cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Quatre estats units per la “follia” del català

La Fundació Ramon Llull modificà ahir els seus estatuts per permetre l'entrada de la Catalunya Nord, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes a l'organisme. Balears també hi féu efectiva la seva incorporació

"Avui ens hem llançat a la follia". La unió dels estats espanyol, francès, italià i andorrà per treballar conjuntament en favor de la llengua i la cultura catalanes a l’exterior provocà la resurrecció, almenys simbòlica, de lo foll i il·lustre savi Ramon Llull. Precisament a aquesta "saludable bogeria" apel·là ahir el conseller de Presidència, Albert Moragues, després de la reunió a sis bandes de la Fundació Ramon Llull. Per primera vegada en la història recent, els responsables polítics dels quatre estats s’assegueren en una mateixa taula i rubricaren un acord de col·laboració per treballar plegats en favor de la llengua i la cultura que ens agermana.

La vila andorrana d’Ordino acollí ahir al matí la segona reunió oficial de la Fundació Ramon Llull, en la qual s’aprovà l’entrada de tres nous patrons: el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), la ciutat de l’Alguer i les ciutats valencianes de Sueca, Morella, Vinaròs i Gandia, constituïdes en la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull. A més, la trobada, qualificada d’històrica pels sis representants polítics, també suposà la incorporació efectiva de les Illes Balears dins la Fundació, en la qual ja hi estaven representades Catalunya i Andorra.

"Avui és un dia històric". Aquestes foren les primeres paraules que pronuncià el ministre de Cultura andorrà, Juli Minoves, en començar la compareixença davant els mitjans. Als mots de l’andorrà s’hi afegí l’eufòrica declaració del vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, qui assegurà que "la història es capgira". "És la primera vegada que els quatre estats disposam d’un únic organisme comú per a la projecció exterior de la llengua catalana". "Avui, sí que es fa història, en pocs mesos hem doblat el nombre de membres de la Fundació i ara ja no ens queden més estats", afegí ufanós el vicepresident català. Ara bé, cal recordar que no hi som tots. La Fundació Ramon Llull parlarà "en breu" amb el Govern aragonès perquè s’hi pugui incorporar la Franja. També s’han realitzat contactes amb la Generalitat valenciana de Francisco Camps, però encara no han donat fruit. "Més prompte o més tard la Generalitat valenciana estarà ací", asseverà el batle de Morella, Joaquim Puig, en representació de la Xarxa de ciutats valencianes.

El futur lingüístic i el prestigi de la llengua catalana foren també dues de les principals bases per les quals apostaren els sis membres de la Fundació. "El català té un passat excel·lent, un present complicat i pràcticament no té futur si les administracions no en prenen consciència", etzibà el conseller de Presidència illenc. Els termes foren reafirmats per Carod-Rovira, qui manifestà la necessitat de donar "prestigi" a la llengua.

Pla de treball

Amb vista a aquest 2009, la Fundació Ramon Llull disposarà d’un pressupost de 95.100 euros i un pla d’actuació bastant concret. D’una banda, potenciarà la internacionalització de la cultura a través d’Iberescena, una xarxa internacional d’arts escèniques en la qual a partir d’ara hi serem presents. A més a més, segons explicà Minoves, els nostres territoris també faran part de la Unió Llatina, que promourà les traduccions de la literatura catalana i potenciarà la Xarxa Vives d’universitats. Així mateix, el premi de les lletres Carlemany prendrà volada internacional amb la nova constitució del Llull.

La potenciació de les indústries culturals, com a motor econòmic i font d’ingressos, també és present dins el projecte d’actuació de la institució. De moment, ja hi ha un pla de desenvolupament cinematogràfic per tal de promoure no només el cinema, sinó també la televisió i projectes a la xarxa que prenguin el català com a llegua pròpia. Per ventura, com digué Carod, tot això que volem promoure a l’exterior acabarà tenint conseqüències a l’interior de cada territori.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per maria, fa mes de 11 anys
Tal vegada només sigui un fet simbòlic, però ja era hora que tots els territoris catalanoparlants (quatre estats diferents) s'apleguin per fer feina junts. Però ara s'han de posar a fer feina....
Per cert, UN POBLE, llegeix Ramon Llull!
Valoració:2menosmas
Per Nicolas Barjoan, fa mes de 11 anys
Amunt, ànima forta! --que escriu el poeta.
Disposa del teu amic pel que sigui.
antoni
Valoració:13menosmas
Per Foc i Fum, fa mes de 11 anys
Quan la crisis economica i l'atur son una realitat flagrant en el que s'ha de gastar el doblers es en la reactivació económica i en mantenir les despeses socials i no en promoure el Institut Ramon Llull.
Valoració:-13menosmas
Per UN POBLE, UNA LLENGUA, UNA NACIÓ, fa mes de 11 anys
Això de parlar de que siguin els estats espanyol, francès i italià els que promouen el Ramon Lllull és un insult als catalanoparlant i a la seva dignitat.
D'altra banda no es tracta de cap "bogeria" sinó d'uns mínims del tot insuficients i ridículs si els comparam al montant pressupostari que maneja una entitat de bon de veres ( i aquesta sí que és una entitat estatal ) com és el Instituto Cervantes.
Si voleu prestigiar la llengua gastau amb i per ella més doblers i donau-li més importància que bajanades com la del tramvia i altres "bogeries" que son absolutament prescindibles. De la meva llengua ni
vull ni n'hem de prescindir. I si com a compensació històrica perla repressió centenaria de la llengua s'han d'invertir milions i milions d'euros ben gastats estaran.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris