algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

CeNT anys

Escric aquest article el dimarts 28 i, per tant, no sé com haurà anat la vaga general convocada per a demà. Ahir per als lectors. Alguna gent amb qui he parlat dubtava de participar a la vaga amb l'argument que no se senten representats, o directament se senten defraudats, pels sindicats, si més no per algunes actuacions dels sindicats majoritaris. Jo els responc que el dia de la vaga general no serveix per avaluar els sindicats, sinó el grau d'acord o desacord amb les mesures decretades pel govern espanyol dirigides a empobrir la majoria per continuar l'enriquiment dels més rics.

Ja hi haurà temps per a parlar dels sindicats i, de fet, un servidor es compromet a parlar-ne en una altra ocasió, d'aquesta desafecció sindical. Tot i amb això, avui pretenia parlar d'un sindicat. Un sindicat amb poca presència en el dia a dia, però un sindicat que ha jugat un paper fonamental en la història del nostre país i en la història de l'estat espanyol. I és que la Confederació Nacional del Treball, la CNT, compleix enguany cent anys d'existència.
Els darrers dies del mes d'octubre de 1910 es va celebrar a Barcelona l'anomenat Congrés Obrer Nacional, convocat per Solidaritat Obrera després de la dura repressió patida pels fets de l'anomenada "Setmana Tràgica". En aquest congrés es decidí promoure un sindicat d'àmbit estatal espanyol amb el nom de Confederació Nacional del Treball.

El sindicat tot d'una agafà molta força i la mantingué fins a la guerra del 1936-39. Així, la CNT, un any després de la seva fundació, el 1911, tenia als Països Catalans 16.362 afiliats i a tot l'estat, 29.510. A l'any 1919, els militants de la CNT eren 536.769 als Països Catalans i 705.512 a l'estat. El 1931, l'afiliació a la CNT al nostre país era de 354.522, mentre que a tot l'estat era de 534.168 i l'any d'inici de la Guerra, el 1936, els militants cenetistes eren 275.484 als Països Catalans i 584.693 a l'estat espanyol. Durant la guerra provocada pel cop d'estat dels militars feixistes, la CNT va tenir un paper destacat. Hi ha qui el considera coherent i legítim i hi ha també analistes que, des d'una visió d'esquerres i republicana, considera que l'actitud dels anarquistes i, en concret de la gent de la CNT, va ser temerària i equivocada... però entrar en aquest debat seria fer un altre article.
Durant la llarga nit del franquisme, la CNT també tengué un paper important tant en l'organització de l'exili com en la lluita des de l'interior.

De fet, tan sols els independentistes catalans i bascos i els anarquistes mantingueren la lluita contra el règim feixista. Nombrosos guerrillers llibertaris com Josep Lluís Facerias, Quico Sabaté, Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila, Caracremada, moriren combatent la dictadura franquista. Altres llibertaris i militants de la CNT continuarien la seva lluita. Una vegada mort Franco, la CNT experimenta un creixement fulgurant. El 29 de febrer de 1976 es fa l'anomenada Assemblea de Sants (Barcelona), a partir de la qual s'inicia la ràpida reconstrucció del sindicat anarquista. El juliol del 1977, la CNT organitza un míting a Montjuïc, en el qual parla, entre d'altres, na Federica Montseny i on es congreguen unes 200.000 persones.

Però és clar, la CNT (ben igual que l'independentisme català, el canari i el basc) era una força massa perillosa per als que estaven muntant la Transició i calia liquidar-la pel típic procediment de la criminalització.
Així arribà el cas Scala (que també donaria per a un altre article), amb el qual una operació dels serveis secrets espanyols acabà amb el creixement i la recuperació de la CNT. El 15 de gener de 1978, després d'una manifestació convocada pel sindicat anarquista, hi hagué un atac amb còctels molotov contra la sala de festes més coneguda de Barcelona, anomenada Scala. Com a conseqüència de l'atac moriren quatre treballadors, dos d'ells afiliats a la CNT. La policia espanyola arribà a detenir 170 persones relacionades amb la CNT... Molts anys després se sabria que l'atac a la sala Scala havia estat perpetrat per un policia infiltrat, Joaquín Gambín, preparat pel comissari de la Policia Conesa i amb el vistiplau del ministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa.
La CNT avui perviu com una organització anarquista amb poquíssim pes entre la classe treballadora.
Però per ser justos hem de dir que molts dels avanços en les condicions dels treballadors, en la culturització dels obrers, en l'alliberament de la dona, en la desmilitarització de la societat... són a causa de la lluita centenària de la gent de la CNT.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Marat, fa mes de 8 anys
I es clar que era Nacional. Treballava con una C-O-N-F-E-D-E-R-A-C-I-Ó de sindicats autònoms CONFEDERATS nacionalment, i internacionalment a través de la AIT, segons les fronteres que, malgrat ells no hi creien eren vigents en quant a legislació laboral... lluitaven i lluiten per les lleis vigents dins aquell estat. O es lo mateix la regulació laboral francesa que l'espanyola?

Per cert, a Catalunya i Balears majoritariament empren el català, si tanta pena passau els independentistes.

Es que us ho han d'explicar tot!
Valoración:4menosmas
Per Cenetista, fa mes de 8 anys
Joan Capó, perque parles en passat? La CNT existeix, encara que molts, com tú, la voldrien veure desapareguda. I al govern d'aquesta "España" de la que parles la CNT sempre el va atacar constantement. La seva "pàtria" sempre ha estat la clase obrera. El nacionalisme va ser un gran invent per a dividir als treballadors. I bé que ho han aconseguit, de fet encara funciona, els comentaris que és poden llegir de tant en tant en aquest diari bé que ho demostren.

Efectivament, "Sindicalista", res em va bé si miro els partits amb representació parlamentària o els autoanomenats "sindicats majoritaris", on segurament milites tú. Però de fet no m'importa, la CNT mai va caure bé ni a dreta ni a esquerra, ni a espanyols ni a catalans...I mai s'ha venut al poder, ni accepta cap diners de l'estat, només és financia a través de les quotes dels seus afiliats. Per aixó va ser necessari criminalitzar-la a través del Caso Escala, sabien que, a diferéncia dels altres sindicats i partits, no la podrien comprar mai.

Una história de dignitat i coratge la de la CNT. Mereix un respecte que alguns pobres d'esperit no estàn en condicions de donar. Cosa, per un altra banda, gens sorprenent. Au venga nins, ja podeu puntuar-me amb manetes vermelles.
Valoración:1menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 8 anys
El nom era Confederación Nacional del Trabajo, i la seva nació era España.
Valoración:-2menosmas
Per sindicalista, fa mes de 8 anys
Cenetista, el teu comentari explica molt be perquè avui la CNT està desapareguda: res vos va be mai i tothom que no siguis tu mateix te pareix un acomodat. Fes-t'ho mirar tio.
Valoración:4menosmas
Per Cenetista, fa mes de 8 anys
Quina sorpresa. En Martí parlant més o manco bé dels llibertaris. Aixó sí, és tracta de parlar en clau de passat i accentuant el "poquíssim pes" que tenen en el present. No hi tenc cap dubta que si les idees llibertàries és despertassin i tinguessin resó a la societat actual a molt d'acomodats de dreta o d'esquerra, nacionalistes espanyols o catalans, no els hi faria cap gràcia. Començant per l'autor d'aquest article.
Valoración:-8menosmas
Per TINTIN, fa mes de 8 anys
Evolucionar un poquito el pensamiento no estaria de mas...
Valoración:-9menosmas
Per Marat, fa mes de 8 anys
"Visca Mallorca", no es just comparar l'anarcosindicalisme o sindicalisme revolucionari de la CNT amb els 'sindicalisme oficial y subvencionat de CCOO i UGT, entre d'altres.

Els primers mai han rebut subvencions -ni les volen- i funcionen com un sindicat de base, sense alliberats ni profesionals del sindicalisme. Totes les seves decisions passen per l'assemblea. Per això no entren en el joc de les eleccions sindicals, on un suposat representant dels treballadors pot decidir per tota la plantilla sense cap consulta prèvia.

En canvi, el sindicalisme subvencionat ja saps prou bé com funcionen... començant per la firma dels Pactes de la Moncloa, millonàries subvencions, gestors d'assegurances, discriminació a l'hora de retornar el patrimoni sindical, subcontractes i acomiadaments improcendents entre els seus propis treballadors.. i acabant amb el descrèdit i impopularitat que, ben merescut, tenen actualment.
Valoración:11menosmas
Per Visca Mallorca, fa mes de 8 anys
Una vaga es el resultat de un fracas.
Uns inutils que "diue" representar a la patronal i uns altres inutils que "diuen" representar als sindicats.
Tot plegat una vergonya perque tots estan mes sords que una masa.
Valoración:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris