nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Cançons de bressol

La fotografia de Jaume Morey que publicaren, dimecres passat, Ultima Hora i Diari de Balears és d'allò més clarificadora. És una instantània del debat de la Comunitat. L'Honorable Jaume Font s'apuntala el nas amb l'índex de la mà dreta, de manera que si el supera la son -cosa que va succeir, té els ulls closos-, el cap no caigui cap endavant i reboti contra la taula. Al seu costat, un altre Honorable, José María Rodríguez, fa una becaina. Darrera d'ells, hi ha una filera de tres persones que reclamen un cafè doble. I a la tercera s'hi pot veure Andreu Crespí, amb cara d'haver perdut l'autobús, i Aina Salom, que mira per amunt a veure si plou o fa sol. Cal suposar que en aquell instant parlava el Molt Honorable Jaume Matas, atès que fa tres anys que repeteix el mateix discurs, tot i que cada any el paga com si fos nou. És indubtable que el col·lectiu de senyories, excel·lències i honorables que s'asseuen a la cambra, haurien donat de bon gust tota la ferralla que portaven a les butxaques a qui hagués tingut penques de deixar els micròfons sense corrent. A la vida del polític balear -i tant fa que sigui de dretes com d'esquerres, perquè al cap i a la fi tots són humans-, hi ha moments duríssims i el debat de la Comunitat és un d'aquests. Estic convençut que més d'un diputat o diputada preferiria agranar carrers abans d'ocupar l'escó un dia així. Potser el Molt Honorable és l'únic que l'espera amb il·lusió. I és comprensible, és un dels seus moments de magnificència. Digui el que digui, encara que allò que digui no ho escolti ningú perquè ses senyories dormen arreu, en acabar el discurs rebrà l'enhorabona entusiàstica dels seus, perquè els seus, en acabar, corren cap a ell com si fossin gallines i ell repartís grapades de gra a voler. Tanmateix, si en aquest instant dels elogis les cares dels que l'envolten reflecteixen un punt de joia, tingui per cert, el Molt Honorable, que no és per la paraula docta que acaben de sentir, sinó perquè -gràcies a Déu siguin dades!- ja s'ha acabat la murga. Vista la natural predisposició de ses senyories a clapar mentre el Molt Honorable llegeix les vint-i-tres pàgines que li han escrit, potser s'imposa un canvi radical en el debat de la Comunitat. D'entrada, el Molt Honorable pot prescindir dels apunts i s'estalviarà haver de pagar, a preu d'or, el sermó de sempre. Després s'ha d'aplicar a memoritzar mitja dotzena de cançons de bressol. En català (variant balear) o en castellà, naturalment. Ajudant ses senyories a aferrar el so, fins i tot pot aconseguir que des dels escons de l'oposició l'aplaudeixin amb ganes. Per cançons no s'estarà. «Dormiu, lo meu fill, dormiu», és una composició esplèndida, adient per a començar a aclucar els ulls. «Dormiu, lo meu fill, dormiu,/ dormiu-vos, prenda estimada,/ que mentre esteu dormint/ descansen tots los de casa». I acaba amb un noninó/ noninó/ noninó de la mare», que si els components de la mesa encara no clapen podran cantar a cor. Els efectes sedants estan garantits. Si en lloc de deixar-se mal aconsellar, el Molt Honorable m'escoltés a mi, li recomanaria que cantés baixet, amb força sentiment, allò de «Noninó li diu sa mare/ noninó en es petitó/ noninó quan lo gronxava/ i tot era noninó». Per què li recomano? Perquè és molt possible que amb un devessall de tendresa com aquest, fins i tot s'endormisqués Diéguez, no endebades la música amanseix les feres. I si Diéguez s'endormisca, el Molt Honorable farà salut. Però tornem a les cançons de bressol. No hem de deixar de banda la quota castellana, no sigui cosa que al senyor Pérez Argüelles li pugi la mosca al nas. Jo li recomanaria, al Molt Honorable, allò de «todos los patitos se fueron a nadar, etcètera, etcètera, cuá, cuá, cuá!» o qualque cosa un xic castissa i lorquiana com és el «Arrorró mi niño». Sap de què li parlo, Molt Honorable? «Arrorró mi niño, arrorró mi sol,/ arrorró pedazo/ de mi corazón». Li garanteixo l'èxit. Aconseguirà dormir la cambra com la dorm ara, però amb l'avantatge que ses senyories, en despertar-se, no patiran migranya. Preu per preu, no és pagat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris