cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
16°

El sunami

Monserrat Cavallé s’ha declarat espanyola de soca-rel i Xavi Hernández no va poder estar-se de victorejar Espanya a la plaça Colón de Madrid. Ambdues expressions d’espanyolisme han impactat en la línia de flotació del catalanisme. Les raons són òbvies. Maldem per aixecar el país i la senyora Cavallé se’n va de copes amb els castissos que ens volen prendre la parla.

Reclamem seleccions esportives catalanes i Xavi esdevé el millor futbolista d’Europa justament amb la samarreta espanyola. La raó assisteix, per tant, els que tenen la sensació que el vaixell fa aigua. L’onada d’espanyolisme que suposava el manifest a favor del castellà, va esdevenir un sunami quan Xavi va passar la pilota a Torres, i Torres va clavar-la en el portal alemany. Tocant al fenomen futbolístic no ha passat, aquí, res que no passi a qualsevol altre país. Le Pen no va poder contenir les llàgrimes quan França va proclamar-se campiona del món, tot i que dels onze jugadors francesos, deu eren negres.

Els habitants de les barraques de Sao Paulo surten al carrer a ballar i a emborratxar-se cada vegada que un dels seus ídols milionaris fa un gol. I molts d’ells voten Lula, un comunista. La gent es deixa enamorar per la joia, i aquests dies ésser espanyol ha estat divertit. Que Xavi va cridar un "viva España" que va sentir-se a Finisterre? És cert. En qualsevol cas, no cal fer-ne un gra massa. Més vegades va exclamar-ho Josep Pla braç enlaire i mà oberta i gairebé ningú va oposar-se al fet que li concedissin la Creu de Sant Jordi. Vivim instal·lats en la contradicció? A vegades ho sembla.

Passem per alt el col·laboracionisme de Villalonga o d’Ors amb Franco, i carreguem sobre les joves espatlles de Puyol, Capdevila, Xavi o Xesc Fàbregues la culpa d’haver fet pujar Espanya al cim. No vull disculpar-los, però imagineu per un moment que la poetessa de la Llapassa hagués tingut a la punta dels seus botins d’anar a missa l’oportunitat de batre Lahm. Ben segur que hauria clavat tal paperina a la pilota que hauria causat més estralls que la bomba llançada pels republicans a Cala Figuera i que va descambuixar quatre gallines. Tanmateix, el catalanisme de Maria Antònia Salvà no sols no és qüestionat, sinó que és part essencial de la seva obra poètica, impregnada d’amor a la terra i a les tradicions.

Però deixem-ho córrer, fretura d’importància. La força del sunami que ens sacseja prové de la suma del futbol i del manifest. L’origen, però, és en el manifest que ja han signat personatges significatius de l’esport català. Gasol i Nadal, per exemple. Gasol és lluny d’aquí, de manera que podrà reflexionar sense pressions entorn de la similitud del model lingüístic que ell defensa amb el de la Cavallé. I no sols amb el de la Cavallé, sinó amb el dels policies de Via Laietana que ja s’han pronunciat a favor d’un major pes del castellà a Catalunya.

Però Nadal és a Manacor i si no fa el cap viu li faran cançons. Ja m’enteneu, "ai fill meu, jo no t’entengo, si no mudes de parlar". En qualsevol cas, el sunami perd ímpetu. La Fundación Francisco Franco s’ha adherit al manifest i el filòsof Marina ja se n’ha fet enrere. No serà l’únic. Hi ha amistats que fan més mal que bé. La dreta guarda les aparences i cap dels signants —diguin-se Savater o Esperanza Aguirre— no té gaire interès a fer-se la foto de família al costat de Carmen Franco, esposa del Marquès, filla de Don Francisco, hereva de quaranta anys d’ignomínia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Martí, fa mes de 10 anys
Em sap greu que tots aquests personatges "famosos" s'hagin passat obertament a l'enemic. Quina llàstima que els espanyols hagin sabut enganar als joves i tendres Nadal i Gasol...
Valoración:4menosmas
Per Regomira Puig Tagamanent, fa mes de 10 anys
Sempre l'he trobada com a curtota a na Monserrat Caballé
Valoración:1menosmas
Per cheguevara, fa mes de 10 anys
Per favor, no es pot considerar a la Caballè la millor soprano del segle XX desprès d'haver conegut i gaudit de Maria Callas i Renata Tebaldi. Encara hi ha classes.
Valoración:0menosmas
Per joan, fa mes de 10 anys
Exacte, fora desesperar-nos: el tsunami (crec que la forma normativa és amb t) passarà i nosaltres romandrem. I Caballé (amb b), per a molts la millor soprano del segle XX, no és la primera vegada que fa gala de la seva espanyolitat; en ocasions també ha presumit de catalana, però sempre amb molta més tebior: cadascú amb el seu coret que faci el que li plagui.
Valoración:1menosmas
Per Pere J., fa mes de 10 anys
Primícia de l'adhesió de la "prima" donna al "Manifiesto

"LA" Cavallé després d'uns "gorgoritos" per afinar la veu va entonar allò de "Me llaman la primorooosaaa..." però li va entrar un atac de rialles, sort que hi havia a prop el Sr, Martí, d'ofici "tenor-consorte" que amb una romança de "Los gavilanes" va mig arreglar la desfeta.
Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris