nubes rotas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
11°

Mecànica familiar

Veia ahir Jordi Bosch (Pau, el pare de La sagrada família, a TV3) al TVist explicant la situació d'una comèdia setmanal (ara feia un parell de dilluns que estava interrupta per les nevades i les entrevistes a Montilla i a Mas) on es practica la doble mediació: la típica i espontània de cada família i la professional que desenvolupa la Remei, a qui no funcionen a casa els psicotrucs que dóna als altres. Tant se val, la comèdia sobreviu i, per sort, no tenim més obligació d'identificar-nos-hi, amb els personatges i les situacions, que amb altres sèries "familiars", des dels Soprano fins als Mata.

Parlant de la dinàmica caníbal de les sèries, que si triomfen s'estiren i si fracassen desapareixen, Elisabet Carnicé l'encerta, i en més d'un sentit: "Una comèdia diària és una tragèdia" (la frase serveix per a la mecànica televisiva i, sovint, per a la mecànica familiar). Com a regal, JB s'endú unes imatges d'altres cops en què va fer de pare, a Nissaga de poder, i a Majoria absoluta, i del seu debut a la televisió, fent de cambrer al juvenil Botó fluix (TV3, el 1986), pronunciant una sàvia frase: "Com a cambrer, ho puc suportar tot, llevat que m'interrompin el vermut".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris