muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El lot invisible

Al’empresa on faig feina, mai no s’ha fet aquesta cosa anomenada "L’amic invisible". Però se veu que els meus caps són emprenedors i innovadors, i posats a crear falses tradicions, enguany han inventat "El lot invisible". L’any passat per aquestes dades i en aquest mateix diari, criticava la mentalitat de certs empresaris, que encara se pensen que dins la memòria col·lectiva dels treballadors sura l’esperit d’un passat de fam i misèria, i per Nadal els obsequien amb lots dignes de la postguerra. Vaig aconseguir que admetessin que els obrers també tenim paladar i, a vegades és millor poc i bo, que molt i dolent. Ha estat l’alegria del conill, m’hauria d’haver mossegat la llengua; sempre m’he perdut per xerrar massa.

Amb l’excusa de la crisi, enguany res de res. Ni la trista capsa de cartó d’estètica i contingut dels anys 50. Ja començ a enyorar el pot de melicotons en almívar i la botella de xampany Canals i Nubiola sense grapa. Desolació total: ni lot, ni loteria, ni dinar; per aquesta banda no em queix, aquesta classe de celebracions són una creu. Vaig fer feina durant molt de temps a una immobiliària important i amb molts d’empleats. Val més oblidar l’espectacle. La gent s’engata i surt el que amaga durant tot l’any. Els llepaculs brinden pels caps per voler fer mèrits i els rebecs callen o, si van una mica contents, acumulen punts per mai no accedir de categoria. L’alcohol és un detonant perillós en certes ocasions.

Parlant de desolació, enguany no he fet ni el Betlem. L’any passat la cussa se va menjar Sant Josep. A aquest pobre home sempre li toca rebre. Tenc una predilecció especial cap al sant baró, fins al punt que no em vaig deixar dur per modes i vaig posar el seu nom al meu fill, seguint la tradició familiar. A la meva família hi ha tants de Peps, que ja fa Pep, com diu la dita popular. Al meu parer a Sant Josep li han encolomat un paper molt injust dins la història i sense que ell mai no s’hagi pogut defensar i expressar el que vertaderament pensava de tota l’endemesa. George Moustaky amb la seva cançó Joseph mon vieux Joseph l’encerta de ple. Almanco qualcú se recorda d’ell des d’una altra visió i no des de la figura ensucrada d’home resignat a un destí que ell ni tan sols devia entendre.

Les figures del meu Betlem són antigues heretades dels meus pares, són les mateixes amb les quals fa més de 50 anys vaig guanyar un concurs de pessebres organitzat per la Parròquia de Sant Nicolau. Aquesta santa gent tenia la paciència d’anar de casa en casa per jutjar qui en mereixia el premi. A ca nostra el Betlem ho fornia mon pare al menjador. Construïa un cadafal amb quatre fustes, ma mare l’endiumenjava amb retalls de domàs, i aprofitaven l’embalum per amagar davall els regals de Reis. A ca nostra ballàvem estrets i qualsevol espai s’aprofitava. Feia molt de temps que nosaltres sabíem on amagàvem els regals, però teníem la saviesa de respectar la innocència dels majors o per ventura era la por de rebre una clotellada per xafarders. El premi que vaig guanyar va ésser una pepa de color negre. Na Negreta li dèiem.

Una servidora anava tota cofoia exhibint l’exotisme d’una pepa negra pels carrers d’una Palma, on les úniques persones de color conegudes en aquella època eren el negre de Can Matons i el Rei Baltasar. Quan només fèiem el Betlem no era gaire complicat anar a la comuna de Bunyola en el tren de Sóller a cercar barba soca, però quan va arribar el costum estranger de l’arbre de Nadal la cosa se va complicar. Arrabassàvem un pi jove (amb perdó del GOB, per pecats passats ) i el traginàvem en el transport públic. Ja vos podeu imaginar tot el tragí que suposava. Tornant al pobre Sant Josep menjat per la maleïda cussa. He anat a voltar per les parades del mercat de Santa Llúcia, a cercar una figura del sant baró que no desdigués de les figures antigues. Me’n demanaven una doblerada i la veritat el temps no estan per aquests dispendis.

He decidit que faré el betlem amb la verge i el Bon Jesús com una família de dos en lloc de tres, com n’hi ha tantes. Abans de representar Sant Josep vestit de plàstic o molt petitó de fang, m’estim més conservar la seva absència en el record, amb tota la dignitat que tenia la figura que sempre va presidir el nostre betlem durant anys i anys. No sé si és a causa de la crisi, però els lladres van de rota batuda. Han robat l’arbre de Nadal de plàstic que la portera de la finca on visc havia guarnit amb tota il·lusió. Els veïnats més antics fan propostes tant agressives com d’anar en pla somatent a escorcollar pis per pis per així poder descobrir els lladres. A ca nostra poden venir quan vulguin, tenc la consciència ben tranquil·la. Mai no robaria un arbre de plàstic, encara hi ha classes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per N'EDUARD, fa mes de 12 anys
CONY, M'HA COSTAT TROBAR EL TEU ARTICLE !!! PERÒ M'HE RIGUT DE BON DE VERES... ALLÒ DEL NAIXIMENT "MONOPARENTAL" S'HAURIA DE PATENTAR.. BON ANY DONA, ESPER RIURE MÉS AMB ELS TEUS ARTICLES DURANT EL 2009, ENCARA QUE DE VEGADES TREC ESCUMA PELS QUEIXALS JAJAJAJAJJAJ ;-)
Valoració:5menosmas
Per Sa Paparra., fa mes de 12 anys
Pels qui els agraden les curiossitats:

Els calendaris antics que duien santoral, el 19 de Març es celebrava i duien escrit "San José P.P." (Pater Putativus, que fa de pare). Aposta als Josés els diuen Pepes.

El mateix dia de 1812 va sortir la primera Constitució espanyola, i la gent cridava entussiasmada pels carrers :
- ¡Viva la Pepa!
Perdonau-me si vos he cansat, i a na Conxa i a tots, una forta abraçada.
Valoració:2menosmas
Per Antoni de Viana, fa mes de 12 anys
Ja ho val, Conxa. Sant Josep devorat per la puta cussa. Pot ser ho hauries de saber llegir simbolicament. En fi, molts d'anys.
Valoració:1menosmas
Per Josep Bonnín, fa mes de 12 anys
Conxa com sempre un bon article. Reivindicatiu si és cal emprar aquesta paraula pels primers paràgrafs i omplert d'uns records, que jo com t'he dit altres vegades, també he viscut i es troben en el pouet de la meva memòria.
Vull aprofitar per felicitar-te per les Festes (malgrat a vegades n'estic com una mica embafat i això que per casa no farem massa cosa) i desitjar-te que el 2009 sigui una mica més bondadós que els finals del 2008.
Rep una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers.

Josep Bonnín
Valoració:6menosmas
Per Talaiot, fa mes de 12 anys
Conxa: com sempre m'ha agradat molt el seu article d'opinió. Li desitjo tengui unes bones Festes i que l'any que vé, i tots els anys, ens pugui deleitar amb els seus bons escrits.

Aprofit , també, per donar els 'Molts Anys' a tots els lectors d'aquest diari.
Valoració:1menosmas
Per Carmen, fa mes de 12 anys
Pues ojalá que en el 2009 nadie se eche al monte, de entre los que han sido robados en materia o en conciencia, Dª Conxa.
FELIZ NAVIDAD a todos, en especial a esas mujeres valerosas que debido a sus circunstancias tiran ·pa lante. solas .
Ah, y no se preocupe de San José. Su figura representa la sencillez en si misma, su protagonismo reside únicamente en haber sido el elegido para ser padre de Jesús y esposo de María. Su apariencia creo no le angustiaría lo más mínimo, con que se recuerde de vez en cuando su peculiar y auténtica misión....
Valoració:-12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris