cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
16°

L'himne de les Nacions Unides roman censurat

El passat 18 de novembre, a l’acte d’inauguració de la cúpula de Miquel Barceló a la Sala dels Drets Humans de Ginebra, l’ordre del dia anunciava l’Himne de les Nacions Unides. Els qui coneixíem l’obra, coneguda també com l’Himne de la Pau, sabíem que era impossible. La sala, atapeïda amb 700 persones, no permetia encabir-hi una orquestra i una coral, com exigeix la composició. Quan arribà el moment, es va destapar el lapsus calami: un violoncel·lista va interpretar El cant dels ocells, melodia que popularitzà Pau Casals.

La confusió em va encuriosir. Tractant-se d’un acte oficial, de no haver-se previst l’himne de l’ONU, el protocol obligava a fer sonar els d’Espanya i de Suïssa (com a estats convocant i amfitrió). No va ser així. S’havien equivocat els organitzadors? Ho he indagat i la conclusió constitueix una sorpresa majúscula que, al meu entendre, reclama reparació! Com que la relació de Pau Casals amb l’ONU mereixeria un monogràfic, m’he limitat als eixos bàsics per resoldre el misteri detectat. El 1963, Pau Casals estrenà l’oratori El Pessebre, com a contribució a la pau mundial, dedicat "al 18è aniversari de la creació de l’ONU i al 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans".

Anys després, per commemorar-ne el 25è aniversari, l’aleshores secretari general de l’ONU, U Thant, va sol·licitar a Pau Casals la composició de l’himne a les Nacions Unides sobre una lletra que, condicionada a recollir el preàmbul de la Carta de les Nacions, s’havia encarregat a Wystan Hugh Auden, considerat el poeta més influent i important en llengua anglesa des de T. S. Eliot. Una vegada enllestida, l’obra es va assajar i, dos mesos abans que Casals fes els 95 anys, dia 24 d’octubre de 1971, a la seu de l’ONU de Nova York, l’orquestra i cors del Festival Casals, dirigits pel seu mestre, presentà com a estrena mundial l’Himne de les Nacions Unides davant de delegats de tot el món que s’aixecaren per aplaudir. Després, Casals s’adreçà als assistents en anglès per fer una emocionada proclama identitària ("I am a catalan!") abans d’interpretar en el violoncel El cant dels ocells, la cançó catalana que va fer universal.

L’acte va fer història i, això no obstant, mai més no s’ha interpretat l’himne a les Nacions Unides. A partir d’aquell dia comença el misteri. Com així l’himne estrenat oficialment i editat per Alexander Broude Inc. de Nova York ha desaparegut? Com així l’himne roman dins l’arena com la flor romanial? Com així la web de les Nacions Unides qualifica l’obra de Casals i Auden com "un" himne, però diu que no té himne oficial? Qui –i per què– va ordenar tirar terra damunt d’aquella composició poètica i musical? No cal investigar massa per aclarir què va passar. És prou conegut que les paraules de Casals, exiliat, varen ser un mal-te-toc-pesta i una potada al ventrell de l’esbombada "apertura democrática" dels Fraga, Castiella i López Bravo, ministres de Franco que presumien de renovadors. No n’hi ha cap versió oficial, però els indicis delaten que, amb moviments diplomàtics, Espanya va fer feina de claveguera per desautoritzar l’himne.

Per la seva banda, Auden, l’autor de la lletra, havia fet part de les Brigades Internacionals durant la guerra incivil espanyola. Fins i tot va editar un llarg poema, Spain 1937, que es va vendre arreu d’Europa per recaptar fons destinats a despeses mèdiques del bàndol republicà, en què ell menava una ambulància. A més, Auden vivia amb el poeta nord-americà Chester Kallman en manifesta ostentació de la condició homosexual. En definitiva, el govern franquista odiava els dos autors de l’himne. Per arrodonir-ho, a la Gran Bretanya li va anar bé la maniobra d’Espanya. Els britànics consideraven Auden un traïdor, perquè, l’any 1939, va partir cap als Estats Units, d’on adoptaria la nacionalitat. El poeta, decebut, es mostrà crític amb el seu país per no haver defensat la causa republicana espanyola i, encara que, el 1956, Oxford li va concedir una càtedra de poesia, els anglesos no li perdonaren la deserció.

L’actuació d’amagatotis d’Espanya per silenciar l’himne va coincidir amb la mort, quasi simultània, dels seus autors. Auden va morir el 29 de setembre de 1973 i Casals, el 23 d’octubre d’aquell any. Qui els defensaria? Auden i Casals no reberen cap gratitud i encara pateixen injusta censura. Deu ser l’únic cas conegut a la història que s’assassina un himne encarregat, editat i estrenat. És evident que el govern espanyol deu una reparació, però l’ONU és més responsable per haver encarregat l’obra, haver-la presentat oficialment i, després, haver-la enterrat, censurat, silenciat i proscrit, accedint a pressions inconfessables contra els autors.

Els relleus al capdavant de l’ONU han fet que, 37 anys després de la ignomínia, s’ignori la història. La malifeta dels anteriors gestors ha estat substituïda per la pura ignorància dels actuals. No es tracta que hagin fet els ulls grossos o hagin badat. Dia 18 de novembre d’enguany, a les Nacions Unides de Ginebra, ningú no va anar a cercar la particel·la de l’himne que s’havia anunciat i ningú no va admetre l’error, però El cant dels ocells va servir per desemmascarar l’evidència. Els fets són els descrits i reclamen justa reparació. Si més no, al bon nom de Casals i d’Auden. Amb aquest objectiu, en l’esperança que els polítics en facin bon ús, he bastit l’article.

La versió original

Lletra de W. H. Auden de l’Himne de les Nacions Unides, estrenat oficialment dia 24 d’octubre de 1971 a la seu de l’ONU de Nova York, per l’orquestra i coral del Festival Pau Casals, dirigides pel seu mestre i autor de la música.

Eagerly, musician.
Sweep your string,
So we may sing.
Elated, optative,
Our several voices
Interblending,
Playfully contending,
Not interfering
But co-inhering,
For all within
The cincture
of the sound,
Is holy ground
Where all are brothers,
None faceless Others,
et mortals
beware Of words,
for With words we lie,
Can say peace
When we mean war,
Foul thought speak-fair
And promise falsely,
But song is true:
Let music for peace
Be the paradigm,
For peace means
to change At
the right time,
as the World-Clock
Goes Tick-and Tock.
So may the story
Of our human city
Presently move
Like music, when
Begotten notes
New notes beget
Making the flowing
Of time a growing
Till what it could be,
At last it is,
Where even sadness
Is a form of gladness,
Where fate is freedom,
Grace and Surprise.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per totenconnagaX, fa mes de 5 anys

Nice post )
http://uqvpyxmof.com my blog

Valoración:0menosmas
Per menendez, fa mes de 6 anys

no no no jo vull informacio en català crec ke es el k vols tu paola

Valoración:0menosmas
Per distinció, fa mes de 10 anys
Una gran aportació la d'Antoni I. Alomar. Li anirà bé a Pere Sampol amb les preguntes que ha fet al Senat sobre el tema.
Valoración:2menosmas
Per Antoni I. Alomar, fa mes de 10 anys
Podeu sentir l'himne de Casals a l'enllaç següent
http://www.nationalanthems.info/uno.htm

Valoración:5menosmas
Per Me perex, fa mes de 10 anys
Me perex que en Nicodemus es en Xesc Fi Ol
Valoración:4menosmas
Per apaivagadora, fa mes de 10 anys
Jaume d'Escriu, al blog de Xesca Ensenyat de l'Hidroavió apagafocs, ha tengut la gentilesa de traduir tot l'article a l'anglès per escampar-ho arreu del món, ja que la censura de l'Himne hauria d'arribar a tot arreu. Aquí la teniu per fer-ne escampadissa:
The past 18 November, in opening act of the dome of Miquel Barceló in the Room of the Human Rights of Geneva, the agenda of the day announced The Hymn of the United Nations. Those who knew the work, known as The Hymn of Peace, we knew that it was impossible. The room, pressed in with 700 persons, did not allow to squeeze in an orchestra and a choir, how it requires the composition. When he arrived the moment, we remove the slip of the pen: a cellist interpreted The singing of the birds, melody that popularized Pau Casals. The confusion made me curious. Being an official function, not to have been planned the anthem of the UN, forcing the protocol to use the hymns of Spain and Switzerland (as summoning states and host). It was not like this. Wrong The organizers had been wrong? I have inquired and the conclusion is a surprise that capitalized, in my view, is demanding reparation! Because the relationship of Pau Casals to the UN deserves a monograph, I was limited to the basic axes to solve the mystery detected. In 1963, Pau Casals premiere the oratory The Crib, as a contribution to world peace, dedicated "to the 18th anniversary of the creation of the UN and the 25th anniversary of the Universal Declaration of Human Rights."
Years later, to commemorate its 25th anniversary, the then UN Secretary General, U Thant, asked for Pau Casals in the composition of the anthem to the United Nations on a letter that, subject to collect
Preamble of the Charter of the United Nations, had been entrusted to
Wystan Hugh Auden, the poet considered the most influential and
important in the English language from TS Eliot. Once completed, the
work was tested and, two months before the Casals did 95 years
old, 24th October 1971 at the UN headquarters in New York, the
orchestra and chorus of the Festival Casals, guided by their teacher,
presented as a world premiere the anthem of the United Nations in front of delegates from around the world who rose to applaud. Then go to the Casals assistants in English to make a proclamation excited identity ("I am Catalan!") Before the cello interpreted "the singing of birds", the Catalan song that he made universal.
The event made history, however, never again should not be interpreted the anthem at the United Nations. From that day the mystery begins. As well as the anthem and officially released edited by Alexander Broude Inc. New York has disappeared? As well as the anthem remains inside the arena as the flower romanial? As well as the site of the United Nations describes the work of Casals and Auden as "an" anthem, but says it has no official anthem? Who and why he ordered carry-over of that land poetic and musical composition? Do not need too much research to clarify what happened. It is common knowledge that the words of Casals, exile, evil-you-touch-plague and a kick in the stomach for the so called "open democratic" of Fraga Lopez Castiella and Bravo, Franco ministers who claims to renovators. There is no official version, but the evidence reveal that, with diplomatic moves, Spain did sewer work to disallow the anthem.
For his part, Auden, the author of the letter, had part of the International Brigades during the Spanish uncivil war. Even he
published a long poem, Spain 1937, which was sold across Europe to
raise funds for medical expenses of the Republican side, where he
drived an ambulance. In addition, Auden lived with the American poet
Chester Kallmann says in ostentation of the homosexual condition. In
short, the government Franco hated the two authors of the anthem. To
round it, in Britain it went well of maneuvering Spain. The British
Auden considered a traitor because, in 1939, he left to the United
States, and adopted the nationality. The poet, disappointed, showed
critical of his country for not having defended the Republican cause in
Spain and, although, in 1956, Oxford awarded him a professorship in
poetry, the British will not forgive the desertion.
The hidden performance of Spain to silence the anthem coincided with the death, almost simultaneously, by the authors. Auden died on 29 September 1973 and Casals, 23 October of that year. Who argue? Auden and Casals not received any gratitude and still suffer unjust
censorship. Must be the only known case in history that is killed an
hymn commissioned, edited and released. It is clear that the Spanish
government must repair, but the UN is responsible for having
commissioned the work, be it officially, and then have it buried,
censored, muted and banned reaching unmentionable pressures against the authors.
The relays at the head of the UN have done that, 37 years after the
ignominy, ignored the story. The antics of the former managers have
been replaced by pure ignorance of the current. It is not about their
having made the big eyes or having daydreamed. November 18 this year, the United Nations in Geneva, nobody went to search the PARTS of the anthem that had been announced and no one admitted the error, but "the singing of birds" was to unmask the evidence. The facts are as described and demand fair redress. If nothing else, the good name of Casals and Auden. For this purpose, in the hope that the politicians in making good use, I have built the article.
Valoración:7menosmas
Per Guillem, fa mes de 10 anys
El cant dels ocells és una cançó de Nadal que Casals va fer escoltar a tot el món i, avui, és difícil dissociar del violoncel. Així i tot, l'han cantat, en distintes versions, Marina Rossell o Lluís Llach (aquest fent referència al conflicte de Bòsnia). És freqüent escoltar-la a actes de record a víctimes o a homenatges.
No obstant, estic amb l'autor de l'article que s'ha de reivindicar l'Himne. És una qüestió de dignitat. Si les Nacions Unides el varen encarregar a Auden i a Casals, ara no es pot permetre que, per raons bones d'endevinar, els haign arraconat.
Per a saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/El_cant_dels_ocells
Valoración:1menosmas
Per marc, fa mes de 10 anys
Dit d'una altra manera, no hi ha res subversiu o inasumible per cap potència de l'est o de l'oest de llavors, que segur que ho haguessin llegit com una peça retòrica que no els afectava per res ni en res. La veritat és que no entenc per què han amagat l'himne i no la Declaració dels Drets, que sí que se l'han passat per l'entrecuix la majoria dels països de la terra, començant pel franquisme, membre de NU.
Valoración:2menosmas
Per marc, fa mes de 10 anys
Enhorabona per la denúncia d'una errada o d'una falsetat. Amb tot, un pic llegit el poema d'Auden -que és un dels meus poetes favorits-, no entenc per què l'oculten. Denuncia la falsetat i les mentides dels politics, incita a tots (metafòricament músics i cantants) a anar junts i lluitar per la pau, el significat de la qual és el canvi, i finalment el destí sigui llibertat, Gràcia i Sorpresa.(l'inesperat?, la imaginació?)
Valoración:9menosmas
Per Xaume, fa mes de 10 anys
Andreu: Estic totalment d'acord en que s'ha de rehabilitar l'himne proscrit. Jo només volia significar que ja que ens quedàvem sense la peça anunciada, l'escollida per substituir-la va ser tot un encert. Imagina-t per un moment que ens hagessin fotut un pasdoble com "suspiros de España". ...
Valoración:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris