nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Izquierda Unida és una olla de grills

Recentment el dirigent d'Esquerra Unida a Balears, Miquel Rosselló, va dir el següent: «Nosaltres no necessitem autorització d'Izquierda Unida federal per definir la nostra política d'aliances. Som una organització sobirana i així ho recullen els nostres estatuts». No puc creure'm això: a 200 kilòmetres d'aquí, la seva homòloga Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) viu una gravíssima crisi. Els fets resumits, són els següents:

1.- EUPV es va anar dividint en dos sectors amb dos caps visibles: Glòria Marcos, coordinadora general d'EUPV; i Isaura Navarro, diputada en el Congrés. La primera representava les tesis del PCE, dominant en IU. La segona reclamava una renovació d'idees, que va cristal·litzar en un corrent intern: Iniciativa pel País Valencià (IxPV). El xoc personal entre ambdues va ser continu i creixent.

2.- EUPV va convocar eleccions primàries per a l'elecció dels candidats a les eleccions generals, i els triats assoliren gairebé un 90% de suport. Però IxPV va denunciar irregularitats, i va impugnar les primàries.

3.- El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, es va ficar pel mig: va donar suport a IxPV i desautoritzà les primàries. EUPV va replicar la seva autonomia de Madrid per prendre les seves decisions, i va amenaçar de separar-se d'IU.

4.- Es varen convocar noves primàries, i els candidats d'IxPV van rebre fins a un 90% de suport. La coordinadora de Madrid va aprovar el resultat. No així la direcció de EUPV, que es declarà en rebel·lia. Creix la tensió amb Madrid.

5.- Reunió in extremis per evitar l'escissió. Llamazares va fer un gir inesperat: abandonà IxPV i acceptà els candidats de EUPV. Finalment IxPV s'escindeix i es presentarà a les eleccions com un nou partit polític. A causa de l'escissió, IU pot perdre el seu diputat de València. Potser tampoc arribi al 5% de vot estatal, ni mantingui el seu grup parlamentari ni la corresponent subvenció: un desastre.

Però molt pitjor ha estat la paupèrrima imatge donada per IU, que no aconsegueix deslliurar-se dels cíclics conflictes interns que acaben amb pugnes personals, escissions, i conflictes amb Madrid que desdiuen el seu caràcter federal. Ho sento: no puc creure'm el que diu EU sobre la seva autonomia. Veient els esdeveniments de València, qui diu que tot això no passaria algun dia a Balears?

Manel García. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris