cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 25°
29°

Això dels metges, l'idioma i la ronya per gratar

El mes de novembre de l’any passat vaig contar a aquests mateixos papers el cas de la bona voluntat i predisposició, trobats casualment en la persona de la doctora Susana Hulub Torres, de la secció de rehabilitació de l’Hospital Comarcal d’Inca, que després d’haver llegit a aquestes pàgines que jo, com a pacient que havia assistit a la seva consulta i observat un rètol que hi havia a la saleta d’espera que deia: "La hora de la cita es la hora de presentación, no de atención. Cada paciente requiere su tiempo. Mañana puede necesitarlo usted", apuntava que estava molt bé la considerada reflexió, però que hi notava la mancança de la traducció en la nostra bella llengua catalana. Després vaig comentar la sorpresa que me’n vaig endur quan, després d’uns dies, el cartell ja estava en versió bilingüe. Vaig pensar, fotre, es veu que ho he sabut dir bé, això, quan qualcú m’ha fet cas.

Sí, va resultar una agradable sorpresa. Però més ho va ser la setmana passada quan vaig haver de tornar a la visita de la mencionada doctora Hulub Torres, de procedència argentina, per cert que, en línies molt generals, solen ser els més mals de normalitzar, els més aferrats al seu particularíssim castellà arrossegat i melós, deia, em va rebre amb un somriure d’orella a orella i amb un rotund: "Bon dia, com està?". No ho sé, això m’ho ha de dir vostè que és la metgessa, li vaig contestar, sense poder dissimular la meva cara de sorpresa per la seva parla catalana. I se n’adonà de seguida, bona és ella.

Amb una alegria gens ni mica continguda, m’explicà que havia aprovat amb molt bona nota l’examen de català, crec recordar que del nivell "B", no n’estic segur, però durant tota la consulta s’expressà en la nostra llengua amb una bona voluntat que feia oblidar una lleugera deficiència en l’ús dels verbs, i una pronunciació que, amb la pràctica d’un cert temps millorarà amb tota seguretat, però que sobretot, denotava propensió i ganes sinceres d’aprendre la llengua i la cultura del poble que l’havia acollida, i que ella, com a bona professional que és, intentava servir el millor possible amb la seva professió, el seu respecte, el seu posat, i la seva elegància personal. Em vaig emocionar, vull pensar que sense fer-ho molt evident, encara que som molt empegueïdor, jo.

I això passava exactament uns dies abans que el malcarat cregut i errat de comptes aquest, el psiquiatra Miguel Lázaro, més inflat que un calàpet i la seva colla de mariaxis del PP, metges i metgesses, infermeres i infermers, es manifestassin pels carrers de Ciutat, amb la presència oportunista i clarament electoralista de na Rosa Estaràs, la seva presidenta; en José Ramón Bauzá, el vicepresident; n’Aina Castillo, exconsellera de Sanitat i Consum i qualcun altre més que no vaig afinar a les fotografies, a més d’alguns que vaig reconèixer de la colla del Molinar, els que han armat tant de sarau amb això del centre de transeünts, tan solidaris, ells, tanta caritat cristiana, ells... motivats per allò de la inèrcia, un suposar..., o estant a les ordres de qui han d’estar, que també podria ser.

Vaig pensar com molts de vostès: i ara és possible que tota aquesta genteta tan remolesta i renouera no sàpiga entendre que de l’únic que es tracta és d’esser útils de la millor manera possible als nostres malalts, que quan més mal tenen de més endins els surt l’"ai déu meuet", el "mumareta meva"? Que a més de guarir-los com és la seva feina, puguin trobar el consol d’una paraula amiga i acostada... A més, clar, d’intentar evitar el magnicidi que és i representa l’anorreament, la mort cadenciosa però segura de la llengua dels nostres padrins, la nostra manera de ser i estar damunt la clovella de la terra. Ignorància i ressentiment és el meu diagnòstic. Ah, i allò de: "A Mallorca, mallorquí. El català a Catalunya!" d’algunes pancartes, també us ho heu de fer mirar, eh?, que el malalt té molta febre. Podeu estar-ne segurs, grandiosos filòlegs.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Antonia "llangonissa", fa mes de 10 anys
Tenc ganes de tenir algo perquem vissiti aquesta metgesa tan tremenda.
Valoración:0menosmas
Per inmi, fa mes de 10 anys
Oh ! una inmigrante "integrada"
El próximo artículo Sr. Florit lo puede escribir sobre una vez que fue a pedir una cafe amb llet y el camarero no le entendió y le pidió que le hablara en crisitiano.
Valoración:-6menosmas
Per Salvadora, fa mes de 10 anys
Com argentina i estudiosa de la llengua dels meus avantpassats, m'ha commogut aquest article, molt tendre.
Valoración:6menosmas
Per MATI, fa mes de 10 anys
jo, q gran historia, se me saltan las lagrimas...
Valoración:-3menosmas
Per mateu, fa mes de 10 anys
Enhorabona per aquest article, pròxim, tendre i lleial a la nostra identitat.
Valoración:3menosmas
Per tip, fa mes de 10 anys
Això és un home assenyat, digne i ferm com els que ha de menester Mallorca.
Endavant!

Valoración:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris