algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
28°

Feliçan novan jaron, esperança!

Fa quinze dies, els amics Josep Maria Solé i Sabaté i Ferriol Macip Bonet presentaren Història de l'esperanto als Països Catalans, un tercer volum que tracta, de manera amena i rigorosa, aspectes diversos del moviment entre 1900 i 1940. La premsa illenca no se n'ha fet ressò, tot i la petjada històrica i cultural de les Balears reflectida a les ponències de Xavier Margais, historiador i autor, entre d'altres llibres, d'El moviment esperantista a Mallorca i Elisabet Abeyà, traductora, escriptora i impulsora de l'escola Mata de Jonc. Margais publica en el nou volum: El moviment esperantista a Mallorca: Una víctima més de la repressió franquista, Noves sobre l'esperantisme a Maó i L'esperanto, l'esperantisme i la seva relació amb alguns règims, mentre que Abeyà hi aporta Joan Mascaró: Entre Orient i Occident.

A final del s. XIX, Lluís Llàtzer Zamenhof, un oftalmòleg polonès d'origen jueu, publicà la primera gramàtica per establir una llengua universal complementària, perquè creia que els conflictes entre nacions derivaven de no disposar d'un codi neutral comú. Sobre 16 regles, sense excepcions, i un vocabulari procedent de molts d'idiomes, encara que fonamentat sobre el llatí, l'esperanto s'expandí a Rússia, Amèrica, la Xina i el Japó. A Europa, al principi, s'encerclà en àmbits d'alta cultura i professions liberals. El 1905 se celebrà el primer Congrés Universal que, excepte els anys de les guerres mundials, s'ha celebrat anualment amb la participació destacada dels Països Catalans: 1909 a Barcelona, 1925 a Mallorca i 1993 a València. L'esperantisme va néixer amb valors que van més enllà dels estrictament lingüístics. És un moviment que juga a favor de l'enteniment entre els humans, per un món més just i solidari. Això constitueix la interna ideo de l'esperanto, connotat de pacifisme i de germanor entre els pobles. És fàcil deduir que, amb aquest objectius, patiria repressió. Un dels grans defensors del nou idioma, Lleó Tolstoi, va veure com, després de col·laborar en la revista, La esperantisto era prohibida a tot l'imperi rus per la censura dels tsars. Les vicissituds del s. XX jugaren sempre a la contra. La Gran Guerra i la mort, el 1917, de Zamenhof provocaren una reculada, però quan l'esperanto va revifar va prendre embranzida entre la classe treballadora, fins al punt que era conegut com "el llatí dels obrers". A Alemanya, on gaudia de gran popularitat, Hitler la criminalitzà a Mein Kamf qualificant l'esperanto de "llengua universal de la conspiració jueva".

També Stalin, l'any 1937, la va denominar "llengua d'espies" i, a més de prohibir-la, va ordenar l'assassinat d'esperantistes. La insurrecció feixista militar de Franco també va significar repressió. La Segona Guerra Mundial va dividir el món en dos grans blocs, representats per Rússia i els Estats Units, i caps d'ells no va tenir el més mínim interès per potenciar una llengua neutral per a tothom. Un cas no gaire divulgat, que ultrapassa l'anècdota i s'endinsa en la política internacional, és el de la República de l'Illa de les Roses. Construïda l'any 1964 al mar Adriàtic, a 12 km de la costa, amb permís del govern italià, era una plataforma de 400 m² on s'instal·laren establiments comercials, una oficina postal i una emissora de ràdio. En proclamar la independència la nit de Sant Joan de 1968, adoptà l'esperanto com a llengua oficial. La marina italiana va procedir a dinamitar aquella illa artificial que recordava Utopia.

L'esperanto va recular per allò que va combatre: les guerres i les dictadures. Ens hem de retre a la fatalitat i donar la raó als repressors? Si no han prescrit el pacifisme ni els ideals d'igualtat, val la pena lluitar per a que els drets lingüístics siguin un complement indissoluble dels drets humans. Avui n'hi ha que presenten l'esperanto com un intent fracassat i, malgrat la repressió i les peripècies patides, l'esperanto és una magnífica i ben vigent idea que defuig l'estereotip que li assignen alguns com a relíquia del passat o invent romàntic. El 1994, l'economista alemany Reinhard Selten, era el tercer parlant d'esperanto que guanyava un Nobel. Quatre anys després, William Auld era candidat al premi per la seva obra en esperanto. Només són exemples, però destaquen la potencialitat d'un idioma que es resisteix a claudicar davant de l'envestida anorreadora de la globalització. Al marge de la nostra història, al marge de les aportacions de Joan Amades, Carles Riba, Andreu Nin, del margalidà Joan Mascaró i altres col·laboradors de La Nostra Terra, potenciar l'esperanto com a llengua complementària és també preservar el català. Avui internet ha reanimat l'esperanto i es troben cursos senzills que, en 14 lliçons, brinden una perspectiva pràctica d'aquest idioma regular, ben pensat i creatiu. L'esperanto ens obri al món per rebre informacions que no interessen als mitjans o que esquiven la censura. Elisabet Abeyà hi afegeix: "Em permet passar bones estones amb un grup d'infants i tenc la il·lusió (ves a saber si és cert!) que, a més a més d'ensenyar-los una llengua, els ajud a construir uns valors, ja que ens escrivim amb grups d'infants d'altres països i crec que tot això fa pau". Doncs, això: facem pau sempre, des de la llibertat, en català i en esperanto!.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Estorat, fa mes de 10 anys

Llegint alguns comentaris d'aquest article (amb historiadors i tot pel mig) he pogut descobrir que Hitler no era patriota. Tampoc nacionalista perque llavors aquest terme no era utilitzat tal com ara i no té res a veure "amb el llenguatge d'avui".
Hitler i Stalin no eren, llavors, ni patriotes ni nacionalistes, sino simples "monstres" degenerats que ni tan sols tenien ideologia ni "sentiments nacionals". Alló de la "Gran Alemania" que van perseguir cegament i fanàticament mil.lions de ciutadans alemanys no era nacionalisme ni patriotisme. Tan sols era "Monstruisme".
Ostres!, quin descobriments que és fan per aquestes pàgines.

Valoració:-7menosmas
Per Martí, fa mes de 10 anys

Em sembla Carme, que els teus anys d'universitat no t'han servit per interpretar un escrit històric. Les declaracions de Zamenhof parlant del nacionalisme són les que són i per molt que les vulguis traduir "al llenguatge d'avui" són clares i no deixen espai a la dubta. Parlen del nacionalisme opressor "dels forts" i del "imprudent" nacionalisme "dels febles". I ho fa com a resposta a una invitació d'una associació esperantista hebrea. O sigui que res més lluny de Hitler i del seu "nacionalsocialisme".
Fas una interpretació errònia i interessada de les seves paraules que, venguent d'una suposada historiadora, em sembla poc presentable. Un producte, evidentment, de idees preconcebudes en forma de ceguera nacional i ideològica; en definitiva, gens professional. I a més a més, amb unes ìnfules de superioritat insufribles.

Valoració:-7menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys

En no ser sa llengua de cap país, instituir s'esperanto com a una llengua de comunicació internacional iguala, per exemple, sa comunitat anglòfona i ses no anglòfones, ja que una i ses altres no es veuen obligades a aprendre ni a usar més ni manco llengües. Igualment s'esperanto pot servir per a comunicar gent de Catalunya i Castella, d'Occitània i de França, del Kurdistan i Turquia, cosa que implica que en tots es casos, posa sa gent en peu d'igualtat i és això que no poden aguantar es qui prediquen sa submissió, sa jerarquia i s'odi. Clar que també hem d'aspirar an es multilingüisme i s'esperanto en podria ser paradoxalment un bon començament. S'esperanto, naturalment, no és una de ses llengües oficials de s'ONU, dominada pes poderosos, però tampoc, que jo sàpiga, sa que fan servir es moviments antiglobalització ni tampoc sa que promou s'independentisme català ortodox, tan anglosaxonòfil, i això ja mos ha de preocupar. Per cert, clicant www.lernu.net podeu aprendre esperanto

Valoració:2menosmas
Per Idossí, fa mes de 10 anys

Jo anava a dir poc més o menys el que ha dit Carme: el nacionalisme de Hitler i el de Stalin no tenen res a veure amb la idea que del nacionalisme es té actualment, en general. En queden alguns amb pensament estancat dins la primera meitat del segle XX que encara s'embullen amb això del nacionalisme. Jo crec que ni Hitler ni Stalin fossin patriotes, sinó monstres dels que de tant en tant surten en el si de la raça humana.

Valoració:0menosmas
Per Carme, fa mes de 10 anys

En Martí, evidentment, ni sap llegit ni interpretar les coses. Sóc historiadora i he d'advertir que les definicions són canviants. El terme nacionalista que emprava Zamenhof és el de la primera meitat del segle vint. No oblidem que el partit de Hitler es proclamava nacionalista i socialsita. Cap dels dos termes serien aplicables al llenguatge d'avui. El problema és que aquí hem agafat per bo un terme equivocat. Jo no sóc nacionalista, sóc catalana, i vull, per al meu poble, els mateixos drets de qualsevol ciutadana de qualsevol poble lliure del món. Això vol dir parlar a casa nostra la nostra llengua. L'esperanto ja em va bé per comunicació exterior.
L'article molt bé. Tot i que sóc especialista en contemporània, m'ha vingut de nou això de l'illa de les Roses. A internet he trobat poca cosa, però és un cas ben curiós i interessant.

Valoració:6menosmas
Per Josep Enric, fa mes de 10 anys

Estic d'acord amb el contingut de l'article i no veig cap contradicció en el fet de defensar les nacions oprimides i al mateix temps apostar per la concòrdia entre els pobles.
I Zamenhof va deixar clara la diferència entre patriotisme i xovinisme:
« La dua kulpigo, kiun ni ofte devas aŭdi, estas tio, ke ni, esperantistoj, estas malbonaj patriotoj. Ĉar tiuj esperantistoj, kiuj traktas la esperantismon kiel ideon, predikas reciprokan justecon kaj fratecon inter la popoloj, kaj ĉar, laŭ la opinio de la gentaj ŝovinistoj, patriotismo konsistas en malamo kontraŭ ĉio, kio ne estas nia, tial ni laŭ ilia opinio estas malbonaj patriotoj, kaj ili diras, ke la esperantistoj ne amas sian patrujon. Kontraŭ tiu ĉi mensoga, malnobla kaj kalumnia kulpigo ni protestas plej energie, ni protestas per ĉiuj fibroj de nia koro! Dum la pseŭdopatriotismo, t.e. genta ŝovinismo, estas parto de tiu komuna malamo, kiu ĉion en la mondo detruas, la vera patriotismo estas parto de tiu granda tutmonda amo, kiu ĉion konstruas,konservas kaj feliĉigas. La esperantismo, kiu predikas amon, kaj la patriotismo, kiu ankaŭ predikas amon, neniam povas esti malamikaj inter si. »
« La segona acusació que sovint hem de sentir és que nosaltres els esperantistes som mals patriotes. Com que aquells esperantistes que tracten l'esperantisme com a idea prediquen la mútua justícia i fraternitat entre els pobles, i com que, segons l'opinió dels xovinistes nacionals, el patriotisme consisteix en l'odi contra tot el que no és nostre, a parer d'ells nosaltres som mals patriotes i diuen que els esperantistes no estimen la seva pàtria. Contra aquesta falsa, innoble i calumniosa acusació protestem de la manera més enèrgica, protestem amb cada fibra del nostre cor! Mentre que el pseudopatriotisme, ço és el xovinisme nacional, és part d'aquell odi comú que ho destrueix tot al món, el ver patriotisme és part d'aquell gran amor universal que tot ho construeix, ho conserva i ho fa feliç. L'esperantisme, que predica amor, i el patriotisme, que també predica amor, mai no poden ésser enemics entre si. »

Valoració:11menosmas
Per Xavier, fa mes de 10 anys

Seguint el raonament d'en Martí el nacionalisme dels palestins, dels saharauis, dels vietnamites quan lluitaven contra els eeuu, el dels txetxens, el dels tibetans, etc. és imprudent, i seguint el raonament que pleguin veles amb les seves reivindicacions i aprenguin a sofrir.
En veurem i en sentirem...

Valoració:5menosmas
Per Guillem, fa mes de 10 anys

Des de València enhorabona per l'article. Es possible pensar en una Europa on cadascú parle la seua llengua i l'esperanto siga la segona llengua de tots. L'esperanto no és la llengua de ningú,és la llengua de tots.

Lernu esperanton, ĝi estas facila!. Kaj feliĉan Novan Jaron.

(Mi sendas vian artikolon al nia diskutlisto)

Valoració:11menosmas
Per Martí, fa mes de 10 anys

Sense compartir completament el comentari de Miquel, penso que està bastant més encertat que els seus detractors.

El millor és llegir el que va escriure el propi Zamenhof sobre el nacionalisme quan el varen convidar a afiliar-se a una associació esperantista hebrea. No hi ha millors arguments per desmuntar aquest nou intent de Balutxo de treure un interessat profit d'idees i de projectes que res tenen a veure amb les seves tesis patriòtiques. Ara només falta que hi surti demà a conmmemorar la matança de la conquesta militar, feudal i religiosa de Mallorca amb una pancarta en esperanto. Veure per a creure. Ni seny ni vergonya.

Però deixem que parli Zamenhof:
"Mi estas profunde konvinkita, ke c^iu nacionalismo prezentas por la
homaro nur plej grandan malfelic^on, kaj ke la celado de c^iuj homoj
devus esti: krei harmonian homaron. Estas vero, ke la nacionalismo
de gentoj premataj -- kiel natura sindefenda reago -- estas multe
pli pardoninda ol la nacionalismo de gentoj premantaj; sed, se la
nacionalismo de fortuloj estas nenobla, la nacionalismo de
malfortuloj estas neprudenta; ambau( naskas kaj subtenas unu la
alian, kaj prezentas eraran rondon de malfelic^oj, el kiuj la homaro
neniam eliros, se c^iu el ni ne oferos sian grupan memamon kaj ne
penos starig^i sur grundo tute neu(trala.

"Estic profundament convençut de que qualsevol nacionalisme suposa per a la humanitat la més gran infelicitat, i que la meta de cada home hauria de ser: crear una humanitat harmònica. És cert que el nacionalisme dels pobles oprimits, com a reacció d'autodefensa, és molt més perdonable que el nacionalisme dels pobles opressors
però si el nacionalisme dels forts és innoble, el nacionalisme dels febles és imprudent, tots dos neixen i és recolçen l'un a l'altre i suposen un cercle erroni d'infelicitats, del que la humanitat mai sortirà si cadascun de nosaltres no sacrifica el seu amor propi i no s'esforça en mantenir-se sobre un fonament totalment neutral".

Estic totalment d'acord amb ell.

Valoració:-7menosmas
Per Esperança, fa mes de 10 anys

Però quin (auto)odi que li tenen alguns a Balutxo! No pot ni explicar la història de l'Esperanto i defensar un idioma que es va crear per combatre el colonialisme lingüístic dels estats! Despectivament l'acusen d'ultranacionalista quan tots sabem bé quins són els ultranacionalistes.
Què té aquesta terra nostra que congria gent com tu, Miquel?

Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris