muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Contra el requisit del català

El Sindicat d'infermeria i el Sindicat mèdic reuneixen dos centenars de persones al Consolat per protestar contra l'acreditació de coneixements mínims de català per treballar al Servei de Salut

Al voltant de 200 persones es concentraren ahir horabaixa al Consolat de Mar per demanar que els coneixements de català siguin considerats un simple mèrit per accedir a una plaça en el servei de salut de les Illes Balears i no un requisit, tal com planteja l’esborrany de decret que prepara la conselleria de Salut i Consum. La protesta, convocada pel Sindicat d’infermeria (Satse) i el Sindicat mèdic (Simebal), començà passades les cinc i mitja. Els manifestants se situaren darrere una pancarta amb el lema Sí a la valoració del català com a mèrit. No a la imposició del requisit.

La protesta, a més de professionals sanitaris, congregà també membres destacats de grupuscles anticatalanistes que havien anunciat el suport a la convocatòria. Hi eren el promotor del boicot als productes etiquetats en català, William Vega, president de l’associació Colòmbia Unida a Balears (Asocolombia), i Jorge Campos, portaveu del Círculo Balear. Entre dents, els convocants reconegueren que la seva presència no els feia "cap gràcia", perquè "ens perjudica més que ens ajuda". La convocatòria tingué també el suport del partit de Rosa Díez (UPyD), de Ciudadanos, com també del PP i del Col·legi de Metges. UGT i CCOO, que donen suport a la reivindicació, consideraren "irresponsable" la concentració.

Juan Jesús Fernández, portaveu del Sindicat d’infermeria, manifestà el rebuig a "qualsevol mètode que inclogui les imposicions", alhora que demanà a la Conselleria de Salut i Consum que "no faci perillar la dotació de personal del Servei de Salut".

Per la seva banda, Isidre Torres, portaveu del Sindicat mèdic, descartà la convocatòria de vaga i assegurà que "només en un 0,5 per cent dels casos es produeix discriminació lingüística cap a l’usuari", amb relació a les queixes presentades pels usuaris.

Confusió amb els requisits

Torres aprofità l’ocasió per carregar contra el conseller Vicenç Thomàs i l’acusà de "manipulador". Segons indicà Torres, Thomàs hauria intentat aturar les queixes contra el decret argumentant que als treballadors del Servei de Salut encara se’ls demana un requisit menor de català que la resta de funcionaris de la CAIB. De manera equivocada, Torres assenyalà que els funcionaris tan sols han d’acreditar el nivell B, tot oblidant que el passat 17 d’octubre el Consell de Govern derogà el conegut com a Decret Rodríguez i reestablí l’exigència del nivell C per accedir a l’Administració.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente
Per forastera, fa mes de 12 anys
JOAN SERRA, de això es tracta, d'aprendre el català (i la varietat regional si vols, pots elegir) però TOTS, els "salvatges" i els illencs.
A posar-se les piles i que se salvi qui pugui.
Valoració:-4menosmas
Per joan serra, fa mes de 12 anys
Quina mania els espanyols de que ara se sentin ells els perseguits. No ho entenc, crec que és la seva tradició de destruir, aniquilar, dominar i assassinar gent i cultures que ara se senten un poc lo que són (salvatges) i ho intenten arreglar fent-se passar per els oprimits. Au venga!!! A Mallorca és parla català illenc!!! i els demés idiomes són estrangers!!! per lo tant la prioriat l'ha de tenir la gent que parli el català i estimi la cultura de l'illa. Per lo tant, tots els inmigrants (espanyols, europeus,etc..) que volen viure aquí, haurien d'estar obligats a aprendre l'idioma autòcton amb un termini de dos anys (termini generós). Som una nació sense estat!!!
Valoració:-1menosmas
Per joan serra, fa mes de 12 anys
Quina mania els espanyols de que ara se sentin ells els perseguits. No ho entenc, crec que és la seva tradició de destruir, aniquilar, dominar i assassinar gent i cultures que ara se senten un poc lo que són (salvatges) i ho intenten arreglar fent-se passar per els oprimits. Au venga!!! A Mallorca és parla català illenc!!! i els demés idiomes són estrangers!!! per lo tant la prioriat l'ha de tenir la gent que parli el català i estimi la cultura de l'illa. Per lo tant, tots els inmigrants (espanyols, europeus,etc..) que volen viure aquí, haurien d'estar obligats a aprendre l'idioma autòcton amb un termini de dos anys (termini generós). Som una nació sense estat!!!
Valoració:3menosmas
Per tip, fa mes de 12 anys
Xaume, no hi ha cap dubte que l'espanyol és un idioma estranger. Per això, quan deim mallorquí, sempre sempre ens referim al català, i no mai a l'espanyol. Si l'espanyol no fos estranger i per tant Mallorca fos bilingüe, en dir "mallorquí" hauríem d'especificar si ens referim al "mallorquí català" o al "mallorquí castellà". Però és que de mallorquí-castellà, simplement, no n'hi ha, perquè no existeix. Tornem-hi: l'espanyol és de fora. Però segur que s'ensenya com un idioma estranger? Ho dubte molt.
Valoració:-1menosmas
Per Sankara, fa mes de 12 anys
Em pareix perfecte forastera. Només dir-te que jo he viscut uns quants anys a França i me n'he trobat molts de francesos que s'han fotut a riure per culpa del meu accent i no, per això, he deixat de parlar francès. Actualment, visc a Àfrica, i tothom es pensa que soc francès quan em senten parlar. Així que, poc a poc i amb bona lletra.
Valoració:-3menosmas
Per joan pau, fa mes de 12 anys
Foraster és qui s'hi vol sentir,ja som grandets per importar-nos el que diguin els demés,
Ningú pot canviar els teus sentiments encara que parlis millor o pitjor en catala.
O sigui que prou victimisme.
Valoració:-1menosmas
Per Xaume, fa mes de 12 anys
Calamar: Té tota la raó el setmanari The Economist. El castellà s'ensenya com un idioma estranger, però precisament PERQUÈ ÉS UN IDIOMA ESTRANGER.
Valoració:0menosmas
Per tip, fa mes de 12 anys
Dogmatisme és pensar que l'espanyol s'ha d'ensenyar com a "lengua nacional" perquè "estamos en España".
Valoració:3menosmas
Per xoriguer, fa mes de 12 anys
La prova de la existencia de aquest dogmatisma, el teu nom, calamar, de "los mares de castilla",
Valoració:0menosmas
Per calamar, fa mes de 12 anys
El semanario británico The Economist, en un especial dedicado a España, ha calificado la política lingüística de las comunidades autónomas gobernadas por partidos nacionalistas como 'dogmática' y, en el caso de Cataluña, ha subrayado que el español se enseña 'como un idioma extranjero'
http://www.vozbcn.com/2008/11/10/4943/economist-lengua-obsesion-nacionalistas/#comment-6069
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris