nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Història d'un acrònim

Enguany és el 75è aniversari d'una paraula que, en un tres i no-res, va ser d'ús comú: estraperlo. Malgrat derivar d'un gran escàndol, i malgrat la vinculació amb Mallorca, molta de gent ignora l'origen del mot, el qual sovint s'utilitza erròniament com a sinònim de contraban. Per més que hi ha similituds en l'efecte (frau a la hisenda pública), la nova paraula té entitat perfectament definida. Procedeix d'un episodi de corrupció política que va fer caure Alejandro Lerroux de la presidència del govern espanyol, esfondrant-se, amb ell, el Partit Radical. Cal recordar que Lerroux era un agent colonial que es desplaçà a Catalunya just encetat el s. XX. Ho explica Indalecio Prieto a les seves memòries, en les quals detalla com Segismundo Moret, ministre de Governació, envià Lerroux a Barcelona, patrocinat amb fons reservats espanyols, per atiar l'enfrontament ètnic, amb l'arma fàcil de sembrar el conflicte lingüístic amb els immigrants.

Amb demagògia populista, Lerroux va tenir suport fins que, amb indicis de corrupció, l'any 1914 l'electorat català li va girar l'esquena i es va haver de presentar a diputat per Còrdova. La tècnica de Lerroux encara avui és d'ús comú i l'hem patida a Mallorca (Andratx, Llucmajor, Sant Joan...), amb polítics excedents de la milícia que, gairebé sempre, desemboquen en casos de corrupció. Encara avui, Lerroux té imitadors que es dediquen a anar a gratar les puces als altres, com per exemple fa Rosa Díez quan ve a Mallorca i a Menorca, del bracet dels botiflers, a dir-nos quina ha de ser la nostra política lingüística.

El maig de 1934, la senyora Lowmann i el seu espòs, Daniel Strauss, un jueu alemany que s'havia nacionalitzat mexicà, s'associaren amb Jules Perel (Perel & Co), el qual, rodejat de polèmica, havia mantingut casinos a Holanda. Els tres socis patentaren una ruleta de la seva invenció amb el nom straperlo, acrònim d'Strauss, Perel i Lowmann (n'hi ha que parlen d'un Perlowitz o d'un Perlo, inexistent) i sol·licitaren permís a la Generalitat de Catalunya per instal·lar-la a l'hotel Terramar de Sitges. Lluís Companys s'hi va negar, d'acord a la tradició esquerrana contrària al joc que, com és sabut, va instaurar Carles III per la cobdícia borbònica de recaptar ingressos. L'oposició de la Generalitat va obligar a desviar el punt de mira dels estafadors cap a Mallorca, on Francisco Franco era el comandant militar que imitava la Guàrdia Civil a l'hora de fer els ulls grossos per facilitar el contraban del seu amic Joan March, més endavant patrocinador de la rebel·lió militar. Així varen establir el precedent de l'hotel Formentor (s'assegura que també s'instal·là una ruleta igual en el "Círculo Mallorquín") per poder apuntar cap a objectius més ambiciosos.

Per legalitzar el joc a nivell de tot l'estat (i imposar-lo a Catalunya i al País Basc, que no el volien), els estafadors varen subornar la família d'Alejandro Lerroux, el qual presidia el govern en coalició amb la CEDA de Gil-Robles, i varen poder instal·lar la ruleta en el Gran Casino de Sant Sebastià, però només va funcionar una sola nit, perquè es va demostrar que la ruleta era elèctrica i, controlada amb un botó, feia guanyar la banca sempre que volia. L'escàndol polític no es va destapar fins al setembre de 1935, quan Strauss va presentar al president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, els comprovants d'ingressos a la família Lerroux i altres polítics (com Salazar Alonso, batle de Madrid), a més del pacte subscrit amb una clàusula que preveia, en cas de prohibir-se el joc, una indemnització que Lerroux no va pagar. El mes d'octubre, Strauss en va facilitar còpia a Manuel Azaña, cap de l'oposició, i una comissió d'investigació traslladà els fets al Tribunal Suprem que, a finals de 1935, per tapar-ho, va exculpar Lerroux i Salazar Alonso a canvi de les seves dimissions.

L'escàndol va ser majúscul i va posar punt i final al govern republicà de centredreta, conegut com el bienni negre. Les esquerres forçaren dissoldre les Corts i convocar eleccions que, celebrades el febrer de 1936, donaren la victòria, molt ajustada i efímera, al Front Popular. El nom de la ruleta va començar a ser usat com a sinònim de frau i de corrupció. Durant la guerra dels Tres Anys, s'aplicà a l'activitat del mercat negre. La popularitat del mot va generar el derivat "estraperlista" per designar el que es dedicava al comerç il·legal dels articles decretats per Franco subjectes a les "cartilles de racionament" (1936-1952), mitjançant el tràfic clandestí de mercaderies prohibides (oli, sucre, farina...). L'Enciclopèdia Espasa va incorporar la paraula l'any 1940. Al cap i a la fi, Espanya té un do especial per crear i exportar mots. El Diccionari Britànic, poc partidari de validar barbarismes, va incorporar una paraula que no tenia equivalent. Ara, per designar una insurrecció militar, els anglesos disposen de "pronunciamiento", una aportació gens d'estraperlo.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per ALLIÇONADOR!, fa mes de 10 anys
Transcric un article d'un VERTADER APÀTRIDA:

Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.
Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».
La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament».
Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.
Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.”
Ramón Chao
Músico, escritor y periodista, Padre del cantante Manu Chao y Caballero de las Artes y las letras por el gobierno francés.
Valoración:5menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 10 anys
Hola, soc CLM encara que sempre firmo com Apàtrida. Soc un agent espanyolista a sou de l'enemic i faig errades ortogràfiques perque no em reconegueu. Soc un MACHO i masclista. Si veig a un home pegant a una dona pas de llarg, mancaria més.

Cínic mesetari, soc partidari d'Una Grande i Libre i participo en aquest foro enmascarat com un bon covard només per embullar el fil de la convivència. Desconeixo qui és la meva mare i freqüento pagines de tendencia ultradretana com la de la Fundación Francisco Franco. Un auténtic paranoic que només és dedica a fer feina purament negativa i que és insensible amb una pobre nació oprimida.

Pepero, mentider i difamador; la mateixa reencarnació de Lerroux!!!. Un apàtrida que defensa l'estat espanyol. Soc un manipulador, un sectari espanyol que no se sap que dimonis pinto aqui....


Ja ho vegeu. Que poc basta per aconseguir que la tribu faci sonar els tambors de la rancùnia i l'intolerància. Exercir d'home lliure i apàtrida té el seu preu. T'insulten els patriotes espanyols i els catalans. Res que em sorprengui. Estic al meu lloc i aqui continuaré. Sigui com sigui queda confirmat que el patriotisme radical és nociu per a la salut mental. Basta donar un cop d'ull a alguns comentaris d'aquesta pagina per corroborar-ho.

Salut i Abaix totes les pàtries.
Valoración:-19menosmas
Per CLM, fa mes de 10 anys
Ja he localitzat les dades del localitzador de n'Apàtrida, gràcies als horaris d'emissió, de compartir servidor i a uns alts coneixements d'informàtica. Serà divertit enfilar els comentaris enfilats amb el nom i llinatges de l'autor! Un col·lectiu gens sospitós en farà festa grossa!
Més divertit serà veure com l'home (perquè com va dir algú és un MACHO) ha hagut de fer errades ortogràfiques poc lògiques per amagar-se més! I dir-se "apàtrida" amagant la filosofia comunista espanyola!
Serà de veure! Voleu una pista? CLM! Ja ho esbrinarem. És tema per a una novel·la d'aspirant a psicòpata que fracassa en el primer intent! Ja ho diuen que és més bo d'agafar un mentider que un coix!
Valoración:6menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 10 anys
Eulàlia, en el teu mon de llum i fantasia quatribarrat només existeixen els catalans i els espanyols. El blanc i el negre. Sempre el mateix argument. Repetiitiu i inconsistent. A jo Espanya, el seu himne, la seva bandera i la seva unitat em repugnen. La bandera espanyola em recorda el franquisme i els himnes que ens feien cantar abans d'entrar a la "escuela nacional". Quan em dius espanyol no tens ni punyetera idea del que parles. Et penses que per llegir quatre comentaris ja pots fer aquests analisis i acusacions a una persona? Quina ingenuitat. T'equivoques de cap a peus però entenc que si no es tenen arguments cal inventar-los.

I manca d'arguments és el que demostres insistint en el meu català escrit. Que intent millorar dia a dia. Si escrigués en castellà m'acusaries de no utilitzar la nostra llengua. Conec millor que tú la repressió que va patir la nostra llengua durant el franquisme perque la vaig viure en primera persona. Un altra vegada pixes fora de test. I van....Per aixó vull expresar-me en la meva llengua encara que intolerants com tú m'acuseu de que "passaria gust si només una llengua existís per aquestes contrades". Cal tenir poca vergonya per afrmar aixó. I tú parles de cinisme?

Gràcies per la barca nova. Al manco no m'has enviat al "barco de rejilla" que el vostre estimat Balutxo reivindicava no fa gaire temps a una campanya electoral.
Valoración:-14menosmas
Per titiritero chim pum, fa mes de 10 anys
Jajaja, interesantisimo el debate, me encanta cuando un tio se queda sin argumentos delante de una tia, juajua me mondo.
A parte de eso, no se peleen, el articulito ese sobre el estraperlo esta muy bien, ya sabemos todos como las gastaban en la epoca del tio Paco.
Valoración:-1menosmas
Per Eulàlia, fa mes de 10 anys
Apàtrida, consideres a aquelles que no mos sentim espanyoles com una tribu, jo pens que això és un insult, tu pensa el que vulguis. I sí, tu que ets tan tolerant i tan llibertari, deixa que pensem com volem i no mos desqualifiquis simplement perquè no creiem que Espanya (sa teva nació) sigui sa nostra. Escriu es teus arguments inconsistents si així te sents més important, només te deman que passis primer per un corrector, més que res per no passar vergonya aliena veient com un mallorquí s'expressa tan malament en sa llengua des seus avantpassats.
I per favor t'ho deman, no siguis cínic, si qualcú en aquest país s'ha sentit oprimit per no poder emprar sa seva llengua som es catalanoparlants i no sa gent, que com tu, anau de demòcrates però passaríeu un guster si només una llengua existís per aquestes contrades. Es teu discurset victimista queda molt bé a sa meseta, però en realitat jo d'això en dic manipulació. Que naltros rescrivim sa història? deixa que me'n rigui, sa teva nació espanyola duu uns quants segles negant sa nostra cultura i història, i així seguirà mentre col·laboracionistes renegats com tu els hi donin suport.
Ah sí, tot això que te dic és sense acritud, no te m'ofenguis eh? ja se que aquí cera del corpus només tenim es aborígens dictatorials mallorquins. Au, bon vent i barca nova.
Valoración:15menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 10 anys
Si, deixau d'una vegada el debat amb els que no pensen com vosaltres. Continuau retroalimentant-vos i reescriguent l'història en el vostre gust. I seguiu esclafant les opinions divergents com la meva a base de intolerància i insutls rabiosos com els que per aqui és poden llegir. Es veu que algúns tenen por al debat i prefereixen evitar o bé satanitzar (espanyolitzar per a vosaltres) al que no comparteix el seu "sentiment nacional".

Eulàlia, "reina" (supós que ara m'acusaràs de monàrquic, no és vera?) qué sabràs tú de les meves lectures i afinitats. Veg que continúes manipulant les meves paraules de forma impresentable i grollera. No he parlat mai del poble mallorquí a l'hora de referir-me a una tribu. Ho torno a repetir, ecriure el català ho faràs molt bé, però no el saps llegir. Per acabar et diré que escric allà on vull i utilitzo la llengua que vull. És un exercici legítim de llibertat que sembla que per aqui no agrada gaire. Perquè serà?

Per cert, molt bó l'article de Llorenç Capellà. Encara que no sempre comparteixo les seves opinions, està a anys llum de'n Balutxo.
Valoración:-14menosmas
Per Bon profit!, fa mes de 10 anys
Deixau d'una vegada de perdre el temps llegint n'Apàtrida i les seves intrigues! Passareu més gust amb aquest altre article aclaridor:
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/avui-16-de-juliol.html
Valoración:3menosmas
Per Eulàlia, fa mes de 10 anys
Apàtrida, tu ets el primer que insultes diguent-mos membres d'una tribu i nacionalcatalanistes (perdona pel lapsus, qui te boca s'equivoca). Que jo sàpiga, els mallorquins som un poble i no una tribu, tot i que ja se que tu així ens consideres. Segon, t'hauries de fer mirar pel fet de qui et dona suport en aquest diari és gent garrula i de tendència ultradretana.
Tercer, sóc una malsofrida quan veig que gent nascuda aquí sent sa seva terra com un lloc on viu una tribu inculta que hauria de sentir-se membre de la gran nació espanyola. Quart, Tu no ets apàtrida, has llegit mai cap manifest anarquista? sembla que no, sino no empraries aquest nick. Cinquè, religió nacional? et refereixes a la doctrina nacionalcatòlica dels que defenses una Grande y Libre y que probablement tu segueixes?
Jo no manipul, però tu t'estàs quedant sense arguments. I una altra cosa, t'agrairia que en lloc d'emprar es català, facis servir es castellà per escriure, t'hi trobaràs mes còmode i així no mos farà mal a sa vista veure tanta quantitat d'errades pròpies d'un illetrat.
Salutacions, cordials
Valoración:22menosmas
Per aclàssic, fa mes de 10 anys
L'"apàtrida" aquest fa com un "no violent" que passàs de llarg en veure que un home pega una dona pel carrer, perquè ell no és "ni masclista ni feminista".
Valoración:24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris