cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
16°

En defensa, de què?

Des de fa algun temps existeixen raons en creixement per preocupar-se en el nostre país per la situació institucional de la llengua castellana. Amb aquesta tesi un grup de polítics nacionalistes espanyols ha signat un manifest fòbic, que han divulgat en connivència amb alguns mitjans espanyols.

Aquesta declaració, suposadament d’un grup d’intel·lectuals, és un resultat més de la frustració d’un col·lectiu de ciutadans que no acaben de satisfer el seu ego. Cerquen un reconeixement polític que només troben en sectors radicals, sobretot conservadors, i imaginen un reconeixement acadèmic i cultural que no acaba d’arribar, entre moltes altres coses perquè fan la impressió de ser imprescindibles per Espanya. Individualment i professionalment segurament allò que són i fan té algun valor pels seus col·lectius corporatius, però han perdut la seva legitimitat social i política, perquè fan una lectura esbiaixada, tendenciosa i nociva de la realitat.

Des d’un punt de vista cívic no val la pena insistir-hi. Fa temps que coneixem les estratègies de la confusió i tenim indicis més que suficients que aquesta mateixa història s’ha anat repetint d’una forma més o menys continuada durant segles. La fòbia a la diversitat i a la pluralitat cultural generalment va associada a una idea que té una tendència al dogma i al domini, una idea en definitiva que arrela en la il·lustració preliberal que mai no entengué el liberalisme flexible.

Fa molt temps que coneixem les anàlisis atemoridores dels mestres de la demogògia espanyola, fa temps que fan sonar les alarmes requerint la mobilització a causa dels mals temps que suposadament sobrevindran. Per defensar una llengua en un estat plurilingüístic, a més del títol d’intel·lectual, per ventura se requereixen altres sensibilitats i altres voluntats. Altrament allò que hom hi reconeix és un polític fotografiat amb les claus de la torre de babel, la torre suposadament de la confusió.

Els cans que lladren, tanmateix, són fàcilment identificables i per ventura fins i tot tenen la missió de custodiar algú o alguna cosa de valor. Allò que no acabem de reconèixer de forma clara i empírica són les raons de la persecució, ni la seva persistència, sobretot en un temps de reconeixement de la denominació d’origen. És probable que aquests grups que surten en defensa de castellà no han superat encara la cultura acompanyada del "vino español".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 10 anys
Carme, calma dona, no t'hi possis pedres al fetge. Si vols ser bilíngüe és cosa teva. Però no mesclis ous amb caragols. Defensar la identitat no té res a veure amb el que tu anomenes "globalització" (que confons amb "cosmopolitisme", em sembla). Jo ho veig des de lluny i amb molta perspectiva- t'ho puc assegurar- i ningú fa el ridícul estimant el que és seu. Tot el contrari. Jo sóc monolíngüe (català), però això no m'ha impedit aprendre espanyol, anglès, francés i alemany. Però, i perquè ho entenguis, la meva llengua sols és una. Les altres les he apreses per obligació o per devoció. Aquesta "gent bilíngüe" de la que parles és una minoria molt especial. Jo vaig conèier una parella a l'aeroport, ella anglesa i ell mallorquí. Cap dels dos eren bilíngües, el seu fill sí. Però a ca meva sempre hem parlat català; l'espanyol era un idioma après i imposat que no era (ni és) el nostre. Ah! i per cert, perquè vegis que això no m'ha afectat la sociabilitat, la meva dona és de Zamora.
Valoración:7menosmas
Per CARME VANRELL ROVIRA, fa mes de 10 anys
ESTIC AVORRIDA DEL DEBAT DE LA LLENGUA, A VEURE SI ES DEIXEN D'UTILITZAR-LA PER CREAR DIFERÈNCIES ENTRE LA GENT BILINGÚE I LA QUE NO HO ÉS.
AQUÍ SEMBLA QUE NO HAGI ARRIBAT LA GLOBALITZACIÓ, TOTS ES TEMPS MIRAN´T-SE A SI MATEIXOS.
SI ES VEIÉS DES-DE FORA ES DONARIEN COMPTE DEL RIDÍCUL.
JA ESTÀ BÉ DE HACER LA VÍCTIMA. EN TOT CAS, NOSALTRES NO TENIM CAP CULPA QUE PAGAR PER LA HISTORIA QUE LES HA TOCAT PATIR. SEMBLAN TOTS RESENTITS I ACOMPLEXATS.
JO NO SOC NACIONALISTA, NI MOLT MENYS CONSERVADORA, PERÒ NO M'IDENTIFIC GENS AMB EL VOSTRE RADICALISME, ENCARA QUE EL DISFRASSEU DE ESQUERRES. CADA VEGADA M'ASSABENT MÉS QUE UTILITZAU LA LLENGUA COM UN ARMA.
Valoración:1menosmas
Per Joan Ll. Garcias i Truyols, fa mes de 10 anys
Hi ha un cert sector de la dreta profunda i eterna, que somnia amb "solo pais, una sola lengua". L'ùnic que podem fer els ciutadans es procurar que no arribin mai al poder, votant a qualsevol de les altres opcions polítiques.Tanmateix no canviaran mai i per altra banda els raonaments no serveixen per rés.
Valoración:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris