nubes rotas
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
17°

Fins a Santa Teresa, la llampuga estesa

La lluna vella d'octubre va tornant prima i el quart minvant és aquest diumenge a les 10 hores i 57 minuts del matí. El temps va cul enrere: enguany ha fet la "cordonada" de Sant Francesc per Sant Miquel i l'estiuet de Sant Miquel per Sant Francesc. Les borrasques no arriben i de moment tenim calor d'estiu. Dilluns ja serem a la Mare de Déu del Pilar, festivitat també present en els refranys populars i hem d'esperar que es compleixi el que diu "després del Pilar, el temps comença a canviar". Són bons dies per a preparar els sementers de faves, blat, ordi i civada. Els fruits de la tardor es comencen a recollir. Pomes, qualque figa, codonys, nous, arboces, nesples, atzeroles, avellanes, castanyes i olives.

TEMPS DE SEMBRAR MORERES. Dijous que ve, dia 15, serà Santa Teresa, que marca el final de la temporada de la llampuga. Aquesta santa, considerada doctora de l'Església, és la patrona dels agents de la propietat immobiliària i de les Tereses. L'invoquen contra el càncer, les malalties del cor i la paràlisi. En aquest temps es planten les moreres, amb la finalitat d'aprofitar les pluges i per ser bona època de llet, s'intensifica la fabricació de formatge. Aviat podreu menjar les primeres magranes, sempre tan vinculades a la tardor.

DE SANT GALDRIC A SAN ISIDRO. Divendres dia 16 hi ha molts motius per celebrar Sant Galdric o Galderic. Aquest agricultor occità, durant molts segles, des de l'any 900 fins al 1707, fou el patró dels pagesos del regne de Mallorca, essent desplaçat fa uns tres-cents anys per l'espanyolíssim i castís "San Isidro Labrador", que a ritme de xotis es va fer l'amo del corral. Sant Galdric patí un procés premeditat d'arraconament. La jerarquia eclesiàstica castellana començava a dominar la nostra Església i a imposar-hi el seu punt de vista. La reconducció del patronatge de sant Galderic cap a sant Isidre n'és un exemple clar. San Isidro Labrador és un senyor de Madrid a qui mai no hauria fet sant la pagesia local, perquè, com es podia santificar un personatge que, en comptes de llaurar, se n'anava a resar?

SANT GALDRIC DEL PAGÈS SOU AMIC. Aquest sant va néixer entre el 820 i 840 a la vila occitana de Vievila, prop de Carcassona, en el si d'una família pagesa. Va defensar els pagesos de la pressió i el maltractament que rebien dels senyors feudals de l'època. En certa manera, va ser un defensor gremial i proletari del sector agrícola, majoritari en aquells temps. Quan morí el dugueren a Sant Martí del Canigó. I els monjos el baixaven a la plana cada vegada que hi havia sequera o epidèmies. De fet s'han arribat a comptabilitzar més de 800 processons des del cim del Canigó a la mar de Perpinyà, aplegant en moltes ocasions més de 30.000 pagesos. Du una manada d'espigues de blat a una mà i una agullada per agafar els bous, que també serveix per agafar les ovelles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris