, idò, un conflicte ja pot plantejar-se de manera entenedora: per a nosaltres, aquestes illes són el nostre país (o els nostres països), l’espai geogràfic, històric i cultural en el qual volem que valgui la pena viure ara i en endavant. I això és molt més que un territori del qual s’han d’extreure beneficis i on s’han d’acomplir objectius empresarials a costa del que sia. Vist que ambdues finalitats són cada dia menys harmonitzables, hi ha empresaris de terra cremada –de fora i d’aquí– que, comptant amb la tenebrosa complicitat del govern Matas i amb la mollor del govern Antich, passen a l’ofensiva amb intencions no sempre clares: per exemple, a quin turista pot molestar que aquí tenguem una llengua pròpia si tanmateix se l’atén en la seva? Ja fa molts d’anys, el turista que arribava a Catalunya trobava al comodí de l’hotel una salutació del president Jordi Pujol, amb unes nocions d’història i cultura, i posteriors anàlisis donaren per resultat una recepció positiva d’aquestes informacions. Si aquí alguns individus presenten la llengua pròpia com a expressió d’una actitud hostil al turisme, hem de saber que constitueixen una plaga que només deixarà al seu pas misèria i calamitat general: i quan això hagi succeït, el nostre problema no serà el seu: ells ja hauran posat a treballar la maquinària de la desolació en altres indrets, on destruiran una tribu, contaminaran una comarca o esclavitzaran els més forts.

Mentre, aquests pocs tenen massa poder d’intervenció en l’elaboració del full de ruta del país. Aquesta és la qüestió, tenen un poder desmesurat. És tant així que, per exemple, de la intempestiva i vexatòria carta de batalla del senyor Hunold, d’Air Berlin, tothom s’estima més no parlar-ne, de manera que una ofensa greu a la població i, per tant, als seus representants, pot quedar oblidada sense un mot de disculpa. Ja veis fins on arriba el president Francesc Antich en les seves funcions de defensar la dignitat del país. De manera que no tenim tan clar qui vol un país, qui l’entrega als carronyaires i qui ni figa ni raïm.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris