muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Clam pel català a sanitat

El comitè d'usuaris de la salut pública aplega més de 600 persones davant el Consolat de Mar. Els concentrats hi reivindicaren el dret a ser atesos en llengua catalana als centres sanitaris de Balears

El Consolat de Mar es convertí ahir horabaixa en un clam per reivindicar el respecte als drets lingüístics en la sanitat pública. Més de sis-centes persones, devers cinc-centes segons la Policia Local i set-centes segons els organitzadors, es concentraren ahir a les 19 hores convocats pel comitè d’usuaris de la salut pública. Amb el lema Hi tenim dret, els manifestants reclamaren al servei de salut de les Illes Balears que garanteixi el dret dels usuaris a ser atesos en català pel personal dels centres sanitaris.

El conegut apotecari i activista cultural Antoni Torrens i la comare Roser Gallardo llegiren el manifest dels organitzadors. A ells els seguí després el parlament del metge Carles Amengual. Torrens afirmà que el català "gairebé no s’usa als serveis públics de salut" i recordà que "molt sovint es produeixen situacions desagradables als centres de salut perquè les persones que parlen en català no hi poden ser ateses". Alhora denuncià l’existència d’un sector –en clara referència al Sindicat mèdic i el Sindicat d’infermeria– interessat a "perpetuar la discriminació als hospitals".

Roser Gallardo demanà "que es prenguin immediatament les mesures adequades per garantir que ningú no serà discriminat per fer servir el català al servei de salut" i exigí que es deixi de fer "política i demagògia" sobre la qüestió. Carles Amengual, un dels organitzadors de la xeremiada que ahir acompanyà la protesta, inicià la seva intervenció parafrasejant en català el mític "I have a dream", de Martin Luther King, lluitador pels drets civils de la comunitat negra als Estats Units. I acabà recordant el "justo derecho de conquista que ara fa 300 anys va voler destruir la nostra nació".

Sonora xeremiada

Una vegada finalitzats els parlaments, i entre crits de Hi tenim dret, s’inicià la sonada de les xeremies, amb la qual els organitzadors donaren per acabada la concentració en un clima d’eufòria continguda. El fet que la protesta ciutadana reunís més del triple de persones que l’organitzada dijous pel Sindicat d’infermeria i el Sindicat mèdic fou interpretat com una victòria per organitzadors i assistents, entre els quals una nutrida representació de professionals sanitaris, de la cultura i del món polític progressista.

Pere Bueno, portaveu del comitè d’usuaris que organitzà la protesta, agraí la "multitudinària" resposta ciutadana a la vegada que assegurà que "els membres més reaccionaris del personal sanitari no podran impedir que els mallorquins, menorquins i pitiüsos es puguin expressar en la seva llengua en l’àmbit sanitari". La concentració es desenvolupà de manera festiva i la massiva assistència obligà la Policia Local a tallar el passeig Sagrera. L’únic incident el protagonitzà un grup de provocadors, entre els quals l’històric falangista Juan Boned Colomar, que foren obligats per la Policia a abandonar l’indret.

Suports polítics, sindicals i culturals

A banda d’usuaris i professionals de la sanitat pública, el món polític i cultural també se sumà a la reivindicació dels drets lingüístics. Nanda Ramon, regidora del Bloc a Palma, assegurà que "com a país tenim dret que l’Administració serveixi a la ciutadania en la llengua pròpia". En la mateixa línia es manifestà Antoni Alorda, diputat del Bloc al Parlament, qui afegí que "sap greu que hi hagi determinats sectors que cerquin el conflicte i la confrontació". Del Bloc també hi eren Joan Lladó, conseller d’Interior del Consell de Mallorca; Antoni Bennàssar director general de l’Oficina dels drets del menor pel Bloc, i Antoni Verger, director general de Mobilitat.

També s’hi deixaren veure Joan Tardà, portaveu d’Esquerra a les Corts espanyoles; Biel Huguet, d’Entesa; i Jaume Sastre, del Lobby per la Independència, qui declarà que "ha arribat l’hora que tant els ciutadans com l’Administració perdin la por". No hi faltaren tampoc representants sindicals, com ara Sebastià Serra (STEI-i) i Pep Juàrez (CGT), l’activista d’origen senegalès Madiop Diagne, com també membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i de l’organització juvenil Maulets. Escriptors com Sebastià Sansó, Gabriel Florit, Àngel Terron i el músic Joan Moll també volgueren fer públic el seu suport a la convocatòria del comitè d’usuaris de la salut pública.

Cap acreditació fins al 2011

El personal sanitari que vulgui optar a una plaça de treball fixa en el servei de salut de les Illes Balears (Ib-Salut) tindrà fins a l’any 2011 per acreditar el nivell de català exigit segons el decret que prepara la Conselleria de Salut i Consum. Així ho afirmà ahir el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, arran de les crítiques vessades pels representants del Sindicat d’infermeria (Satse) i el Sindicat mèdic, que es concentraren dijous horabaixa. El director general del servei de salut, Josep M. Pomar, puntualitzà que les oposicions es duran a terme previsiblement la primavera de 2009 i aquells metges i infermers que les aprovin tindran fins al 2011 per assolir el certificat B que, com a màxim, se’ls exigirà. En canvi, el personal no sanitari (administratius i zeladors) sí que haurà d’acreditar el certificat corresponent.

Una primera passa

El conseller Thomàs recordà que el futur decret, que és previst que estigui aprovat abans de les vacances de Nadal, és "una primera passa cap a la normalització lingüística" en la sanitat pública balear. Així, recordà tota la normativa, tant estatal com autonòmica, que obliga a establir l’acreditació de català per als treballadors públics de la Comunitat Autònoma.

Assegurà que Salut és conscient de la necessitat de "flexibilitat" per afavorir l’arribada de més metges a Balears, per la qual cosa instà els sindicats a aprovar el decret, "ja que ens permetrà rebaixar les exigències" de català per als futurs processos de selecció de personal. D’aquesta manera, Thomàs assegurà que l’objectiu del decret és "conjugar" el compliment de la legalitat amb les necessitats assistencials. En aquest sentit, Josep M. Pomar qualificà el decret de "moratòria" per l’aplicació dels requisits de català , que preveu la normativa autonòmica.

Cursos de llengua

D’altra banda, Pomar va anunciar que l’Ib-Salut prepara una bateria extraordinària de cursos per als treballadors perquè puguin assolir els nivells de català exigits. Els cursos seran presentats dilluns en la reunió de la mesa sectorial.

"Prioritzam l’assistència sanitària"

PALMA "Aquest Govern prioritza l’assistència sanitària per damunt de qualsevol altra consideració, com puguin ser els coneixements de català". La portaveu de l’Executiu, Joana Barceló, reiterà ahir aquesta idea a l’hora de valorar la polèmica generada entorn del decret que ha de regular l’exigència lingüística al personal sanitari.

Amb tot, Barceló apuntà que l’esmentada normativa és "d’obligat compliment", perquè no fa res més que desenvolupar la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques l’any 1986. A més d’això, recordà que l’anterior decret aprovat pel PP que eximia dels coneixements del català els professionals sanitaris ha quedat derogat per una sentència judicial en contra.

Entrant en el fons de la qüestió, Barceló assenyalà que a l’esborrany del decret aprovat "no existeix" el requisit d’acreditar prèviament els coneixements de català per poder accedir a un plaça en el sistema sanitari públic, sinó que es dóna un termini de dos anys per poder acreditar uns coneixements lingüístics que la portaveu considerà com a "molt bàsics". Indicà que el decret també oferirà la possibilitat de fer una prova específica i voluntària de nivell per als professionals.

Sobre el posicionament del Govern davant les protestes que ha generat el projecte de decret entre determinats àmbits del sector sanitari i social, Barceló manifestà que "esperam que es pugui treballar i arribar a acords, però és fonament entendre que les lleis s’han de complir i que l’objectiu del Govern és prioritzar l’assistència sanitària per damunt de la justificació del català".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per yop, fa mes de 12 anys
UPyD no dice que no se atienda en mallorquín (se puede usar la palabra malloruín o es un tabú en el catalanismo?) a quien lo quiera así. UPyD habla de igualdad y ya está. Que con el cuento del nacionalismo se hace lo mismo que hacía Franco pero al revés.
Valoració:-1menosmas
Per tip, fa mes de 12 anys
El tuning penós de la pena peneta pena és substituir Eivissa per "Ibiza" en publicitat en català que pagam amb doblers públics. Penós i il·legal, per cert.
Valoració:1menosmas
Per Ibicenco, fa mes de 12 anys
Joder, ya lo que me faltba por ver es gente que se tunea los apellidos.
El tal "juàrez", ja,ja...¿de Jalisco o de la península del Yucatán?
Y "Terron", sin acento...ja,ja,ja,...seríais cachondísimos si no fuérais tan penosos.
Valoració:1menosmas
Per Toni, fa mes de 12 anys
Jo no pens igual que els de UPyD i parl una llengua que es el català domes per això em tractau de nacionalista fascista quan ningú les ha dit que no poden parlar la seva llengua, domes se demana que entenguin la nostra, aquesta llengua i aquestes persones que diuen respectar i que de veritat no fan. Pareix que lo que les molesta de veritat, es que tenguem una llengua diferent a la seva i no ens aturam d'estimar-la n'hi de parlar-la.
Valoració:2menosmas
Per TAP, fa mes de 12 anys
Els Britanics grans experts de la realitat lingüistica d'aquestes terres. Si senyor hara les hem d'escoltar ses seves diarreas mentals, tal vegada si ja que tambe tenen territori a la peninsula iberica ( Gibraltar)
Valoració:3menosmas
Per blog de UPyD, fa mes de 12 anys
http://satorreesbucada.blogspot.com/
El semanario británico The Economist, en un especial dedicado a España, ha calificado la política lingüística de las comunidades autónomas gobernadas por partidos nacionalistas como 'dogmática' y, en el caso de Cataluña, ha subrayado que el español se enseña 'como un idioma extranjero'. El reportaje, publicado el 6 de noviembre y firmado por Michael Reid, señala en un artículo titulado '¿Cuánto es suficiente?' que 'quizás porque la reivindicación histórica como nación es poco sólida, la lengua se ha convertido en una obsesión para los nacionalistas'. Y añade: 'Franco prohibió el uso público del catalán, euskera y gallego. La Constitución hizo estas lenguas oficiales junto al español en sus respectivos territorios. En Cataluña la política oficial de la Generalidad (el Gobierno regional), bajo los nacionalistas (algunos realmente localistas) y ahora los socialistas, es de “bilingüismo”.
Valoració:-9menosmas
Per tip, fa mes de 12 anys
Crec que qui viu aquí i rebutja aprendre català té una autoimatge tan destruïda que se sent inútil, incapaç d'aprendre res.
Valoració:1menosmas
Per Crits, fa mes de 12 anys
PER ATENDRE'NS HEU D'ENTENDRE'NS!
Valoració:3menosmas
Per jiji, fa mes de 12 anys
A qui no agradi la llengua que parlam a les illes ho té fàcil; que toqui el dos.
Valoració:0menosmas
Per ja, fa mes de 12 anys
una gran massa espanyols no tenen remei incults, bàrbars i nazionalistes fins al moll dels óssos, manipulats a pleret per la premsa més antidemocràtica d'europa...penós.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris