cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
23°

Any Batllori

Coincidint amb el centenari del naixement de Miquel Batllori i Munné, ahir dos d'octubre, s'iniciaren, a Barcelona, els actes de l'Any Batllori promoguts per diverses institucions, entre les quals destaca el lideratge de la Generalitat de Catalunya. Al P. Batllori li agradava recordar que havia nascut només uns mesos després de la Setmana Tràgica, quan els carrers de Barcelona encara escopien olor de pólvora i algunes esglésies encara desprenien fum i fetor de socarrim.

La trajectòria dilatada de Batllori es caracteritzà pel seu instint racional i la saviesa, tallat pel patró de la Companyia de Jesús, amb una gran capacitat per extreure sempre el major rendiment possible al temps, als documents i als testimonis, i especialment amatent amb els amics i col·legues de l'univers cultural català. Semblava que tota herba li feia feix, que tot l'interessava i que ho aprofitava tot, però en realitat allò que el definia millor era la capacitat per ordenar allò que estava dispers i per extreure suc fins i tot de les fonts més ombrívoles i seques.

Batllori era, fonamentalment, un personatge singular, sarcàstic, burgès, profundament català i compromès amb el seu país, que mai no deixà de ser patriota a Roma, no només a la frontera vaticana, sinó sobretot a la Universitat Pontifícia Gregoriana, on exercia envoltat -i sovint enfrontat- de jesuïtes espanyols tradicionalistes i positivistes, dedicats a combatre científicament els mals de les societats modernes.

El seu naixement havia coincidit amb la campanya de Gabriel Alomar en defensa de Ferrer i Guàrdia, acusat de ser l'instigador de la Setmana Tràgica, jutjat i condemnat a mort. La trajectòria de Batllori, podem dir, devia molt a aquells orígens, marcats per l'alçada moral de Joan Maragall i el compromís social i cívic de Gabriel Alomar. Ambdós havien implementat la vida cultural i política amb els seus gestos i les seves reflexions, ambdós formaren part sempre de l'inventari de referències culturals imprescindibles per als savis catalans del segle XX, entre els quals ha excel·lit Batllori.

Els seus deixebles, com feren també el 1999 arran del norantè aniversari, ara han tornat a promoure una nova escenificació de la trajectòria i obra del seu mestre, amb un llibre i una pel·lícula sobre la seva significació cultural i el seu recorregut personal. Les institucions públiques catalanes s'han sumat a l'efemèride, entre d'altres coses perquè consideren Batllori un patrimoni de la col·lectivitat i un estudiós amb una obra impresdincible per explicar la història i l'ànima cultural del país.

Quan el felicitaven amb aquell "per molts anys", ja molt major, responia que li agradava més la forma mallorquina, i recordava que preferia "bons i grossos" o "i aquest que no compti". Sense la seva experiència d'exili a Mallorca durant la dècada dels quaranta i al marge de la seva experiència adquirida a l'illa, resultaria difícil explicar la figura intel·lectual de Batllori, de forma detallada i ponderada.

Tant de bo, des de Mallorca algú se sumi, també, a aquest any, des de la convicció profunda que la implicació i el punt de vista del professor Batllori han implementat i enriquit substancialment la visió que Mallorca aporta en el conjunt de la història i la cultura universals.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris