cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 25°
28°

El català i la majoria

La setmana passada van concentrar-se un milenar de persones a Palma contra el decret del Govern que regula l’ús de la llengua catalana per al personal de la sanitat pública. Va haver-hi, com era d’esperar, l’habitual ball de xifres, amb les òbvies discrepàncies entre els organitzadors, els diversos mitjans d’informació, i la policia, cadascú intentant manejar la realitat de la protesta a la seva manera. Cada vegada que hi ha una vaga, una aglutinació ciutadana, una multitud apilotada per reivindicar alguna cosa, acabem allà mateix: centrant-nos en les xifres i deixant de banda la legitimitat de la reivindicació.

¿Realment és més lícita una posició si és seguida per una gran majoria? Si a Palma s’haguessin reunit no mil sinó trenta mil persones (o posi’s la xifra que es vulgui) —una massa que podria sens dubte aplegar-se si fos mobilitzada per determinades plataformes polítiques i socials—: ¿seria més legítima i defensable la seva posició de rebuig i de falta de respecte cap a la llengua catalana i els seus parlants? ¿És el criteri de les majories el legítim per decidir quin ús s’ha de fer de la llengua pròpia de les Illes Balears? Deia Tomeu Martí en un article en aquestes mateixes pàgines que l’estratègia contra el català va ser un fracàs perquè, a la nostra terra, "existeix una majoria social de gent favorable al procés de normalització lingüística".

Molt bé: però, i si no fos així? I si no fos així ara o d’aquí a uns anys? ¿I si es donessin pactes de forces polítiques centrípetes o de signe espanyol, que pactessin, a l’estil basc, que el català s’ha d’arraconar —optatiu a les escoles, etc…—, tot comptant amb el suport d’una majoria de l’electorat balear? ¿Esdevindria llavors legítima i defensable l’opció que voldrien imposar els manifestants de l’altre dia? Imaginem un referèndum sobre qüestions lingüístiques on els resultats fossin desfavorables per a la nostra normalització com a llengua de país (opció bastant plausible davant el dibuix demogràfic que a les Illes s’ha configurat en la darrera dècada): ¿seria llavors legítima una posició ideològica que a la llarga portaria a la desaparició de la nostra llengua? El català és una realitat cultural de primera magnitud, una llengua que ha intentat ser històricament esborrada, sense que els seus parlants hagin pogut fer vida normal durant moltes dècades, situació que perdura fins a dia d’avui.

Fer dependre del plebiscit d’una majoria els drets d’una minoria (o a l’inrevés, tan és), és a dir, fer dependre de la democràcia una realitat cultura de primera magnitud és una salvatjada. Abans una dictadura volia eliminar la nostra llengua: ¿s’ha de considerar legítim que ara ho pretengui una democràcia? Això és tan inversemblant com dir que una majoria social d’ateus pot decidir demolir la Seu i construir sobre les runes un hipòdrom o vint sales de cinema. Precisament és el que feren els talibans en tenir el poder, l’any 2001, a l’Afganistan, quan dinamitaren l’estàtua del Buda més gran del món. Una atrocitat amb el suport d’una majoria social: no va haver-hi manifestacions en contra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per tip, fa mes de 10 anys
La primera cosa que hauria de canviar per poder conviure seria l'article de la vostra constitució que ens obliga a saber el castellà però ni tan sols cita les altres tres -quatre, amb l'occità- llengües nacionals. Sense revisar allò, no hi ha convivència igualitària possible. No és un detall de fredor o pudor de peus, la cosa ve de molt amunt i molt enrere.

No record haver dit res de manca de "carinyo". Segur que no va ser una altra persona?

Un incendiari em vol calar foc perquè diu que vull "abolir" el castellà. Si és coherent, també deu voler calar foc als milions i milions d'europeus no espanyols que els sembla normal que el castellà sigui hegemònic a dins Castella -enfora de l'abolició- però no toleren que els imposin l'oficialitat i l'obligatorietat de conèixer el castellà a dins ca seva, on ja hi tenen una llengua pròpia nacional que els serveix per a viure amb plena normalitat dins tots els àmbits i no han de menester cap ingerència estrangera que els limiti la llibertat individual.

La massacre que provocaria aquest ultraPP superaria la Shoah. Que em consideri un boig és un gran elogi.
Valoración:0menosmas
Per jOAN, fa mes de 10 anys
Ens obliguen a aprendre el castellà, perquè així ho mana la Constitución, però no ens poden obligar a usar-lo. Perquè hi parlam, doncs?

PARLA SEMPRE LA TEVA LLENGUA I DEIXA'T ESTAR DE LES ALTRES.

SEMPRE FET EL SORD EN PRINCIPI SI ET PARLEN CASTELLÀ, QUE SE SENTIN INCÒMODES COM ENS FAN SENTIR ELLS A NOSALTRES.

ORGULL D'ESSER MALLORQUINS!!!
Valoración:0menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Molt bé, Tip, em sembla just el que dius. Crec que estarem més a gust si podem posar els peus a la butaca de l'altre. Ara hem de cercar la manera de col·locar-los perquè si ho feim bruscament mos enprenyarem. Cadascú que miri si té els peus freds o si fan pudor i si té la seva butaca propera a l'altra. Dius que els castellanoparlants escrivim malament el castellà i és vera, però també s'escriu malament el català. Tu mateix vas dir que alguns mallorquins els manca carinyo per estudiar català i n'hi ha que passen olímpicament del tema. Es xerra de demanar el nivell c i el d i tenim la xifra més gran de fracàs escolar de tot l'estat.Vols un bon patrimoni língüístic amb aquest panorama? Comencem per ca nostra aleshores
Valoración:0menosmas
Per Biel, fa mes de 10 anys
Als al·lotets, petitons, a vegades se'ls han de recordar coses que són òbvies. El català és llengua oficial a les Balears i, per tant, els ciutadans tenim el dret d'usar-lo amb les nostres relacions amb l'Administració (inclòs el personal sanitari). Si hi ha un dret, hi ha un deure: el personal al servei de l'Administració té el deure d'entendre el català. No vos queixeu, espanyolistes, si parlau en espanyol segur que vos parlen en espanyol. En canvi, els mallorquins, a vegades, tenim prou feines per poder exercir el nostre dret aparlar la nostra llengua amb el personal públic. És, senzillament una vergonya que un no pugui parlar la llengua del país a ca seva. Tot, per uns funcionaris que es pensen que treballen a les colònies.

Som a Mallorca, per un si un cas no ho sabieu. En segons quines coses, no hi ha diferències amb el temps d'en Franco
Valoración:4menosmas
Per UltraPP, fa mes de 10 anys
Tip a la hoguera: atentos!!!!!querría abolir el castellano!!!!!!
No hay otro más loc en todo el foro jajajajaja
Valoración:-2menosmas
Per UltraPP, fa mes de 10 anys
Muy bien harto, ya está bien de dictadura catalanista!!!!!
Viva el castellano!!!!
Valoración:-1menosmas
Per Harto, fa mes de 10 anys
Xesca, el castellano es oficial en todo el Estado. Todos los ciudadanos tienen el deber de conocerlo y el derecho de usarlo.

Te parece que eso excluye a los funcionarios en el ejercicio del servicio público? Ninguna otra norma limita el derecho de usarlo, tanto de forma activa como pasiva.

No existe el deber de conocer ninguna otra lengua que no sea el castellano.
Valoración:-3menosmas
Per Xesca, fa mes de 10 anys
Aquí el català és oficial i això significa que legalment el funcionariat ha de poder prestar els serveis al ciutadà en aquesta llengua. No cal embolicar-se més.
Valoración:4menosmas
Per tip, fa mes de 10 anys
Per començar, l'Estatut d'aquí no fa el català obligatori. Això és una vergonya atesa la resta de legislació que ens afecta.

Hi ha moltes solucions igualitàries, en aquest conflicte, ja ho hem dit mil i una vegades i ho seguirem dient sempre que calgui.

Una seria que no fos obligatori ni el castellà ni el català enlloc.

Una altra seria que fos obligatori el castellà en territori històric del castellà i el català en el redol català.

Encara una tercera seria que fossin obligatoris tant el català com el castellà en tot el territori històric de totes dues llengües.

La primera passa és mostrar molt clarament la injustícia, fent ús de qualsevol argument que pugui fer-hi llum, positiu, negatiu o com sigui. Llavors és quan es pot triar informadament quina de les solucions justes és la més bona. No? Si vols no legislar la convivència lingüística, has d'estar contra la imposició del castellà a la constitució. Si vols regulació igualitària has d'estar a favor de l'obligatorietat del coneixement del català aquí. I allà, si també vols castellà obligatori aquí. Podem seure amb els peus en terra tots dos, o amb els peus a la butaca de l'altre. Però igual, ostres, ben igual!

És obvi que no vull "enfonsar" el castellà en absolut. Em sembla normal que dins el territori monolingüe castellà aquesta sigui la llengua d'ús hegemònic com fins ara i, encara més, que sigui molt més ben coneguda pels seus parlants, que ben bé es pot dir que li fan més mal ells escrivint-la així com l'escriuen que no nosaltres ignorant-la. El que no puc tolerar ni tenc per què és el mal que l'espanyol -si no maltractador, almenys depredador- fa a les cultures per damunt de les quals s'imposa per "surar-hi", començant per la que tenc més a prop.

Vull que el castellà sigui tan conegut i cultivat aquí com qualsevol altra llengua de fora -Joan Veny en digué "advenediza", d'aqueixa!- i com ho és en qualsevol altre lloc de l'Europa culta fora de les fronteres de l'Estat. Allà l'estudia qui ho vol fer lliurement, sense imposicions, que sempre són a punta de pistola al capdavall.

Diries que Europa -Anglaterra, França, Alemanya- vol "enfonsar" el castellà? Au, va, no facis riure!
Valoración:5menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Tip, si és l'argument dels partidaris de l'eradicació del català, també és el teu per enfonsar el castellà.Si tu firmes per eliminar el castellà obligatori de la consti donaràs legitimitat per fer el mateix amb el català de l'estatut.Si es vol un resultat positiu,per a què fer ús dels arguments negatius?
Valoración:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris