cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
28°

El català és un requisit per als funcionaris amb la llei a la mà

Experts en Dret assenyalen que les lleis de normalització i funció pública vigents a les Balears regulen l'exigència de l'Administració

L’Administració té el deure de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, el seu coneixement és una obligació per als treballadors públics, com també un requisit per a l’accés a la funció pública. Això és així amb la llei a la mà, just per l’aplicació de la normativa autonòmica vigent des dels anys 80, sota el mandat dels governs del PP, i encara que l’Estatut d’Autonomia no estableixi el deure genèric de conèixer el català. dBalears ha copsat l’opinió d’experts juristes sobre la qüestió dels drets lingüístics a les Illes, coincidint amb la polèmica pel decret de la Conselleria de Salut per a l’exigència de coneixements lingüístics en les ofertes públiques d’ocupació al sistema sanitari i la resposta des de determinats sectors segons la qual no existiria cobertura legal perquè el coneixement del català sigui un requisit per als funcionaris. La presidenta del PP, Rosa Estaràs, mantenia a l’entrevista publicada diumenge per aquest diari que "no existeix el dret a ser atès en català" pel que fa a l’Administració.

Aquesta opinió no se sosté jurídicament, segons Bartomeu Colom Pastor i Joan Oliver Araujo, professor de la Univesitat de les Illes (UIB) en Dret Administratiu i catedràtic en Dret Constitucional, respectivament. Aquest diari es dirigí al catedràtic Avel·lí Blasco com a expert en l’àmbit administratiu, però ens remeté a l’opinió de Colom pels majors coneixements en drets lingüístics. "És cert que al nou Estatut, en contra de l’opinió d’alguns, no s’establí que el coneixement del català sigui un deure, en el mateix estatus que el castellà", explica Bartomeu Colom, "però en qualsevol cas parlaríem d’un deure genèric, impropi, que només hauria suposat una presumpció d’aquest coneixement". El professor, que formà part del comitè d’experts per a la reforma del text estatutari, adverteix, però, que "el deure dels administradors a conèixer la llengua del administrats no es deriva de l’Estatut, sinó que és exigit per la llei vigent i, fins que no la deroguin, això és així". "Més enllà de la Llei de normalització lingüística aprovada el 1986", continua Colom, "és la de funció pública de 1989, avalada dos anys després per una sentència del Tribunal Constitucional i modificada amb posterioritat en aquest mateix sentit, la que estableix que el coneixement de la llengua catalana no és un simple mèrit per als funcionaris, sinó que ha de ser un requisit que acreditin uns dominis adequats per accedir a l’Administració autonòmica".

El dret comporta el deure

Per la seva banda, l’opinió d’Oliver Araujo se centra que, "si s’atorga al ciutadà particular el dret a fer servir el català, és obvi que l’Administració que li dóna té el deure particular d’atendre aquest dret en la mateixa llengua". El catedràtic en Dret Constitucional afegeix que "no es pot obligar ningú a usar una determinada llengua, però això no eximeix de l’obligació d’atendre el dret del ciutadà". Oliver Araujo també recorda que la Llei de normalització vigent a Balears regula aquest dret, el d’usar la llengua catalana, en les relacions del ciutada amb l’Administració pública a Balears, no només l’autonòmica, "per la qual cosa també seria exigible, per exemple, a l’Administració de Justícia, a la qual tothom s’hauria de poder dirigir en les dues llengües".

L’àmbit sanitari, una excepció fins ara

El personal del sistema sanitari públic de Balears havia quedat fins ara eximit d’acreditar els coneixements de català, perquè d’ençà que la Comunitat assumí les competències, l’any 2002, no s’havia fet cap oferta pública d’ocupació. Per això, la Conselleria de Salut ha elaborat el decret a partir de l’aplicació de la llei. Amb relació a això, l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), d’àmbit estatal, mostrà ahir la seva solidaritat amb els metges de Balears que protesten contra l’aplicació del decret perquè "tots els espanyols tenen el dret d’utilitzar el castellà".

La qüestió de la llengua torna al ple

La qüestió sobre la llengua tornarà a ser avui objecte de debat en el ple del Parlament, després que la setmana passada el PP encetàs des de l’oposició el seu tractament per part de la Cambra amb una dura interpel·lació general al Govern per la seva política lingüística, que obtingué una resposta en els mateixos termes per part de l’Executiu i la resta de grups. Durant el torn de preguntes de la sessió d’avui, des del principal grup del Pacte, el socialista Ernest Ribalaiga aprofitarà per interrogar el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, sobre l’efectivitat de les normes aplicades fins ara per estendre l’ús del català dins l’àmbit sanitari i així posar en valor el decret que acaba d’aprovar el seu departament. El PP no serà tan condescendent i la diputada Carmen Castro interpel·larà el conseller Thomàs per "exloure" els professionals sanitaris que no acreditin uns coneixements mínims en llengua catalana. Acabarà la portaveu Rosa Estaràs demanant al president Francesc Antich per una presumpta intenció de l’Executiu de conèixer la tendència ideològica dels metges.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Francesc, fa mes de 10 anys
Perquè tinguem dret a emprar la nostra llengua, cal que no es pugui alegar desconeixement d'aquesta. No només en l'àmbit públic, sinó també en el privat. No puc suportar que me facin rallar castellà "por derecho de conquista" pel simple fet de fer feina al meu poble, el poble dels meus pares, on han crescut els meus avis.. No puc tolerar que me facin canviar la llengua que els meus avanpassats, i els que han forjat la cultura popular del meu poble, han aconseguit mantenir viva enmig de segles de persecussió. Mentre es pugui alegar desconeixement de català, sempre se'ns podrà obligar a renegar d'allò que els antics han conservat.
Valoración:2menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Forastera reconvertida, i eso que es lo que es!!! ah, ja veig, sóc lo pitjor. Si tenc català estandard sóc una forastera reconvertida. Si no ho tenc, la llei, l'estatut, el decret i sa mare que els va parir em fotren fora encara que xerri el mallorquí de poble, "poblíssim", que no és el cas. Au, donau-vos d'hosties una bona estona i quan vos poseu d'acord ja em direu coses.
Valoración:0menosmas
Per pepero, fa mes de 10 anys
Ja tenim a la forastera reconvertida per "l'intel·ligent?" Tip, a canvi d'unes coreccions de sintaxi i no de boll...així mos va...
lo pitjor sempre ho he dit: els forasters reconvertits per uns dominants inquisidors del català més standard i que res té a veure amb les balears però sí és políticant correcta iaa està de moda!!!!
Quina vergonya!!!!
Valoración:1menosmas
Per marc, fa mes de 10 anys
Tota la normativa de funció pública indica de manera clara, que tots els empleats públics de les illes Balears han de tenir un nivell determinat de coneixement de català.
Els empleats públics de nivell A1 (antic grup A) han d'acreditar el nivell C i fins i tot qualque lloc de feina exigeix el nivell D.
Els funcionaris de l'IB-Salut han de ser IGUALS que els altres i han d'acreditar el nivell C de Català.
Qualsevol altra consideració és una il·legalitat i favoritisme d' una Administració Autonòmica que no s'atreveix a posar ordre dins l'IB-Salut.
Valoración:2menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Gràcies voluntariat lingüístic on-line. Els pronoms i les seves combinacions em tenen boja
Valoración:0menosmas
Per voluntariat lingüístic on-line, fa mes de 10 anys
No, no, està perfecte. "S'ho plantegen, si sóc o no sóc forastera". El referent és un "això", "si sóc forastera o no".

En canvi, seria "se'l, plantegen, l'abús dels mots", "se la plantegen, la qüestió", "se'ls plantegen, els objectius", o "se les plantegen, les fites".

El pronom aquest sempre quadra amb l'article del referent. Com que "si sóc o no forastera" no té cap article, idò "ho". Més o menys.
Valoración:1menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Fora bromes,no m'he explicat bé amb allò de ser forastera. Per sort ni aquells que diuen que ho sóc em fan sentir-ho perquè per a mi ells no són res, no tenen la meva estima. Les persones que m'estimen ni tan sol s'ho (se lo, crec que ho escrit malament) plantejan, ni ara,ni quan no sabia res de mallorquí. I agresc profundament el cop de mà de les persones que sense conèixer-me em donen suport per millorar i no em consideren una estranya.
Valoración:3menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Bona tarda.
Au, Tip,ejem, no tenc paraules, gràcies. Despres d'haver sobreviscut al "barco de rejilla" i a l'arruix( paraula que he après en aquests fòrums) és tot un honor el diàleg amb persones tan intel·ligents com tu. I com que sóc presumpta, la següent passa seria canviar-me el nick. Havia pensat el d'embaixadora però està descartat; tens raó i els meus comentaris no són políticament correctes. Un altre seria Mare de Déu de LLuc però no vull ferir sensibilitats, que segur que més d'un se'm tiraria a la jugular (n'hi ha que tenen vocació de "reportero carroñero") Així que per evitar tot això i no tenir una crisi d'identitat continuaré essent forastera.
Valoración:2menosmas
Per tip, fa mes de 10 anys
Aqueixa presumpta forastera ja escriu millor la nostra llengua que molts de peperets que van de mallorquins de soca-rel. A fer cerveses amb ella, si ho volen totes dues bandes, hi pot quedar la puput, per exemple, i pot aprendre a parlar i escriure d'ella. I a raonar!

Que el joc de paraules sobre la normalització no li ha quedat políticament correcte? Bé, pot ser vera. Però no cal fer-ne tanta sang, crec.

Jo pens que una dona intel·ligent, crítica, sense prejudicis i dialogant com ella té molts de factors a favor per entendre el conflicte d'aquí i prendre part constructivament per trobar-hi solucions adequades. Se'n va fotre quan li vaig dir que la faríem ambaixadora -hi té tot el dret-, per ventura perquè no sap com ens costa de trobar espanyols d'origen oberts i flexibles.

I me'n fot si la que encara es pensa forastera -si dic això és perquè jo ja no la hi puc considerar- ha nascut devers Burgos o la Rioxa i diu "muga" perquè el castellà ho prengué del basc, que s'hi parlava abans, com si ha nascut on siga. A cadascú el pariren on sa mare el va parir!

Mallorca, com el conjunt de Catalunya, no és només un passat i un present, sinó també un projecte de futur obert a tothom que s'engresqui a construir-lo aportant-hi les seves millors qualitats personals.
Valoración:4menosmas
Per Uep quin un., fa mes de 10 anys
En miquelet cuan el barça guanya un partit important i surt a sa prensa internacional per al estrangers ha guanyat un equip espanyol, ni saben que exeisteix lo que voltros deis ppcc.
Cap de fava.
I deixa en pau a sa forastera no tens ni categoria ni prou inteligencia per debatre amb ella.
Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris