cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Encaixada de mans de la societat civil

Una gernació de sindicalistes, professors, personal sanitari i gent de la cultura participà de la mobilització ciutadana. Tots els partits polítics, llevat del PP, també hi enviaren els seus representants

La societat civil es donà ahir la mà per expressar el suport a la plena normalitat de la llengua catalana. Ecologistes, nouvinguts, sindicalistes, molts de professors i una important representació del personal sanitari, com també escriptors i gent de la cultura, ajudaren a reforçar les baules de la cadena humana de l’Obra Cultural.

Hi eren Miquel Àngel March (GOB), Biel Caldentey i Maria Antònia Font (STEI-i), Mateu Morro (Unió de Pagesos), Jaume Sastre (Lobby per la Independència), Pep Juàrez (CGT), Katiana Vicens i Josep Benedicto (CCOO). No hi faltaren tampoc el músic Francesc Moll, els professors de la UIB Joan Melià i Antoni Mas, el misser Josep de Luis (UM), a més del destacat activista cultural i apotecari Antoni Torrens, entre molts altres.

Diputats, regidors i un senador

De polítics tampoc no en faltaren, si bé la seva distribució fou desigual. Si el suport dels partits a la normalització lingüística s’hagués de valorar per l’assistència a la cadena humana, quedaria clar que el PP no té cap interès en el tema. Cap dirigent destacat de la formació conservadora no es deixà veure a la marxa en defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Només Carlos Veramendi passejava per la plaça d’Espanya minuts abans de l’inici de la cadena humana.

En canvi, sí que n’hi havia del PSOE –poquets–, del conglomerat del Bloc (PSM, EU, ERC...) –en massa– i d’UM –també poquets. Els socialistes hi enviaren la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, i la secretària d’organització del partit, Rosamaría Alberdi. La reduïda delegació d’UM es limità a Josep Melià Ques, l’únic valent que donà la cara. La resta d’uemites tenia l’excusa de la batalla campal de divendres horabaixa. Els representants del Bloc, en canvi, s’abocaren a la mobilització. Hi eren tots: Biel Barceló, Pere Sampol, Joana Lluïsa Mascaró, Biel Vicens, Margalida Tous i Nanda Ramon, del PSM-EN. També hi eren Fina Santiago Miquel Rosselló, Lila Thomàs i David Abril, d’EU. D’Esquerra, hi havia el conseller Joan Lladó, Cathy Sweeney i Andreu Bujosa i, finalment, d’Entesa, Biel Huguet, Caterina Canyelles i Ramon Quetgles.

“No callarem mai!”

El president de l’Obra Cultura Balear, Jaume Mateu, llançà ahir un missatge en positiu a favor de l’aprofundiment del procés de normalització lingüística, alhora que criticà els intents de retrocés que propugnen determinats sectors. Mateu pronuncià el discurs davant la seu del Parlament de les Illes Balears, el final del recorregut de la cadena humana.

Mateu defensà el català com “el més gran i efectiu instrument d’acollida i entesa” cap als nous mallorquins, a la vegada que reclamà el respecte al dret a la plena normalitat de la llengua. “Volem parlar sempre i per tots els racons de les nostres illes en la llengua pròpia, perquè hi tenim dret”.

El president de l’entitat envià un contundent missatge a “aquells i aquelles que volen vedar i restringir l’ús d’aquesta llengua nostra: sortirem al carrer sempre que calgui a fer festa, i de les grosses com la d’avui, per exigir l’atenció als nostres drets. Que en prenguin bona nota els que pretenen retallar-nos aquests drets: no callarem mai! Ens sobra força i no ens falta coratge per fer sentir i aixecar, si és necessari, aquesta veu”, digué Jaume Mateu.

Així mateix, Mateu també demanà l’esforç de tota la ciutadania per preservar la llengua i defensar-la dels atacs. “És una obligació de tots... No consentirem de cap de les maneres que el procés de normalització de la nostra llengua es rompi de cop, en sec, arbitràriament, i reculem trenta anys com pretenen alguns. No consentirem que aquesta llum s’apagui. No consentirem que l’avanç que amb tant d’esforç s’ha aconseguit vegi barrat el seu pas capritxosament”.

Mateu, a més, exigí als representants polítics “lleialtat absoluta i proclamada públicament tant als principis fonamentals continguts a l’Estatut d’Autonomia com a la consegüent normativa referida a l’impuls dels nostres trets identitaris. Només així podrem caminar, amb pas ferm i decidit, cap al futur a què tenim dret com a part integrant del territori catalanoparlant”.

 

Manifest de la diada

A continuació reproduïm íntegrament la proclama que es llegí ahir a la cadena humana:
Milers de persones hem fet arribar aquest manifest davant la seu de la nostra sobirania, el Parlament de les Illes Balears, per proclamar que:

Tots els ciutadans de les Illes Balears tenim dret a utilitzar la llengua catalana, pròpia des de fa més de set segles i oficial de nou des de fa trenta anys, en tots els àmbits i davant qualsevol instància.

Tots els ciutadans de les Illes Balears tenim el dret a conèixer el català i a aprofundir-ne en l’aprenentatge. Només a partir del coneixement és possible la llibertat per triar.

Les Illes Balears, com a comunitat humana, tenen el mateix dret que la resta de comunitats humanes del món a defensar el seu patrimoni. La llengua és un patrimoni de tothom que no estam disposats a deixar morir.

El procés de normalització lingüística és l’eina de què s’han dotat les Illes Balears per exercir el dret –i el deure moral– de recuperar plenament la nostra llengua.

És irresponsable i il·legítim negar la plenitud de drets de l’únic idioma propi de les Illes Balears. És aberrant pretendre limitar la llibertat dels ciutadans per conèixer el català, l’idioma propi de l’Arxipèlag.

Per això demanam:
A totes les forces polítiques, que respectin el consens en matèria de política lingüística establert durant el període democràtic, plasmat en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i en la Llei de normalització lingüística, i que impulsin de manera decidida el procés de normalització lingüística.

A tota la ciutadania de les Illes Balears, que s’afegeixi al procés de normalització lingüística i rebutgi les actituds contràries al coneixement i l’ús de la llengua catalana. A la ciutadania, a la societat civil i a totes les forces polítiques democràtiques, que uneixin esforços a favor de la convivència lingüística i que aïllin políticament aquells sectors que promouen la confrontació social.

A la societat civil de les Illes Balears, que faci feina per contrarestar la campanya de mentides, tergiversacions i ocultacions que pretén restringir el dret dels ciutadans a relacionar-se en català amb l’Administració Pública i que rebutgi les actituds que posen en perill la convivència i la pau social.

I ens comprometem:
A exercir els nostres drets lingüístics com a ciutadans lliures que som. A mobilitzar-nos tantes vegades com faci falta per reivindicar aquests drets davant qualsevol institució o organització política o social que els posi en qüestió. A fer del català la llengua de convivència i cohesió social per a totes les persones que, nascudes aquí o vengudes des de qualsevol lloc del món, volem compartir un futur de prosperitat a les Illes Balears.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arruix, fa mes de 11 anys
Fa uns anys feren un reportatge per televisió (no m'en record a quin canal) sobre la "Feria de abril", i allò era un niu de gatarros i drogats. És per això que té tant d'èxit? MAT, fes-t'ho mirar.
Valoració:5menosmas
Per conxa, fa mes de 11 anys
No és lo mateix sortir al carrer que anar a engatar-se a la Feria D'Abril, aquesta comparació no té cap ni peus. Mat, no toques pilotes, em sap greu. O la feria d'Abril és un acte, pagat pel govern balear, per revindicar els castellà, tu ho dones a entendre.
Valoració:7menosmas
Per MAT, fa mes de 11 anys
feria de abril 200.000 personas, supermani 4.000
Valoració:-16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris