cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
17°

L'escriptor d'Obama

Ara que ja només falten sis setmanes per a les eleccions nord-americanes, els comentaristes, contertulians, analistes i opinadors de tota espècie i pelatge que facin comptes dir-ne o escriure’n alguna cosa interessant farien bé d’empassar-se de cap a cap (si no ho han fet encara) la sèrie de televisió The West Wing, o L’ala Oest de la Casa Blanca, que conta les atribolades peripècies d’un president americà, demòcrata però fictici, i de tot el seu gabinet.

A banda de gaudir d’una obra mestra de l’art televisiu contemporani, hi aprendran una quantitat increïble de coses: com funciona l’entramat de poders i contrapoders de Washington, com es viu i es gestiona des del rovell de l’ou la responsabilitat de tenir la feina més influent i més conflictiva del món, quins són els temes –socials, econòmics, diplomàtics, polítics– més espinosos que ha de resoldre la societat americana, i sobretot quina tasca concreta desenvolupa cada una de les persones de confiança del president.

(A més, tot i que això és només una hipòtesi meva, podran descobrir-hi per avançat, com en una profecia de ficció, les dificultats pràctiques amb què, en cas de victòria, es trobaran Obama i el seu equip per fer realitat moltes de les promeses idealistes que han llançat durant la campanya. La impossibilitat d’estar a l’alçada de les expectatives generades, per culpa de les circumstàncies i a pesar de la noblesa de les seves intencions, és el remordiment més feixuc que rosega Jed Bartlet i els seus assessors de la sèrie. I no és gaire temerari concloure que una cosa semblant pot passar a Obama i el seu equip, apòstols d’un canvi que el fanguissar del dia a dia polític embrutarà o farà malbé sense remei.)

Un dels personatges més fascinants de la sèrie és el de Toby Ziegler, un jueu de mitjana edat àrid, turmentat i molt brillant, la feina del qual consisteix a escriure els discursos del president. Avesat a les salmòdies sense substància dels polítics espanyols, que llegeixen amb veu insulsa papers molt més insulsos encara, jo em pensava que els escriptors de discursos polítics eren una espècie de buròcrates retòrics, experts únicament a manejar un argot incomprensible i banal que pocs podien entendre i que, a més, pocs encara podia interessar.

Segons la imatge que en dóna la sèrie, però, res més lluny de la realitat, Toby Ziegler, així com els seus col·laboradors, és més aviat un poeta operatiu, un professional de la paraula pragmàtica. Per assegurar-me que aquesta visió no estava molt ennoblida o idealitzada, com tants altres aspectes de la sèrie, he cercat informació sobre alguns dels escriptors de discursos més famosos de la història americana: molts són purs artistes que han posat el seu talent al servei d’una ideologia o d’un ideal.

Un dels més il·lustres és Ted Sorensen, speechwriter de J. F. Kennedy, en boca del qual va posar algunes de les frases més perdurables –i decisives– del segle XX. Les semblances que es poden establir entre Obama i Kennedy són moltes i importants, i la semblança retòrica –la calidesa èpica– no és de les menors. Obama, home intel·ligentíssim i escriptor dotat, s’ha escrit fins fa poc la majoria dels seus discursos, però d’ençà que emprengué la cursa presidencial no donava a l’abast i hagué de fitxar un escriptor propi. Es diu Jon Favreau i només té vint-i-sis anys, però és segur que alguns dels seus textos passaran a la Història. Vint-i-sis anys... La Història...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joana, fa mes de 11 anys
I tanmateix Obama serà un frau més a l'electorat pobre que confia en ell.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris