algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 20°
27°

Aquells dies de setembre al Cucut

Un dia de final de juliol, un parell d’amics de Corbera d’Ebre recorren alguns dels escenaris de la Batalla de l’Ebre. Un d’ells explica, en el seu blog, el panorama en un turó anomenat el Cucut: "Amb el meu germà i una parella d’amics del poble hem volgut seguir el rastre de la batalla en aquests turons.

Els havíem buscat, igual que hem fet amb altres escenaris de la batalla, però aquests són especialment difícils de trobar si no t’hi porta algú que els conegui. Tenim un bon motiu per anar-hi. Dintre del demencial projecte d’instal·lar un front de 200 molins de vent (...), des d’Horta de Sant Joan fins a la Fatarella, s’han començat a fer prospeccions sobre aquests turons per instal·lar-hi alguns d’aquests molins gegantescos. (...) Centenars, milers, de combatents van ser mal enterrats, colgats de qualsevol manera, o ni això.

I les seves restes reposen en aquells turons. I ara estan amenaçades per les escavadores dels enormes aerogeneradors. No sense dificultat i perdre’ns diverses vegades, anem trobant la manera d’entrar a les diferents cotes. Passem per un camí al costat d’un camp d’ametllers, i el terra, 70 anys després, sembla que estigui amb el sarrampió: és ple de petits trossos de metralla com d’una ungla. No havia vist mai res igual. Continuem caminant i entrem al bosc.

Els quatre avancem separats uns metres l’un de l’altre, cercant el rastre de la batalla. I de sobte… rere uns matolls… se’m gela el cor. Em puja un nus a la gola. Quasi no puc dir res. Finalment aconsegueixo articular un "veniu aquí". Però quasi simultàniament el meu germà i la parella d’amics comencen a dir el mateix "i aquí", "veniu aquí". Ens anem apropant els uns als altres. Davant nostre s’estenen, a l’aire lliure, enmig del bosc, semicolgats entre la fullaraca del bosc, centenars de restes humanes: cranis, mandíbules, malucs, fèmurs…

Es fa un silenci de llàgrimes entre nosaltres, i anem fotografiant en silenci tot el que veiem. Alguns cranis tenen ben visible l’impacte de la batalla, l’impacte i el forat de la bomba o la metralla. El dolor es fa insuportable. L’espectacle és dantesc, anem caminant a poc a poc, amb molt de compte, i per tot arreu emergeixen les restes dels combatents. Aquestes són les més superficials, les que potser mai ningú no va poder fer cap altra cosa que llençar quatre pedres a sobre del cadàver, i que el pas del temps i les pluges, deixen al descobert.

Però sota els nostres peus, ho sabem, hi ha centenars de cadàvers de soldats". Us suggeresc llegir el text sencer a www.elies115.blogspot.com i veure les fotografies de la visita. Esfereïdor. Ara, un seguit d’entitats exigeixen al crit de "Vergonya!" més protecció per als espais de la Batalla de l’Ebre (més informació a: www.plataformaterraalta.com).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris