cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
28°

Memòria de les lletres catalanes

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha unit al projecte Memoro, que recull a la xarxa els records dels nostres padrins. La iniciativa va néixer a Itàlia el 2007 i ja s'ha estesa per set països

"La infància, per mi, fou tan transcendental que n'he hagut de fer un llibre: el llibre que més m'estim en aquest món...". Així començà Jaume Santandreu, a 71 anys, el seu relat davant la càmera del banc de la memòria. Ell, juntament amb un altre mancorí, Joan Bonet Nadal, Bonet de ses pipes, i l'eivissenca Pepita Escandell formen part de la primera tanda de 18 literats, nascuts abans del 1940, que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha penjat en el web Memoro dins el projecte "Lletres i memòria", un conjunt d'entrevistes gravades en vídeo a escriptors en llengua catalana i que es troba disponible de manera gratuïta a la xarxa a través de www.memoro.org.

Aquestes 18 entrevistes penjades per l'AELC, però, són només una petita part de les més de 200 que ja ha aconseguit el banc de la memòria als Països Catalans, i del centenar de milers que n'hi ha d'arreu del món. El projecte del banc de la memòria nasqué a Itàlia l'estiu del 2007 amb l'objectiu de preservar els records de la gent major a través de la xarxa. La proposta era ben senzilla: bastava posar una persona, major de 65 anys, davant la càmera per captar-ne els records i deixar-los per a la prosperitat. La proposta, sense ànim de lucre, aviat s'estengué a altres països i, per febrer del 2009, ara farà un any, el periodista argentí resident a a Catalunya Fernando Gabrich s'animà a iniciar el projecte des de Barcelona, i ja són molts els records que ha captat amb l'objectiu. Aquest estiu va fer una visita a Mallorca i a Eivissa, on foren enregistrades les entrevistes esmentades amb Santandreu i Bonet, entre d'altres. "Començàrem amb moltes ganes, però també amb molta por. Primer foren els padrins dels nostres amics, però a poc a poc s'ha anat formant una cadena molt interessant. Ara per ara ja són els mateixos ciutadans que enregistren els records dels familiars i en pengen el vídeo al portal", explica el periodista. El projecte conjunt entre Memoro i l'AELC parteix "del fet de voler preservar la memòria dels escriptors, de la seva obra i de la seva vida. Totes les persones tenen records importants que mereixen ser conservats i ser difosos, però més encara aquells personatges amb una transcendència en l'àmbit cultural". Tot i això, Gabrich recorda que el banc de la memòria és obert també a tota la gent anònima, "que segurament tenen moltes coses per contar, sobretot pel que fa referència a la Guerra Civil i a la postguerra". El projecte, de moment, té el seu àmbit dins dels Països Catalans, però amb la intenció de créixer arreu de l'Estat. "Tenim peticions de gent de Galícia i de Madrid i sabem que aquest 201 0 serà molt mogut", reconeix.

Precisament, la unió que han fet amb l'AELC els permetrà augmentar-ne la infrastructura amb vista al futur. La resta d' escriptors inclosos dins el projecte Lletres i Memòria són Joana Raspall (1913), (1920), Maria Teresa Juvé (1921), Sebastià Estradé (1923), Antoni Blanch (1924), Àngels Cardona (1925), Jordi Vila-Abadal Vilaplana (1926), Estanislau Torres (1926), Joan Cervera (1926), Jordi Monés Pujol-Busquets (1928), Roser Verdagué (1929), Xavier Renau (1929), Núria Tubau (1931), Jordi Bayona (1931), Enric Cirici (1931) i Rosa Fabregat (1933). La intenció de l'AELC, però, és anar completant tots els seus membres majors de 70 anys.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris